Resultats de la cerca

Representació de la Maeiestas Domini al foli 74v del ms 140, en la qual predomina el color marró clar, a diferència dels colors més vius que illuminen la mateixa escena en els altres sacramentaris conservats a la Biblioteca Capitular ECSA - J Colomé En la disposició que té actualment, aquest sacramentari gregorià conté 168 folis 27 × 20,5 cm, escrits en lletra francesa del segle XIII, amb el text disposat en una sola columna de 18 línies, en una caixa d’escriptura de 17,7 × 12 cm Com és comú en aquest tipus d’obres i de la mateixa manera que passa amb la resta de sacramentaris de Tortosa, s’…

Situació Vista del sector sud-est d’aquesta església molt restaurada M Anglada L’església de Sant Feliu de Canovelles queda dins el nucli antic del poble, a 175 m d’altitud És situat al costat del camí antic de l’Ametlla a Granollers, actual carretera que enllaça amb l’autovia de l’Ametlla Mapa L37-15393 Situació 31TDG399086 En arribar al poble venint de Granollers cal prendre un trencall a l’esquerra, on hi ha una plaça que dóna a la rectoria i a les façanes sud i llevant de l’església MAB Història El terme de Canovelles és documentat, per primera vegada, l’any 1008 en una permuta de terres…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera a primer terme, l’absis de la qual, d’estructura força singular, és gairebé de la mateixa amplada que la nau F Baltà L’església parroquial de Sant Cugat d’Albons es troba al bell mig d’aquest poble, a la plaça Major Mapa 296M781 Situació 31TEG072615 Per Albons passa la carretera local que des de Bellcaire d’Empordà enllaça, a l’indret de la Creu d’Albons, amb la comarcal de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres Cal demanar la clau de l’església a la rectoria del mateix poble Història El lloc d’Albons és documentat l’…

Introducció Des dels primers moments de l’ocupació i repoblació de les terres osonenques el comte Guifré amb els seus germans començà una activa tasca d’organitzar el territori Una de les primeres actuacions fou la de restaurar la xarxa defensiva, que en un territori fronterer era bàsica i a continuació calia assignar un terme a cada castell restaurat En els primers vint anys apareixien documentats els castells següents Torelló 881, Sant Llorenç 881, Gurb 886, Besora 885-887, Tona 889, Taradell 893, Casserres 898, Sant Esteve Centelles 898 Probablement molts dels termes es restauraren amb els…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Noguera amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Noguera és la més gran de Catalunya pel que fa a l’extensió, que abasta un total de 1 732, 96 km 2 i representa el 5, 5% del territori català Limita amb el Pallars Jussà al N, amb l’Alt Urgell al NE, amb el Solsonès, la Segarra i l’Urgell a l’E, amb el Pla d’Urgell i el Segrià al S i amb la Llitera i la Ribagorça a l’W Aquest àmbit territorial és integrat per trenta municipis Es poden establir diverses subcomarques al N la subcomarca del Montsec, a l’E…

Situació Aspecte que ofereix l’entrada a una de les cavorques J Bolòs Un conjunt de cavitats naturals, retocades artificialment ha donat nom al paratge de les Cavorques Es troben a la dreta del córrec del mateix nom, poc abans de la seva confluència amb la riera de Rubiés pel seu marge dret El lloc és arrecerat, sota uns vessants força abruptes, i obert només vers ponent cap a la vall d’aquesta riera Les coves es troben al límit oriental d’un antic olivar esglaonat amb feixes, i actualment també ocupat, en part, per pinedes Mapa 259M781 Situació 31TEG176853 Les coves són a prop de la…

Situació Vista del sector del costat de tramuntana de l’església, l’únic que ha estat buidat fins ara J Bolòs Poble abandonat situat al costat de l’església de Sant Romà de Sidillà, en un pla proper al riu Ter, actualment cobert per una pineda plantada sobre la sorra que s’estén per aquest sector Mapa 296M781 Situació 31TDG995577 Per anar-hi, cal travessar el poble de Foixà i seguir la carretera, primerament asfaltada i després de terra, cap a tramuntana al llarg de poc més d’1 km Després de travessar diversos bosquets, hi ha, a mà esquerra, al costat d’una esplanada d’on extreuen sorra, els…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Denominem Solsonès la comarca formada administrativament l’any 1933 i que comprèn tres elements molt diferents entre ells les terres altes de l’alt Cardener, a tramuntana les terres altes de la ribera Salada al NW, i les terres mitjanes de l’Alta Segarra, a migjorn A la zona de l’alt Cardener, hi ha les terres d’alta muntanya incloses en la serralada pirinenca, malgrat que no participen del seu nucli axial La delimitació d'aquesta zona és prou clara tant pel que fa a la…

Situació Vista del turó damunt el qual s’erigeix el castell J Bolòs El castell de Llaés, que ocupava el cim d’un turó, és situat a uns 1 000 m d’altitud Al voltant d’aquest pujol, que s’alça isolat al final d’un serrat, hi ha, especialment al costat meridional, una clariana de conreus, que s’estén per la zona més plana al seu entorn predominen els boscs El camí més bo per a arribar a Llaés és una pista per a autos, que surt del punt quilomètric 102,100 de la carretera que va de Vic a Ripoll, després dels revolts que hi ha més enllà de la Farga de Bebiè La pista passa pel costat del mas de la…

L’escola de la Catedral La producció literària del primer bisbe conegut d’Urgell, sant Just, autor d’un comentari al Càntic dels Càntics i d’un sermó en honor de sant Vicenç, recordat per sant Isidor en el De viris inlustribus c 24, fa pensar en l’existència d’una escola catedralicia urgellitana com les que hi havia contemporàniament en altres seus episcopals visigòtiques Malauradament, els escrits del bisbe Fèlix que tanta llum haurien pogut proporcionar sobre la continuïtat de la mateixa escola al segle VIII no ens han arribat, ja que foren destruïts a posta per tal d’evitar la difusió de…