Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Castell d’Aiguaviva (el Montmell)
Art romànic
El poble d’Aiguaviva és situat al NE de la serra del Montmell, a l’esquerra de la carretera que va de Sant Jaume dels Domenys al Pla de Manlleu El lloc d’Aiguaviva s’esmenta des del segle X i, posteriorment, en algunes transaccions relatives al castell de Montmell, sempre com un honor que es concedia als qui tenien la comanda del castell de Montmell Foren senyors del terme durant els segles XVI i XVII els Aiguaviva El 1600 Joan d’Aiguaviva i Tamarit s’intitulava senyor del castell i quadra d’Aiguaviva, castell que fou malmès el 1648 per pertànyer a Francesc d’Aiguaviva, partidari…
Usus eclesiastici scundum consuetudinem Urgellitane sedis et episcopatus
Art romànic
Detall del foli 1 del còdex, potser un foli afegit al manuscrit original, en el qual hi ha una caplletra “O” que suggereix, bé que vagament, una sèrie d’elements vegetals ornamentals Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 131, aquest manuscrit, després d’haver sofert algunes mutilacions, té actualment 50 folis manquen pàgines en el cos central del còdex Fa 20×15 cm, i ha estat fet amb lletra gòtica, del final del segle XII, amb tinta negra i vermella * La decoració consisteix en inicials molt simples i senzilles a dues tintes i amb uns tocs, en algunes, de color groc…
Sant Vicenç d’Artedó o Ortedó (Alàs i Cerc)
Art romànic
El primer esment de la vila d’Artedó data de l’any 902, en la venda d’una terra Altres notícies relatives al lloc o terme d’Artedó són dels anys 929, que foren comprades unes terres situades al terme per part d’Ermemir, vescomte de l’any 982, en què es documenta la serra d’Artedó, com a límit, a migdia, de la vila d’Alàs o dels anys 1039, 1055, 1070 o 1087 El lloc era domini de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell En el llibre de la dècima del 1391, inclosos al deganat d’Urgellet, estan relacionats el capellà d’Artedó i el seu rector Bernat Roger, beneficiat de Sant…
Castell de Gironella (el Pont de Suert)
Art romànic
L’actual masia de Gironella —que en temps antics constituí un poble— és situada a la confluència dels barrancs de Peranera i de Viu Després de les primeres referències dels anys 956 i 959 relatives a l’adquisició per part del monestir de Santa Maria de Lavaix de la Pennella Girundella , l’any 1002 ja és esmentat el castrum Gerundellam aquest document explica com aquest castell havia estat sostret al monestir de Lavaix per Ató Mir potser fill de l’abat Miró i el seu fidel Quint Al segle XI el castell de Gironella és citat com a límit territorial del pagus d’Esterri Aquesta…
Sant Antoni de Collfred (Vidrà)
Art romànic
Situació Un dels murs que encara resten dempeus de la capella de Sant Antoni de Collfred F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Antoni es troben al cim d’un petit turó, enmig d’un clot vorejat de prats de pastura, al costat de llevant del petit agregat, gairebé deshabitat, de Collfred, abocat ja vers la comarca de la Garrotxa Mapa 294M781 Situado 31TDG646678 S’hi arriba per una pista d’uns 7 km que, vers tramuntana, surt de Vidrà Hi ha també un camí que surt de Ridaura, a la Garrotxa, vers Collfred, el qual passa vora l’església Si hom s’hi fixa, podrà veure els vestigis de l’edifici NPP…
Sant Esteve i Sant Pere d’Aguilar (Graus)
Art romànic
Aquest monestir, ara desaparegut, era situat entre Santa Liestra i Aguilar Va dependre de Santa Maria d’Ovarra Una de les falsificacions ovarreses consigna la suposada donació d’aquest monestir feta pels comtes Bernat i Toda a l’abat Galafons d’Ovarra El fons històric d’aquest diploma es troba en unes notícies autèntiques del segle X relatives al monestir d’Esvú, primitiu nom del cenobi Al principi del segle X un tal Endiscle lliurà a l’abat Galifons i a la congregació del cenobi d’Ovarra “la casa anomenada d’Esvú amb el seu alou i els seus termes” i, semblantment, la casa que…
Santa Maria de Puig-redon (Lladurs)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des de ponent, part refet a posteriorment L Prat Aquesta església és situada dins el terme parroquial de Montpolt i a l’extrem sud-occidental del municipi de Lladurs, al mas Puig-redon o Porredon Mapa 291M781 Situació 31TCG676577 Per anar-hi des de Solsona estant, s’ha d’agafar la carretera de Bassella fins a Querol 12,500 km Un cop a Querol, cal emprendre el camí, degudament senyalitzat, que duu a Montpolt i a Massarrúbies hom el deixarà al cap de 4,700 km, punt en el qual es trobarà a mà esquerra un trencall que porta a Puig-redon Hi ha un senyal que indica…
Sant Sadurní de Seix (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent de l’església, precedida d’un antic clos cemeterial ECSA – M Anglada Queda al mig d’un petit poblat que només té dues cases habitades El poble està per sobre de la pista a una altitud de 1 200 m al final de la Vall de Castellbò on vessen les aigües del torrent del mateix nom Mapa 34–10215 Situació 31TCG616976 Seix és a 7,9 km de Castellbò prenent la mateixa pista que va a Sant Andreu, on es bifurca a l’esquerra per anar a Sant Joan de l’Erm i a la dreta per anar primer a prop de Santa Creu i després a Seix Continuant aquesta pista torna a Castellbò per un…
Sant Joan d’Avellanet (Montferrer i Castellbò)
Situació Vista de l’absis envoltat pel vell cementiri ECSA – M Anglada Avellanet queda en el vessant sud-oest de l’Alt d’Avellanet, on les seves aigües van al riu Pallerols en una cota de 1 158 m és el poble que queda més a l’extrem sud del municipi L’església és situada dins del poble Mapa 34–10215 Situació 31TCG625904 S’hi va per la N-1313 al sud de la Seu d’Urgell a 6 km es troba el trencall que va a Adrall i a partir d’aquí surt la carretera que condueix a Sort pel port del Cantó, i que passa per Avellanet MAB Història La vila d’Avellanet apareix esmentada l’any 1080 a l’acta de…
Sant Cristòfol de Ventolà (Ribes de Freser)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la capçalera E Pablo L’església parroquial de Ventolà es troba al nucli de l’agregat de cases que constitueixen el petit poble, el qual és situat a la solana del puig d’Estremera i de la serra del Far, a una altitud de 1 385 m Mapa 256M781 Situació 31TDG291857 Hom hi pot accedir des de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà al punt quilomètric 124, més amunt de Ribes de Freser, surt el trencant que amb 5 km hi arriba MAB-JVV Història Les primeres notícies relatives a l’església de Sant Cristòfol de Ventolà són del segle XIII 1279-1280 Amb…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina