Resultats de la cerca

Castell avui desaparegut que era situat a la partida del mateix nom, al nord-oest del terme Fou una fortalesa que depengué del monestir de Poblet L’any 1260 l’abat Arnau de Preixens comprà per 470 morabatins els drets que Ramon de Corbella hi tenia El castell de Torrelles depengué del castell de Vimbodí i estigué inclòs dins el seu terme

Aquesta fortalesa es trobava en l’actual mas Coll que la substituí, i es documenta el 1306 quan el prior Guillem de Sant Llorenç de Munt comprà al noble Francesc de Sant Vicenç la domus del Coll que la posseïa per cessió que li havia fet Sibilla del Coll, filla de Bernat de Montealegre i Agneta del Coll L’edifici conserva un cos fortificat amb llargues espitlleres i merlets antics, avui tapiats, però no correspon a una edificació romànica

Aquest castell és possible que sigui el que el 924 és anomenat ipsa Guardiola de Salane , situada a ponent de Marganell, ja que el castell de Maians fou aprisionat per un vicari comtal anomenat Salla Fou aquest Salla, fundador de Sant Benet de Bages, qui el 967 donà al monestir el castell de Maians que ell havia aprisionat El castell ja no tingué cap alteració en el seu domini, només cal esmentar la compra de la jurisdicció que el 1343 féu el monestir al rei Pere III

El castell de Mogrony era situat en el comtat de Cerdanya, i religiosament depengué del bisbat d’Urgell i passà després al d’Osona no sabem si el castell passà al domini dels comtes de Besalú El terme antic del castell és ben conegut i comprenia el sector oriental de l’actual terme municipal de Gombrèn, del riu Garfull i del torrent de Puigbò fins al terme de Campdevànol Les primeres dades històriques del castell es volen fer remuntar al segle VIII, per una notícia que donà Villanueva, i que tragué d’un còdex del monestir de Ripoll, segons la qual vers l’any 736 un Quintilià, príncep,…

Antiga fortalesa del pla de Barcelona, situada a Horta, probablement existent abans de l’any 1300 Al segle XV era una de les possessions de la família Sabastida El 1421 n’era el propietari Antoni Sabastida, cavaller de la ciutat de Barcelona, el qual la tenia com a segona residència Posteriorment passà a mans dels monjos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i després de la desamortització la comprà el banquer Lluís Martí i Codolar, el qual installà el primer zoo de Barcelona en aquesta propietat

Fou el tercer intent de crear un banc tarragoní, després del Banc de Tarragona-Local de Tarragona i del Comercial de Tarragona, que suspengué pagaments el 1926 El Banc Mercantil, constituït el 8 d’octubre de 1929, tenia per socis els bancs de Valls 45% del capital, l’Urquijo Català 45% i elements tarragonins el 10%, minoritari però decisiu Ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona i s’inscriví a la Comissaria Règia de la Banca Espanyola El 1936, el banc era presidit pel marquès d’Urquijo, el vicepresident era Josep Barrau —Banc de Valls— i com a vocals figuraven personalitats com Lluís…

Aquest castell, ara desaparegut, era situat al poble del mateix nom En el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 consta que n’era el senyor Segons una notícia de 1260, Guillem d’Anglesola, poc abans d’ingressar a l’orde del Temple, va vendre el castell de Sidamon a Hug de Cervià Després apareix a mans de diferents senyors El 1402 l’orde de l’Hospital comprà tota jurisdicció del terme de Sidamon a Pere Sacalm i l’assignà a la nova comanda de l’Espluga Calba Fou dels hospitalers fins a la desamortització del segle XIX

L’església parroquial de Vilanova de la Ribera o de Roter és esmentada per primera vegada l’any 976, en què el comte Oliba Cabreta comprà la vila de Baó, amb les seves esglésies de Sant Vicenç i de Sant Joan L’any 996 Ermetruda i el seu fill Guerau adquiriren a través d’un bescanvi amb Frèdol, futur bisbe d’Elna, l’església de Sant Joan de Vilanova de Roter o de la Ribera Esdevingué una dependència del priorat de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí el 1172 Fou reconstruïda totalment al segle XVII, i en l’actualitat no conserva cap element o estructura d’època romànica

És l’edifici número 12-14 del barceloní carrer de Montcada, al barri de Ribera, fent cantonada amb ei carrer la Barra de Ferro, del qual és el número 10 Actualment encara resta part de l’estructura del segle XIV, tot i que devia haver existit un edifici anterior, atès que encara es conserven unes pintures murals del segle XIII que feien referència a les campanyes militars que efectuà el rei Pere II, el Gran, a Sicília Del palau del segle XIV, hom pot contemplar la façana i la torre angular en la qual encara subsisteixen algunes finestres gòtiques La configuració del pati correspon a aquesta…

Surt esmentat el 974 El seu primer senyor conegut ha de ser un Seniofred, viciari, que té béns a Avinyó el 1007 ja que entre el 1032 i el 1060 apareix un Ramon, fill de Seniofred d’Avinyó La família Avinyó segueix apareixent en la documentació fins que el 1121 el comte Ramon Berenguer III introdueix un nou feudatari sobre la família Avinyó és Berenguer Bernat de Queralt, que el 1121 li jura fidelitat pel castell d’Avinyó i molts d’altres La família Queralt segueix essent senyora del castell d’Avinyó i encara el 1247 consta que ho era Amb la desaparició d’aquest llinatge el rei recuperà el…