Resultats de la cerca
Es mostren 552 resultats
Castell de Sant Esteve Sesrovires
Art romànic
El castell, dins la baronia de Castellví de Rosanes, era posseït pels Rosanes, feudataris dels Castellví al seu castell de Rosanes El 1220 Guilleuma de Castellví i el seu fill, Guillem de Montcada i de Castellví, empenyoren als seus creditors els castells de Castellví de la Marca i de Sant Esteve Sesrovires per 185 marques d’argent de Montpeller El 1226 encara els tenien empenyorats El 1291 Guilleuma de Montcada, senyora de Castellví, aportà com a dot a l’infant Pere els castells de Castellví de Rosanes, Voltrera i Sant Esteve Sesrovires El 1329 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò i…
Sant Miquel del castell de Granyena de Segarra
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell de Granyena, seu d’una comanda templera i després hospitalera Ja era construïda l’any 1136, en què els templers van demanar al bisbe de Vic el dret a tenir un capellà propi per a la capella del castell El bisbe els autoritzà a tenir un capellà lliure de la jurisdicció parroquial i els concedí permís per establir un cementiri al costat de la capella Al segle XIV hi ha força llegats piatosos adreçats a aquesta església El primer conegut és de 1312 És molt probable que s’aprofités la pedra d’aquesta capella per a la construcció de la…
Sant Julià de Buçac (els Banys d’Arles)
L’església de Sant Julià, avui dia totalment desapareguda, era situada, segons una antiga tradició, on hi ha en l’actualitat el mas d’en Rigall, vora la Ribera Ampla, entre els pobles de Palaldà i Teulís Aquesta església fou una de les primeres celles monàstiques fundades pels monjos de l’abadia de Santa Maria de Vallespir després, d’Arles és citada en la documentació l’any 820 en un precepte de Lluís el Piados en favor del citat cenobi, pel qual li concedia la immunitat, la lliure elecció d’abat i li confirmava els béns entre les propietats que es citen en el precepte consta l…
Estructures corporatives i organització del treball urbà
Rajoles d’eines d’oficis, València, segle XV MNCAS-GM / GC A les ciutats catalanes, les corporacions d’ofici naixeren amb el creixement econòmic del segle XII i es desenvoluparen durant els segles XIII i XIV amb la concentració i la diversificació de les activitats artesanals en l’àmbit urbà El corporativisme artesanal utilitzà el moviment associatiu parallel de les confraries i almoines de caràcter assistencial i religiós, però no s’hi identificà mai del tot Les estructures corporatives prosperaren, sobretot, pel suport i el consentiment que li prestaren els poders públics i per la…
Castell de Cambrils
Art romànic
Per a tenir notícies del castell o fortalesa de Cambrils cal esperar fins al 3 de setembre de 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ponç de Regomir del lloc de Cambrils, al territori de Tarragona, per tal que hi bastís una torre o fortalesa allà on considerés oportú i la tingués de manera lliure i franca També li cedí la meitat del terme en alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat Aquesta donació tenia l’aprovació del príncep Robert, Guillem d’Aguiló i de l’arquebisbe Bernat Tort El mateix comte el 1155 concedí als habitants de Cambrils una carta de…
Sant Martí de Barcedana (Gavet de la Conca)
Art romànic
Església del poble i antiga parròquia del seu nom, de la vall de la Barcedana, citada sovint entre els documents del monestir de Gerri, lloc del qual va dependre bé que amb certes contradiccions o oposicions que expliquen les freqüents reclamacions del monestir S’esmenta per primera vegada en els falsos de Gerri dels anys 930 i 953, com a límit del monestir de Sant Privat També dintre dels falsos de Gerri hi ha un altre document, que es pot datar suposadament entre el 1017 i el 1039, pel qual el comte Guillem restitueix a Gerri la vila i l’església de Sant Martí Tot això significa que l’…
Torre de la Faneca (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Torre d’origen islàmic emplaçada dins l’actual terme municipal de Bellcaire, en un indret imprecís, entre la vila actual i el Pedrís El 1091 apareix per primer cop com a Indret que delimita pel nord —juntament amb el Pedrís— el terme del castell de Bellcaire El 1139 la torre destruïda —d’origen islàmic— de Faneca delimitava el terme de Bellcaire per la zona septentrional, i el 1143 la torre —encara destruïda— i el seu terme foren atorgats per Emengol VI d’Urgell als germans Pere i Arnau Bernat, els quals l’havien de posseir en alou ple i lliure, tal com havia estat donada al seu…
Castell de Pedrís (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
El lloc de Pedrís, agregat a Bellcaire d’Urgell, fou conquerit probablement a la darreria del segle XI, ja que la seva existència és testimoniada documentalment l’any 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell l’esmenta com a límit d’una donació cedida a Santa Maria de Gualter A mitjan segle XII, concretament el 1143, la turrim de Pedriz és esmentada com a afrontació territorial de l’alou que els comtes d’Urgell Ermengol VI i Elvira concediren a Pere i Arnau Bernat al camp de Mascançà Posteriorment, de l’any 1174 hi ha notícia que Pere de Tarascó, la seva muller Ramona i llurs fills concediren…
Jaciment dels Escolans (Torrefeta)
Art romànic
Situació Jaciment dels Escolans Restes d’aquesta enigmàtica construcció, de planta quadrangular, amb murs disposats de manera graonada ECSA-J Oliva i J Ros Aquest jaciment és situat al sector nord-est del terme de Palou de Sanaüja, a la partida dels Escolans, en una zona de bosc d’alzines Mapa 34-14 361 Situació 31TCG553323 Per a anar-hi des de Guissona, s’ha d’agafar la carretera L-313 en direcció a Ponts a uns 4 quilòmetres de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou de Sanaüja, i des d’aquí, pel camí que mena a Granollers, s’arriba a la partida dels Escolans, on hi ha el…
Servi i mancipia
Gerret amb nansa, ciutadella de Roses, segle VI MASPG / RM Què eren Esclaus, responen sense dubtes PD King i Pierre Bonnassie Pagesos dependents o serfs, diuen Abilio Barbero i Marcelo Vigil L’explicació de J Durliat, des de l’òptica fiscalista, és més sofisticada mancipium era sinònim de pagès propietari o arrendatari, mentre que servus , quan s’aplicava a un domèstic, podia correspondre a un esclau, però quan s’aplicava a un conreador designava una categoria de pagesos jurídicament lliures però econòmicament obligats respecte d’un senyor o de l’Estat per exemple, a fer front a l’impost amb…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina