Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
Sant Pere de la Cort (Navès)
Art romànic
D’antuvi cal aclarir que sobre aquesta església s’ha creat una petita confusió amb la de Sant Pere de Parcerisa Tanmateix, les dades que ens han arribat a mà i la descripció del territori que ens presenten els documents, defineixen a bastament l’indret aproximat i inequívoc d’aquesta església, actualment desapareguda, bé que testimoniada la seva existència per persones que encara viuen al terme de la Cort, a mig camí del riu d’Arques i el Cardener El dia 25 de maig de 971 el comte Borrel II de Barcelona donà a la comunitat monacal de Sant Llorenç de Morunys la“ Cort de Sant Pere ”, amb el…
Castell de Calabuig (Bàscara)
Art romànic
En el testament sacramental de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, de l’any 1021, ja surt esmentat un Bernat de Kalabuio Aquest mateix Bernat ja apareix també, l’any 1020, en un plet amb el bisbe D’altra banda, en una butlla del papa Urbà destinada al monestir de Sant Esteve de Banyoles, de l’any 1097, és mencionat el “ castrum de Calapodium” En una altra butlla del 1174 hi ha novament esmentat aquest castell Així mateix, en aquesta mateixa època, també surten esmentats uns senyors que tenien aquest lloc de Calabuig, segurament pel monestir de Banyoles per exemple, l’any 1157, apareix un…
Sant Ponç del Papiol (l’Arboç)
Art romànic
De l’antiga església romànica avui no queda cap indici, ateses les grans reformes sofertes sobretot a partir del segle XV L’actual capella, al nucli del Papiol, es troba prop de la torre La seva planta és rectangular, amb un campanar de cadireta de dos ulls La porta és de mig punt, i damunt seu hi ha un escut de pedra on figuren un corn de banya i un lleó rampant Tot i no posseir notícies anteriors al 1300 és del tot probable que ja existís en època romànica El lloc del Papiol es documenta per primera vegada el 1070 L’any 1304 era considerada església parroquial, i el 1343 consta que Pere…
Sant Salvador de les Garrigues (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Se suposa que era la capella del mas de la Torre de Galimany esmentat el 1158, els esplets del qual foren cedits en aquesta data pel monestir de Sant Cugat del Vallès a Gerald Galimany i la seva descendència El mas de la torre de Galimany torna a ser esmentat el 1190, any en què fou cedit per Gerard de Lavit a Sant Cugat del Vallès Després es va convertir en la masia de Ca l’Esbert del Raïm, en la qual resten elements arquitectònics de gran vàlua artística, possiblement posteriors al segle XIII, que han estat restaurats acuradament pels actuals propietaris, les caves Segura…
Santa Maria de la Llinda (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera d’aquesta enigmàtica edificació romànica ECSA - JA Adell La capella de Santa Maria és situada al costat del mas de Llinda, que es troba a uns 2 km a l’oest del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF958818 Història La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 en una donació que feu Sunifred d’una torre, unes cases i d’altres propietats que posseïa al terme d’Olèrdola Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida Segons es desprèn d’un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l’any 1024 s’hi…
Santa Maria de Tercui (Tremp)
Art romànic
Situació Escassos vestigis d’aquest petit temple, embolcallats per una densa vegetació que els envaeix ECSA - J A Adell Les ruïnes de l’església de Santa Maria es troben al cim d’un turó als afores del poble de Tercui, a uns 100 m en direcció a ponent del nucli urbà JAA Mapa 32-11251 Situació 31TCG118723 Història No ens han pervingut referències documentals directes sobre aquesta església L’any 1061 els comtes Ramon V i Valença de Pallars Jussà cediren una partida de terra erma que tenien al puig de Tercui als monjos Guillem i Ponç, amb la condició que hi edifiquessin una església Aquesta…
Vila fortificada de Tresserra
Art romànic
La primera referència de Tresserra és de l’any 959, en què Ailo, vídua i donada, d’acord amb els seus fills, va donar a la catedral d’Elna l’alou que posseïa al Rosselló amb l’església que hi havia a Tresserra, dedicada a sant Sadurní Al final del segle XII el domini del terme estava en mans del rei El 1172 Bernat de Tresserra jurà fidelitat al rei Alfons I de Catalunya-Aragó per tot el que en tenia Jaume III de Mallorca concedí l’any 1341 a Joan de So, vescomte d’Évol, els seus drets sobre Tresserra Tanmateix el rei Joan I apareix com a posseïdor dels drets jurisdiccionals de Tresserra al…
Sant Pere Desvim o del Vim (Argençola)
Art romànic
Capella que cal considerar desapareguda o almenys no clarament identificada, situada a la frontera entre els actuals municipis de Santa Coloma de Queralt Aguiló i Argençola Clariana La coincidència de titular i de topònim entre aquesta capella i la de Sant Pere Desvim, de l’antic terme de Miralles i ara del municipi de Veciana, ha fet suposar que es tractava d’una sola església, però la seva sovintejada repetició, amb la fixació dels seus límits, entre la vella documentació de Sant Cugat del Vallès esvaeix tot dubte i fa pensar en l’existència de dos Sant Pere del Vim o Desvim El…
Castell de la Clua d’Aguilar (Bassella)
Art romànic
El lloc de la Clusa apareix esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell de la Clua, àmpliament documentat al llarg dels segles XI i XII, fou venut pel comte Ermengol l’any 1029 a Bonfill i a la seva muller Amaltruda Posteriorment, l’any 1042, Amaltruda i els seus fills donaren el castell de la Clua, amb els seus termes i pertinences, a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell, possessió reconeguda en la butlla del papa Urbà II del 1099 Segons la donació del 1042, el castell era situat al terme de Sant Martí i limitava a llevant amb el castell de Madrona…
Hàbitat troglodític de la cova de l’Espluguell (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista exterior de la gran cova que abrigava aquest desaparegut hàbitat ECSA - A Roig La cova de l’Espluguell es troba situada dins el tall natural del torrent del Forat Negre, obert a la cinglera a uns 1000 m d’altura, a llevant del poble de Serradell ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG274832 Ermitage o balma Aquesta és una cavitat ja d’una certa envergadura, amb un recorregut d’uns 67 m de fondària i una secció de galeria de més de 10 m d’alçària L’ocupació medieval se centra dins el gran pòrtic d’entrada, on encara s’han pogut identificar restes de murs i paviments situats a diferents…