Resultats de la cerca

Ara com ara no disposem d’informacions que documentin algun aspecte concret de la història d’aquesta església, tot i que notícies retrospectives indiquen que des d’antic, Santa Anna de Pelegrinyó va pertànyer a la diòcesi d’Urgell i depenia de l’església de Sant Miquel de Rocafort Hom considera que es tracta d’una obra d’origen romànic, molt modificada i sobrealçada, capçada per un absis semicircular

La vila del Campell és situada en un petit planell, separada de Tamarit de Llitera per la serra de la Gessa L’indret és documentat des del 1098, any en què el comte d’Urgell, Ermengol V, i el vescomte de Cabrera, Guerau II Ponç, conqueriren aquesta població juntament amb altres llocs de la comarca Tot i que no han estat localitzades referències documentals directes, és de suposar que poc després de la conquesta es bastí una església, que fou la predecessora de l’actual temple parroquial dedicat a Santa Margarida Molt possiblement, la raó per la qual hi ha una considerable manca de dades…

El poble de Sorita de Llitera és situat a 736 m d’altitud, a la part de tramuntana del terme de Baells, als vessants de ponent del pic de Sant Quilis El lloc, conjuntament amb el seu castell, foren conquerits a la darreria del segle XI pels comtes d’Urgell De la seva església parroquial, dedicada a sant Pere, no s’han localitzat fins a l’actualitat referències històriques documentals hom sap tanmateix que formava part de l’oficialat d’Areny de Noguera, enclavament del bisbat d’Urgell dins el bisbat lleidatà fins el 1956

A ponent del terme de Valldellou se situa el lloc de Vilavella, entre el barranc del Molí del Pubill i el seu tributari per l’esquerra, el barranc de l’Arena Les ruïnes de l’església de Sant Pere queden molt a prop de la carretera local, al nord, i vora mateix hi ha una altra capella dedicada a la Mare de Déu El lloc Vilavella era una antiga caseria amb terme propi És possible que sigui la mateixa quadra de Vall de Lors que el rei Jaume I confirmà a Adelaida de Canal 1243 A l’edat moderna pertanyia al domini baronial dels Gurrea i Sangarrén JBP Aquesta capella és avui reduïda a un munt de…

El poble de Baells és situat en una petita vall entre Montdevalls i el Volterol, vora la riera de la Coma Una de les primeres referències indirectes de la seva església, dedicada a Santa Maria, es troba en la donació que l’any 1090 feren el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania a l’abadia de Sant Pere d’Àger, de totes les esglésies que hi havia o que en un futur es bastissin als castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells, cosa que el mateix vescomte confirmà anys després 1103, 1107 El papa Alexandre III ratificà l’any 1179 a la canònica d’Àger,…

Aquesta església es localitza vora Vilavella, abans d’arribar a Valldellou Fou la capella del lloc anomenat la Torre de Covet, que va pertànyer a la canònica de Sant Pere d’Àger Jaume I confirmà a l’abat Bernat d’Àger la possessió jurisdiccional de la Torre de Santa Maria de Covet 1228 Segons notícia del pare J Caresmar, la Torre de Covet fou un dels llocs que espolià Guerau de Cabrera abans del 1312

Aquesta església era situada prop de la casa i l’antic terme de la Llenca, entre el barranc del Molí del Pubill i la Noguera Ri bagorçana Ara sols en resten escassos vestigis Consta la seva existència per primera vegada el 1103, en què els vescomtes d’Àger dotaren l’abadia de Sant Pere d’Àger amb les esglésies d’Algar També la butlla del papa Alexandre III la inclou entre les esglésies i els castells del monestir d’Àger 1163 L’any 1271 l’abat Pere d’Àger conferí Santa Maria d’Algar a un tal Pere Maença Sembla que l’indret d’Algar o Salgar es despoblà arran de la crisi del segle XIV, ja que…

L’església de la PeneIla és esmentada en la dotació dels vescomtes Guerau Ponç de Cabrera i Elvira a l’abadia d’Àger de l’any 1103 Després, depengué directament de l’església parroquial de Valldellou, ja que no surt consignada explícitament als llistats d’esglésies pertanyents a l’abadia de Sant Pere d’Àger L’església de Santa Anna es va veure afectada per la construcció de l’embassament del mateix nom A la riba dreta, a llevant de Valldellou, es pot veure un munt de pedres que recorden la seva planta, la d’una petita capella romànica A uns 50 m d’aquests vestigis, damunt la penya, s’han…

No es coneix cap notícia històrica d’època romànica referent a la parròquia del Torricó, situada ai centre del poble Tanmateix, la seva arquitectura demostra que té l’origen en aquest període L’església de Sant Bartomeu és un edifici molt transformat, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, unit als murs de la nau, sense solució de continuïtat, i coberta amb una volta de canó de perfil semicircular Aquesta és reforçada per vuit arcs torals, dels quals els quatre situats més a llevant arrenquen de pilars adossats als murs, mentre que els quatre situats més a ponent…

Al costat de l’antic fossar i vora el vell hospital de Sant Llàtzer, extramurs de la vila s’emplaçava l’antiga església romànica de Sant Miquel Consta en els primers inventaris que aquesta església era destinada a la celebració d’aniversaris i que posseïa notables paraments litúrgics Als gravats del segle XIX Aragón histórico, pintoresco y monumental , 1889, pàgs 203-206 encara podem admirar una construcció sòlida, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Els paraments presentaven carreus mitjans, ben escairats i polits, i disposats en filades regulars Les voltes apuntades…