Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Santa Maria de Tamarit (Tarragona)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, ara dintre el clos del castell de Tamarit, bellament situada sobre un penyal arran de mar ECSA - I Companys L’església de Santa Maria és situada dins el clos del castell de Tamarit Mapa 34-18473 Situació 31TCF625546 Per anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MMFG Història El temple de Santa Maria de Tamarit, que fou una de les esglésies parroquials més antigues de l’àrea del Baix Gaià, és esmentada per primera vegada en la butlla de confirmació de béns que el papa Anastasi IV atorgà el 25 de març de 1154 a l’…
Sant Pere de Torredembarra
Art romànic
L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un petit nucli poblacional que s’alça en un pujol prop de la vila Per a entendre bé la seva gènesi cal fer referència a una escriptura de l’any 1057, per la qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis cediren en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar la quadra de Clarà, amb l’obligació de bastir-hi una torre i una fortalesa a la part més baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu Aquesta darrera part, la més rica agrícolament, hauria donat lloc a…
Castell de la Nou de Gaià
Art romànic
La contrada de la Nou és documentada des de l’inici del segle XI, per tant en una època força reculada Un dels primers esments data de l’any 1011, quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ” com a afrontació meridional del castell d’Albinyana Una dotzena d’anys més tard, el 1023, en la venda feta pel comte de Barcelona Berenguer Ramon I i la seva muller Sança a Guillem Amat del castell de Castellví de la Marca, es menciona com a límit meridional el termino Nucis Cal dir que el fet que la documentació parli d’un kastelar , posa de manifest clarament, segons A Virgili, l’existència d’un…
Santa Maria de Vallsanta (Guimerà)
Art romànic
Monestir cistercenc femení del qual resten importants ruïnes a ponent de la vila, al peu de la carretera que uneix Guimerà amb Ciutadilla Es tracta d’un conjunt d’estil gòtic El monestir de Vallsanta va néixer de la necessitat de la comunitat de monges del proper monestir —ara santuari— de la Bovera de trobar un lloc millor on viure, amb l’aigua que els mancava al capdamunt de la Bovera Es creu que les obres del monestir començaren el 1235, per bé que la comunitat no va rebre l’autorització papal per al trasllat fins el 1237, en la mateixa butlla del papa Gregori IX que autoritzava el…
Castell de Vilassar de Dalt
Art romànic
Situació Vista general de la fortalesa, molt reformada en època gòtica, on sobresurt la torre cilíndrica, l’element més antic del conjunt ECSA - M Catalán El castell de Vilassar es troba, a una alçada de 150 m, a l’extrem d’un dels braços que davallen de la Serralada Litoral, que divideix els aiguavessants de les dues rieres de la població, deixant un fort pendent rost al costat de ponent, i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de Vilassar de Dalt, del qual resta separat per un ampli espai enjardinat que l’envolta Mapa 37-15393 Situació 31TDF465964 PBM Història Tot i la manca d’…
Castellvell de Llinars o del Far (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta fortalesa han estat recentment excavades i restaurades modèlicament per a la seva visita V Buron Castell situat al cim d’un turó, a l’extrem occidental de la serralada del Corredor Des del castell s’albira el coll de can Bordoi i tota la vall del Mogent Mapa L37-15393 Situació 31TDG508087 Seguint la carretera que va de Llinars del Vallès a Mataró, a uns 3 km d’aquella població, havent passat el coll de Can Bordoi, surt a mà esquerra una carretera de terra Uns centenars de metres més enllà cal agafar un camí carreter que mena al mas de Castellvell les restes de la…
Castell de Granyena de Segarra
Art romànic
Castell La primera notícia del castell és de l’any 1054, en què el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig d’Agramunt actual Gramuntell a una sèrie de famílies perquè el repoblessin En l’esmentat document es fa constar que Gramuntell en aquells moments formava part del terme del castell de Granyena El domini del comte de Barcelona sobre Granyena també s’observa en la donació que Ramon Berenguer I féu a títol d’esponsalici a la seva dona Almodis l’any 1056, en la qual li llegà, entre d’altres, el castell de Grannana El 1076 Ramon Berenguer I llegà en el seu…
Castell d’Ollers (Barberà de la Conca)
Art romànic
El poble d’Ollers és situat a la banda nord-occidental del terme municipal La primera referència documental del topònim Ollers data del segle XI, quan apareix in podio super Ollers com una de les afrontacions territorials del castell de Forès, el qual havia d’ésser edificat en les terres que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment en què es va atorgar aquest document La seva data, 1038, és certament errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven encara els comtes atorgants,…
Fortificació de les Illes (Morellàs i les Illes)
Situació Sagetera oberta al mur de tramuntana d’aquesta arruïnada construcció defensiva, emmarcada per quatre lloses de pedra ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castellot o edifici fortificat són afegides a llevant de l’església de Santa Maria de les Illes, la qual també té elements defensius sobre els murs Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 20″ N - Long 2° 47′ 15″ E Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per a l’església EBP Història No sembla que s’hagi publicat cap notícia concreta sobre l’existència d’un castell o fortalesa a les Illes, però les seves restes…
L’administració territorial, la societat i l’economia del Camp de Tarragona. Segles XII-XIII
Art romànic
Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…