Resultats de la cerca

El castell de Creixell, situat a la frontera entre els comtats de Besalú i d’Empúries, tingué un paper important en l’edat mitjana central L’any 1110, el comte de Besalú féu una convinença o pacte feudal amb diversos senyors, amb relació al “ castro de Crexello ” i a l’honor de Gausbert de Creixell, que el comte havia donat a Pere Ramon de Mata, que, segons Pere Català, sembla que era senyor del castell de Mata o Mataró Així mateix, el cavaller Guillem de Creixell, documentat el 1087 al costat del comte de Barcelona, ja devia ésser senyor d’aquest lloc L’any 1121 s’esdevingué un litigi entre…

Cal cercar l’origen de la parròquia i el lloc de Sant Marçal en el villare Mansaldi , documentat per primera vegada l’any 869 en un precepte de Carles el Calb, concedit al seu fidel Dodó, vassall d’Otger En aquesta època, tot el territori actual de Sant Marçal formava part de la parròquia de Sant Pere de la Serra actual santuari de la Trinitat del municipi de Prunet i Bellpuig L’església de Sant Marçal és consignada des del 1185, en què Ramon d’Orla llegà als templers del Masdéu la seva part de l’alou que ell posseïa dins el terme de Sant Pere de la Serra i Sant Marçal

La parròquia de Tesà és una de les esglésies del Rosselló conegudes des de més antic Fou el temple de la villa Tezanum , documentada des del 832 Les referències sobre Sant Pere de Tesà es remunten al final del segle IX L’any 899 Carles el Simple confirmà al seu fidel Esteve, marit d’Anna neta del comte Berà I, la vila anomenada Tesà, amb els seus vilars Anglars i Salelles i l’església de Sant Pere Al principi del segle XX es procedí a construir una nova església parroquial, que fou beneïda l’any 1924 En l’actual, es conserva encastada al mur nord una làpida del 1260 que conté l’…

A la vall de Bardaixí s’originà l’important llinatge ribagorçà dels Bardaixí, que sobresortí en especial a la fi de l’edat mitjana Al principi del segle XII trobem ja esment de Ximeno Fortuny com a senyor de Calassanç i de Bardaixí, que devia ser fill del cèlebre Fortuny Dat i de Beatriu de Ribagorça Mentre que a la meitat d’aquest segle figuren Pere de Bardaixí, fidel del comte Arnau Mir de Pallars Jussà i dels Erill Berenguer de Bardaixí, que donà a Sant Victorià d’Assan heretats a Santa Maura, Celias, el Vilar i Senz i Guillema de Bardaixí, casada amb el senyor Roderic d’…

En un principi el lloc de Cardet sempre surt citat com a villa de la vall de Boí Tanmateix, la seva privilegiada situació a l’entrada de la vall, controlant l’estret de les Cabanasses, afavorí que s’hi construís un castell i esdevingués districte casteller Probablement formà primerament part del terme de Grau de Castelló, infeudat als Mir Guerreta El castell ja existia el 1157, en què Bernat I d’Erill donà el castell de Cardet a Santa Maria de Lavaix, i ordenà que el seu castlà fos fidel al monestir L’inventari del monestir de Lavaix de final del segle XII registra només la…

La capella de sant Genís estava situada al peu de les escales de la catedral, al bell començament del carrer de la Força, en direcció a migdia El document més antic que es coneix referent al seu funcionament data del 949, any en què el comte Borrell, en fer una donació d’un solar al fidel Oderic situat dintre els murs de la ciutat, diu que afronta a cerç amb l’església de Sant Genís Un beneficiat de la catedral feia el servei del culte i en alguna ocasió apareix l’altar d’aquest sant quan els marmessors juraven l’acompliment de la seva comesa testamentària La visita pastoral del cardenal…

L’església de Sant Pere centra la caseria de Pociello, situada entre els pobles de Capella i Llaguarres, a la riba esquerra de l’Isàvena L’indret de Pociello sembla que fou conegut a l’edat mitjana pel titular de la seva església En l’acta de dotació de Sant Julià de Capella, datada el 997, la qual es considera un document suspecte, o si més no, qüestionable, es consigna la donació que li va fer un tal Pedrós, consistent en una peça de terra situada “ in loco ubi dicitur ad Sancti Petri ”, que bé podria tractar-se de l’indret de Pociello La seva història sempre anà lligada a la de la veïna…

Al límit occidental del pagus del Baridà, Arsèguel sempre va formar part del comtat de Cerdanya La seva primera menció es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Ja apareix com a vila l’any 1010, però les dades documentals del castell són escasses i tardanes En efecte, cal esperar al segle XII per saber que era tingut per la comtessa del Pallars Per un fogatjament del 1365 se sap que la vila i el castell d’Arsèguel eren del senyor Berenguer d’Oms i que el 1344 restà fidel al rei Jaume de Mallorca És tan escassa la informació de què es disposa sobre aquest castell que…

Del castell d’Aiguatèbia, documentat per primera vegada vers el 1200 i que la tradició local situa sobre un petit promontori a la part meridional del poble d’Aiguatèbia, no resta res de visible Fou probablement destruït, com tot el poble, per les tropes franceses el 1673 Des del segle X, Aiguatèbia Aqua Tepida , 958 era una possessió dels vescomtes de Conflent, la funció dels quals ja gairebé havia esdevingut hereditària Bernat, vescomte de Conflent, germà del bisbe Salla d’Urgell, llegà la totalitat del seu alou d’Aiguatèbia, pel desembre del 1002, a les seves filles, i en cedí a la seva…

L’actual masia de Gironella —que en temps antics constituí un poble— és situada a la confluència dels barrancs de Peranera i de Viu Després de les primeres referències dels anys 956 i 959 relatives a l’adquisició per part del monestir de Santa Maria de Lavaix de la Pennella Girundella , l’any 1002 ja és esmentat el castrum Gerundellam aquest document explica com aquest castell havia estat sostret al monestir de Lavaix per Ató Mir potser fill de l’abat Miró i el seu fidel Quint Al segle XI el castell de Gironella és citat com a límit territorial del pagus d’Esterri Aquesta…