Resultats de la cerca

La vila de Centernac domina el curs alt de l’Aglí 330 m d’altitud, a la seva riba esquerra, aigua avall de Sant Pau de Fenolhet El lloc, citat l’any 899 i grafiat com villare Centernacho , pertanyia en franc alou al noble Esteve i a la seva esposa Anna, neta del comte Berà I de Rasés i Barcelona Al segle XII compartien el seu territori diversos senyors, i passà, a poc a poc, per donacions successives, als templers de la comanda del Masdéu, a Trullars Rosselló, la qual establí una preceptoria dins el terme de Centernac Sembla que la senyoria del lloc al segle XIII era detinguda…

Aquest castell devia dependre en un primer moment del castell de l’Aguda, perquè ambdós indrets formaven part del mateix terme jurisdiccional i en compartien els senyors Esmenta per primera vegada el castell de Torà una collecció de miracles atribuïts a sant Benet, on es narra la batalla que tingué lloc davant d’aquest castell durant una de les ràtzies d’Abd al-Malik, segurament el 1006 El lloc de Torà és esmentat també, juntament amb l’Aguda, en un document de l’any 1024 La referència directa més antiga del castell de Torà és de l’any 1141, en el testament de Ramon Gilabert i la…

Situació Fragment del basament d’una gran torre circular, únic vestigi del que fou el castell F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són situades en un lloc alterós, força boscos, prop de l’església de Sant Pere de Montfalcó, a la banda sud-oriental del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG717132 S’hi arriba per la carretera de Calaf a la Panadella Poc abans d’arribar a Sant Guim i poc després del quilòmetre 10, a mà esquerra, s’inicia la pista que mena a l’església, prop de la qual hi ha les restes del castell FJM-AMB Història Les primeres notícies del castell de Montfalcó apareixen els…

Situació Ruïnes de la torre quadrangular que hi ha a l'extrem est del turó, amb la porta d’accés feta amb un arc de mig punt adovellat, mig colgada per la vegetació ECSA-JI Rodríguez Les ruïnes d’aquest castell són al cim del tossal que domina la vila de l’Albi, situada a 526 m d’altitud, al sector meridional del terme, prop de la riera dels Gorgs o de l’Albi Mapa 33-16 417 Situació 31TCF277878 Per a arribar-hi des de Lleida s’ha d’agafar la carretera N-240 en direcció a Tarragona, i un cop s’arriba a Vinaixa, cal desviar-se per la carretera LP-7032 que mena en pocs quilòmetres al poble de l’…

Situació Torre campanar circular coronada per una espadanya, l’element més destacat d’aquesta reformada església ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, conjuntament amb el castell, ressalta entremig de les cases que formen l’antic nucli de Gavarra que, a redós de la serra d’Aubenç, és situat a l’extrem sud-occidental del terme, prop de la divisòria comarcal entre el Pallars Jussà i la Noguera Mapa 34-12291 Situació 31TCG510632 S’hi va per la carretera d’Isona a Coll de Nargó En arribar al coll de la Mola, just al quilòmetre 24,2, surt una pista, perfectament senyalitzada, que avança en…

La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…

Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…

Vista aèria de la Universitat Industrial entre el 1919 i el 1927 AHDB El desenvolupament econòmic de les darreres dècades del segle XIX posà de manifest la necessitat de renovar i enfortir la formació dels tècnics De fet, no és difícil veure que aquesta necessitat tenia un abast internacional i fou expressada repetidament per l’opinió pública de França, Anglaterra o els Estats Units, per no mencionar Alemanya, que, en el darrer terç del segle XIX, havia emprès una reforma a fons de l’ensenyament tècnic en la qual tots els països volien emmirallar-se A Catalunya, aquest corrent internacional d…

L’ocupació humana al llarg del temps Torre de l’antic castell de Creu, que protegia l’accés al Capcir, al seu límit amb el Conflent ECSA - A Roura Els orígens del poblament del Capcir es coneixen malament per les poques investigacions arqueològiques realitzades en aquesta comarca No se sap a quin període es remunta el primer poblament Només es pot suposar que per la seva situació geogràfica, el Capcir fou un dels últims punts ocupats per l’home als Pirineus Unes estranyes lloses, anomenades Peira escrita , situades vora els estanys de Camporell, a la vall alta del Lladura, presenten uns…

Els antecedents L’Urgell és una gran plana de conreus, presidida per la ciutat de Tàrrega, la seva capital Arxiu ECSA Les arrels més llunyanes de la comarca de l’Urgell esdevenen força desconegudes Escassegen els rastres prehistòrics i són esporàdics els testimonis escrits anteriors al segle XI Així, doncs, qualsevol esforç interpretatiu pot trontollar davant els resultats de noves troballes arqueològiques i investigacions documentals Abans dels temps històrics Durant els darrers anys, s’han descobert materials del paleolític inferior 500 000-90 000 a la vall del rierol Femosa, afluent…