Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
Vila i castell de Torregrossa
Art romànic
L’origen de la població sembla que cal situar-lo en època romana Durant la dominació musulmana, la vila i la fortalesa de l’indret tingueren un important paper estratègic, car eren situades als límits del terme de Lleida Després de la conquesta feudal, la població fou atorgada l’any 1172 a Monof, batlle d’Alfons I, juntament amb altres llocs del seu terme Monof regia Torregrossa a títol de funcionari reial, però el domini feudal era de Guillem de Cervera, castlà de Lleida, i romangué en mans dels Cervera —als quals s’havia encomanat la tasca de repoblació de l’indret— fins el 1279, en què…
Cellera de Catllà
Art romànic
Situació Catllà erròniament escrit avui “Catllar” és a 3 km al nord de Prada per la N-619, a la riba esquerra i a l’entrada de la vall de la Castellana, a la qual ha donat el nom Els vestigis de l’antiga cellera són al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu PP Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Història Catllà Castellanum , 948 villa Castellani , 968, 1011 Catllà , 1612, 1750 deu el nom al seu propietari i probable fundador, Castellanus o Castellà, el qual fou potser un aprisionador dels segles IX o X La grafia oficial Catllar, adoptada al segle XIX, no té…
Pont de Riutort (Puigbalador)
Situació Antic pont sobre el riu Tort, que conserva l’arcada central probablement d’època romànica ECSA - A Bonnery Aquest pont travessa el riu que ha donat el seu nom al poble de Riutort És situat uns 100 m més amunt de la confluència d’aquest riu amb el Galba Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′40″ N - Long 2° 6′40″ E Història Aquest pont formava part de la via Redensis o camí de França, l’antic camí que unia Carcassona i Llívia, el traçat de la qual es reconeix encara perfectament al Capcir des del coll de les Ares La via Redensis degué renovar-se entre el segle XI i el segle…
Castell d’Horta de Sant Joan
Art romànic
El lloc i terme d’Horta apareixen citats per primera vegada el 1153, en el document de donació del castell de Miravet a l’orde del Temple Sembla, però, que Horta no passà definitivament a domini cristià fins a les campanyes d’Alfons el Cast per les ribes de l’Algars i del Matarranya dels anys seixanta del segle XII El 1165 rebé del rei Alfons el Cast la primera carta de poblament de la Terra Alta, basada en el fur aragonès En aquest document el rei es reservava el castell d’Horta L’any següent els Montcada, que hi tenien determinats drets, el lliuraren a Pere de Subirats Pocs anys després el…
Vila de Bagà
Art romànic
Situació Bagà, capital de municipi, és una vila que es troba un xic més amunt de Guardiola de Berguedà Aquesta vila figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,2 — y 78,7 31 TDG 062787 Història Un aspecte de l’antiga muralla de la vila, segons una fotografia del final del segle XIX La història de la vila de Bagà, a la vall del Bastareny, s’ha de lligar a la dels seus senyors, els barons de Pinós, car fou aquesta vila la capital de la Baronia El lloc de Bagà Bagada és esmentat en la vella documentació del monestir de…
Explicació de les advocacions de la Mare de Déu: Opera varia (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 193 Explicació de les advocacions de la Mare de Déu ACA, Ms Ripoll 193 Foli 131 amb una caplletra “P”, amb una decoració estilitzada i tardana, molt modesta Arxiu Mas Una vegada més, l’interès codicològic sobrepassa el valor artístic de la senzillíssima decoració composta per 173 folis en pergamí 19,40 × 12,80 cm, la calligrafia dels quals té, segons Beer * , una proximitat innegable a la còpia del Còdex Calixtí realitzada per Arnau del Mont l’any 1173 Ms Ripoll 99 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ja comentat El seu variat contingut inclou textos sobre la…
Sant Mateu de Joanet (Arbúcies)
Art romànic
Situació El petit poble de Joanet és situat al cantó de tramuntana del terme municipal d’Arbúcies L’església parroquial de Sant Mateu es troba a la mateixa vila Mapa L38-13333 Situació 31TDG609327 Al punt quilomètric 5,25 de la carretera GE-550, d’Arbúcies a Sant Hilari Sacalm, surt a mà dreta una pista que hi mena en uns 3,5 km JRR Història Les referències més antigues que hom coneix de Joanet són de l’any 889 Els documents d’aquesta època, però, no abunden gaire Sabem que primer fou sufragània de Sant Hilari Sacalm 942 i com a tal consta en les relacions de parròquies del bisbat de Vic,…
Muralles de Castelló d’Empúries
Art romànic
Situació Castelló d’Empúries és una vila important que es troba vora la Muga, a uns 4 km de la mar, en un promontori que, dominant la plana alluvial, era apropiat per a la defensa estratègica Mapa 258M781 Situació 31TEG065788 Hom pot arribar a Castelló d’Empúries per la carretera que va de Figueres a Roses JVV Història Pla de la població La part tancada per una línia vermella correspon al Puig Salner, la part més antiga Algunes de les muralles conservades poden ésser dels segles XI-XII El recinte de muralles marcat amb color blau és de la baixa edat mitjana Arxiu Històric del C OAC Girona El…
Vila closa i castell de Sort
Art romànic
Situació Vista aèria de Sort ei sector central de la població, situat entre el castell i l’església parroquial, en formava l’antiga vila closa ECSA - M Catalán La vila de Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà, presideix l’anomenada ribera de Sort o depressió de la vall de la Noguera Pallaresa La població s’estén a banda i banda del riu, amb el nucli antic emplaçat al vessant dret i coronat per les restes del castell Aquest, situat, doncs, a la part alta de la vila, ocupa un ample perímetre poligonal que s’estén a 700 m d’alçada, al damunt del repeu del tossal de l’extrem nord-oest de…
Camí de Terradets (Áger)
Art romànic
Situació Estrep dret del pont del barranc del Bosc, amb les restes medievals a la base, que es troba encaixonat entre la Noguera Pallaresa i la carretera comarcal 147, remodelada recentment Institut d’Estudis llerdencs - JR González Aquest antic camí de bast segueix el curs de la Noguera Pallaresa, que travessa el congost de Terradets Era el camí tradicional que unia la vall d’Àger amb el Pallars Jussà Els elements més visibles d’aquest camí es troben a l’extrem N del municipi d’Àger, bé que es pot seguir des d’abans del coll d’Àger i fins a l’entrada al Pallars ussà FFLl-JBM Mapa 32-12289…