Resultats de la cerca

Apareix citat el 983 El primer senyor conegut és un tal Seguí, que testà el 1022 i deixà al seu fill el castell de Castellar i un seguit de petits nuclis de població amb una torre de defensa, dels quals pertanyen a l’actual terme d’Aguilar de Segarra els de Puigfarner i Santa Maria de Melancosa el 1078 testà el seu fill, Sendred Company, el 1123 un fill d’aquest, Berenguer Sendred, però ja no posseeix el castell de Castellar, que anà a parar a mans d’un altre germà El 1259 apareix un Simó de Castellar fill de Guillem de Castellar La família Castellar desapareix definitivament per trobar com a…

L’actual castell de Cornellà és un edifici gòtic dels segles XIV i XV, restaurat recentment pel seu propietari Tanmateix, els orígens d’aquesta fortalesa són anteriors al 1300 El domini sobre aquest castell era de la família Cornellà, el primer membre conegut de la qual és Pere Bernat de Cornellà, que testà el 1087 L’any 1205, Ramon de Cornellà va vendre a l’Hospital de Pobres de Perpinyà el castell i la vila de Cornellà de Bèrcol L’Hospital de Perpinyà fou senyor del castell de Cornellà fins al segle XV, en què els seus drets passaren a l’Almoina de Perpinyà, senyora del lloc fins a la…

Aquest castell, situat antigament en el poble homònim, és documentat des del final del segle XI Entre el 1092 i el 1093 Clexne, la seva muller i els seus fills permutaren amb el comte Artau II i Tedball, prior de Gerri, dues terres que tenien in castro Mont Ardido , a l’apèndix de Santa Cecília El castell de Montardit es vincula a un llinatge nobiliari ben conegut L’any 1095 Guerau Ramon de Montardit donà al monestir de Gerri tot l’alou que tenia al castell i terme de Montardit, en remei de l’ànima del seu pare Ramon, que ja havia fet aquesta donació anteriorment Enard Mir de Montardit en el…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 105, aquest manuscrit procedent de la catedral de Vic consta de 85 folis en pergamí 213 x 142 mm, de lletra carolina fou datat dels segles XI i XII per Josep Gudiol, el qual també assenyala l’existència de diverses mans al llarg de l’escrit * Un detall del foli 68, amb una caplletra Aquest foli potser formava part d’un fragment que fou integrat a aquest còdex Museu Episcopal de Vic Les seves inicials són d’una simplicitat extrema, sense elements figuratius a resseguir Solament potser sigui convenient fer allusió a una caplletra en el foli 68 * , el qual…

Aquesta torre, avui totalment desapareguda, es trobava en el límit actual amb Sant Gervasi, al lloc on hi hagué l’asil Duran Segons F Carreras i Candi, al segle X n’era el propietari un tal Teudiselo , i després del 986 passà a poder de la catedral de Barcelona aquest mateix any s’esmenta també el terme de Sarrià El 1046 Ramon Berenguer cedeix l’església i la capella de Santa Cecília juntament amb el domini de l’esmentada torre als canonges de la seu barcelonina Foren aquests, al segle XII, els qui enfeudaren aquesta torre a una família de castlans, els quals adquiriren el seu cognom a partir…

El terme del castell de Corbera s’esmenta l’any 992 A partir del segle XI la senyoria del castell pertangué als Oló En el seu testament sacramental del 1024 Ermengol d’Oló, fill de Sesmon d’Oló, deixà a Folc fill seu però no l’hereu o bé el seu alou de Corbera o el del Penedès o el de Sant Iscle de les Feixes En el seu testament del 1032 el levita Guillem de Mediona, mort en una topada amb els sarraïns, deixà a la seva filla Quíxol dues parts del castell de Corbera En el seu testament, jurat el 1077, Folc d’Oló, net de Guillem de Mediona era fill del seu fill Ermengol i de Guisla, deixà als…

El castell de Sant Jaume es troba en un turó davant del Cadí, dit els Castellassos, sobre l’antic camí d’Ansovell a Adraén, a 1 630 m d’altitud Aquest castell es troba perfectament documentat al segle X Apareix per primera vegada en unes afrontacions del 955 “in termino de castro sancti lacobi apostoli…” L’església de Sant Jaume ja s’esmentava en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell La fortalesa de Sant Jaume fou una possessió dels Pinós, senyors d’altres castells propers El 1107 i el 1131 apareix mencionat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol…

Situació Ermita situada sobre un esperó rocós que domina la vall de Peranera MÀ Font L’ermita de Santa Margarida és situada a uns 1 600 m d’altitud, sobre un aflorament rocós pròxim al lloc de confluència d’aigües que baixen del barranc de la font Grossa i del de l’Espluga o Santa Margarida Des d’aquest punt es pot gaudir d’una magnífica panoràmica de la vall de Peranera Mapa 33-10 214 Situació 31TCH212011 Per a arribar-hi cal agafar la pista que porta a les mines d’hulla de Peranera en direcció a Erillcastell fins a trobar la borda de Puiol Des d’aquí un camí mena a l’ermita de Santa…

La parròquia de Lles, amb el topònim escrit sota la forma Lesse , és citada a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que sembla que en realitat fou redactat a la darreria del segle X Vers mitjan segle XI, el 1041, hom troba un nou esment del lloc de Lles en el testament de l’arxilevita Guillem Bernat, el qual testà abans d’emprendre un viatge a Roma segons s’especifica en el document, llegà a Santa Maria de la Seu la meitat dels alous que posseïa en diverses villes del comtat de Cerdanya, entre les quals la villa de Less Una altra menció de l’…

També és coneguda per Sant Joan de Mediona Actualment és l’església parroquial del poble de Mediona Se sap que existia el 1299 i que era sufragània de Santa Maria del castell de Mediona Hi ha notícies sobre diversos altars, com els dedicats a santa Magdalena, sant Macari 1404, Santa Maria 1414 i el Roser 1735 L’actual edifici és del segle XVII, molt modificat a mitjan segle XIX Al seu interior es conserven quatre capitells, reaprofitats i superposats damunt unes columnes La primitiva església romànica fou completament enderrocada per fer-ne una de més espaiosa SLIS Els quatre capitells, sens…