Resultats de la cerca

El lloc de Mont-roig és esmentat per primera vegada com un dels límits del Camp de Tarragona, l’any 1118, en què Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, atorgà al bisbe Oleguer la ciutat i el Camp de Tarragona L’església parroquial de Monte Rubeo apareix consignada anys més tard, en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Mont-roig hi contribuí amb 75 sous L’església parroquial de Mont-roig del Camp, al final del segle XV, era de collació de la dignitat…

Les restes de l’antic castell de Conques s’aixequen dalt d’un turó, al nord de la població L’any 1007, el comte Ermengol d’Urgell llegà en el seu testament el castell de Conques “ ipsum meum castrum que vocant Chonchas cum suas aiacencias ” a Santa Maria de la Seu d’Urgell El domini eminent del castell degué passar posteriorment a mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, el qual, juntament amb Almodis, rebé l’any 1067 pel castell de Conques i altres el jurament de fidelitat de la comtessa Sança d’Urgell També pels mateixos anys, entre el 1053 i el 1071, els comtes de…

El poble de Florejacs és situat al sector nord-occidental del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet El lloc de Florejacs és conegut des de l’any 1082, en què Arnau i la seva esposa Guisla donaren a la canònica de Santa Maria de la Seu els castells de Claret i de Valltallada, situats dins el terme de Guissona el castell de Valltallada afrontava a tramuntana amb el terme de Floriacus Pocs anys més tard, en el testament de Galceran Erimà, feudatari o castlà del castell de Florejacs, datat el 1094, hom troba la primera menció de l’església de l’indret segons consta en…

La cellula S Juliani formava part de les esglésies confirmades per l’emperador Lotaria l’església d’Elna el 834 És esmentada encara els anys 898 i 899 El 1400 era anomenada Sant Julià de Tanyà Recorda el seu emplaçament l’actual mas Sant Julià

Esmentada a la fi del segle XI, era situada al sud-est del poble de Salses Era una dependència de l’abadia de la Grassa Fa temps que ha desaparegut Sols la descoberta, fa anys, d’un senzill sarcòfag de pedra calcària testimonieja el seu emplaçament

D’aquestae sglésia, consagrada el 1011 i que depenia de l’abadia d’Arles, encara n’eren visibles fa pocs anys les ruïnes es tractava d’una església de nau única, coberta amb volta sobre arcades laterals Foren enderrocades, fa poc, per un propietari de residència secundària

Aquesta església era la capella de la Torre Balldovina i, segurament, es trobava molt a prop de la torre actual De l’antic temple no es conserva cap vestigi, però és documentat per primer cop els anys 1014 i 1020 quan, juntament amb la fortalesa, era propietat de Balldoví

La mota de Peralada era situada a poc més d’1 km al sud-oest de Torrelles, anant cap a Perpinyà, a tocar de la riera de Torrelles o del Molí Molt a prop seu passava la via romana que unia la Salanca amb Castellrosselló Els primers representants de la família Peralada al Rosselló sembla que eren els germans Ramon i Emeric, documentats l’any 1139 i que probablement provenien de l’Empordà Sembla que Ramon de Peralada es casà amb una filla de la família Torrelles, fet que permet de comprendre que una branca dels Peralada s’installés al Rosselló La primera vegada que es troba esmentat el castell…

Un dels primers esments documentals del lloc de Torroja data de l’any 1261, quan el prior del cenobi cartoixà d’Escaladei atorgà una carta d’establiment d’una granja a Torroja a una trentena de pobladors, als quals uns anys més tard, se n’afegiren uns altres vint, mitjançant un nou document d’establiment D’altra banda, l’indret de Torroja és mencionat en la carta de poblament de Poboleda datada el 27 de març de 1270, i atorgada per Bernat de Déu, prior d’Escaladei entre les afrontacions territorials del lloc de Poboleda, donat pel mencionat prior per tal d’habitar-lo i conrear-lo…

Quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona després de la conquesta de Tortosa el 1148 procedí al repartiment de la regió, cedí 1153 l’almúnia de l’Antic “ almunia quam vocant Antig ”, en alou, a Bertran de Castellet Aquest, el 1157, la va vendre a Guillem de Copons, que era el batlle del comte a Tortosa, per 200 morabatins, i uns anys més tard, el 1170, el mateix Guillem de Copons decidí vendre l’Antic a Guerau, prior de Santa Maria de Tortosa, i a la mensa canonical per 400 morabatins Un cop esdevingut propietari de l’indret el priorat de Santa Maria, sembla que els priors…