Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Torre de Solanelles (Vilanova de Meià)
Art romànic
Les vicissituds d’aquesta quadra foren les mateixes que les del castell de Cabrera, en el terme del qual es trobava El lloc no es documenta fins l’any 1426, quan el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions entre aquestes constava la del mas de Solanelles i altres de la mateixa zona, com les de Rocaspana, de Cabrera, de Rubiés, de Vilasafer o Vilajafer, el mas de Corniola, etc Només es disposa de les afirmacions que a mitjan segle XVII féu Roig i Jalpí, quan afirmà que el priorat de Meià era el senyor jurisdiccional de la quadra de Solanelles…
Sant Esteve del castell de Llers
Art romànic
Aquesta església és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV “ capella sancti Stephani in parrochia de Lertio” La referència en aquestes llistes significa que aleshores tenia un benefici i, per tant, un sacerdot encarregat que havia d’acudir als sínodes diocesans En el Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers de G Pallisser, de l’any 1730, figura la situació de la capella, la qual sembla que ja no existia en aquesta centúria “ capella de Sant Esteve situada al costat del castell superior i a la part de solixent, a hont vuy y a casa den Sellera de la…
Sant Gili (Lleida)
Art romànic
Aquesta església fou la parròquia d’un barri o raval del mateix nom situat al nord-est de la ciutat La seva situació exacta es desconeix J Lladonosa i altres autors són de l’opinió que es tractava d’una església situada extramurs, cosa que sembla contradir el primer document que en parla, segons el qual el 1160 Arnau de Montsó i la seva muller Balasqueta van vendre a Perelló i a la seva muller Sibilla un hort que afrontava amb “la muralla de la parròquia de Sant Gili” L’any 1170 Ramon d’Aler i la seva cunyada Maria van vendre a Arnau de Pallerol unes cases que eren a la ciutat de Lleida, a la…
Castell de Castelló d’Encús (Talarn)
Art romànic
A mitjan segle XI el castell de Castelló era domini eminent del comte Bernat I de Pallars Sobirà, el qual establí una convinença amb el seu feudatari Pere Josbert El seu successor, Artau I, el commutà l’any 1064 i el definí els anys 1066 i 1072 al comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1079 era el comte Ramon V qui definia el castell a Artau I, exceptuant-ne, però, el terme de Berenguer Miró, personatge referit ja en l’escriptura del 1066 Finalment, l’any 1094 Artau II, la seva muller Eslonça i Odó commutaren a Ramon V el castell de Castelló de “ipso rivo de Jordia usque ad Talard ” i reberen,…
Sant Miquel del Mar (Tarragona)
Art romànic
D’aquesta església coneixem la seva localització aproximada gràcies a uns dibuixos de la ciutat fets, a mitjan segle XVI, pel pintor flamenc A van den Wyngaerde segons aquests dibuixos, l’església estaria situada a la zona baixa de la ciutat, prop d’on avui hi ha l’estació de ferrocarril L’església de Sant Miquel del Mar fou feta bastir i costejada per l’arquebisbe Aspàreg de la Barca, el qual, segons una escriptura datada el 18 de juny de 1225, reconeixia emprar en dita empresa fins a 6 000 morabatins La parellada de terra on fou construïda havia estat cedida a l’esmentat prelat…
Convent de la Santa Trinitat o de Sant Blai (Tortosa)
Art romànic
L’orde dels trinitaris, fundat l’any 1198, s’establí probablement a Tortosa al principi del segle XIII L’únic document d’aquesta època referent al convent data del 1213, pel qual hom sap que el bisbe de Tortosa donà llicència per a construir una capella o església ai costat de l’hospital residència que la comunitat ja posseïa a la ciutat, pròxim a la porta de Tamarit, vora el riu En les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 hom esmenta el prior de la Santa Trinitat de Tortosa Diferents autors situen la porta de Tamarit, i per tant el convent, a Remolins d’acord amb aquesta idea, s’ha especulat…
Convent de la Trinitat (Lleida)
Art romànic
Els orígens sobre el convent dels trinitaris a Lleida no són gaire clars Hom pot afirmar que sant Joan de Mata, fundador de l’orde, aconseguí que fos donat, eventualment, a la “ domus Sancte Trinitatis et captivorum ” l’hospital del portal de Gardeny, vora l’actual portal de Sant Antoni, el qual havia estat fundat en unes terres cedides el 1174 a Pere Moliner per Arnau de Torroja, frare templer de Gardeny Aquest hospital, que la documentació de l’època designa com a Spital den Pere Moliner , es fundà al principi del darrer terç del segle XII, després que la riuada del 1170…
Castell de la Suda o de Sant Joan (Tortosa)
Art romànic
Situació Pany de muralla del castell amb la torre núm 8, de base quadrada, al sector de llevant, una de les parts de la fortalesa que conserva encara l’antic parament ECSA - J Colomé El castell de la Suda s’erigeix al centre de la població de Tortosa, al capdamunt d’un turó estratègic de 56 m d’alçada, des d’on es domina tota la ciutat El promontori sobre el qual s’assenta el castell es presenta com la prolongació de la serra de Coll Redó, que tanca la comarca del Baix Ebre pel costat est Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Actualment s’hi pot arribar amb vehicle, ja que es van practicar…
Castell de Fígols Vell
Art romànic
La ubicació d’aquest castell s’ha perdut, puix que tampoc no n’han estat trobades les restes L’únic nom que s’hi relaciona és l’església parroquial, dedicada a santa Cecília El castell de Fígols apareix ja documentat a mitjan segle XI En un document datat el 7 de juny de l’any 1062 l’arxipreste Ramon feu donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d’un alou que tenia al terme de Vallcebre, dins les adjacències del castell de Fígols i que afrontava a llevant amb un alou, possessió de Sant Llorenç a migdia amb Sant Salvador, prop del riu Llobregat i a tramuntana amb la muntanya Cija Encija…
El castell palau de Terrassa i el seu entorn
Art romànic
Situació La torre del castell palau de Terrassa Documentada des del segle IX, aquesta fortalesa donà origen a la vila medieval D Ferran La torre del Palau es troba situada darrere les cases que donen a la Plaça Vella pel costat nord Actualment s’estan portant a terme els treballs d’urbanització i rehabilitació de la torre del Palau i el seu entorn, segons el projecte de l’arquitecte E Garcés Aquest projecte preveu la possibilitat d’accedir a la torre mitjançant dos accessos, un pel carrer dels Gavatxons i l’altre pel Carrer Cremat, que comunicaran l’interior de l’illa de cases amb l’exterior…