Resultats de la cerca

Molt a prop de l’actual masia de Sant Feliu hi havia, en època romànica, una església que donà posteriorment el nom de l’actual masia Aquesta església de Sant Feliu és documentada l’any 1016, quan Aludia feu donació d’un alou al monestir de Santa Maria de Serrateix, un dels límits del qual era l’església de Sant Feliu de quarta in pug qui est super ecclesiam Sci Felicis L’any 1031 és novament esmentada com a límit nord d’un alou cedit al mateix monestir vero circi in eclesia Sci Felici L’any 1187, en l’acta de consagració de Sant Miquel de Viver, en esmentar els delmes que cobrava aquesta…

Probablement la primera església de Viver fou l’església del castell, advocada a sant Miquel com l’església que més tard, al segle XII, fou construïda i consagrada a l’indret que ocupa l’edifici conegut amb el nom de Sant Miquel i que no conserva cap testimoni de l’obra romànica La primera notícia del lloc és de l’any 910, que és documentat el castro Vivario durant els anys 979 i 981 el comte cerdà Oliba Cabreta actuà decididament en aquest castell reprimint amb duresa la revolta que esclatà contra ell als castells de Viver i d’Estela L’església de Sant Miquel és esmentada ja els primers anys…

L’església de Roset, segurament l’església del castell, és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del segle XI Roseto, però, llevat d’aquesta notícia, no en tenim d’altra i no podem conèixer-ne l’advocació Pensem que devia ésser l’església del castell de Roset que mai no arribà a ser parròquia, car devia estar sotmesa a la parroquial de Vilada La documentació parla ja l’any 954 de l’existència de la vall de Roset in comitatu Bergittaennse, in Valle Roseta, in locum quod vocant Bertrana i del castell l’any 1026 No sembla probable que aquesta església de Roset…

L’església de Santa Maria de Vilada, avui perduda, era situada dins la parròquia de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga i dins el terme del castell de Roset No devia passar mai d’una simple capella o oratori particular i possiblement fou abandonada abans de l’època romànica La primera i única notícia de l’església és molt antiga l’any 903 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell la consagrava en honor de Santa Maria, al lloc anomenat Villa Hichilani, al territori de Berga i dependent de la parròquia de Sant Joan de Vilada La nova església consagrada fou construïda per Egared, i fou ell mateix…

L’església de Santa Maria de Paller era inicialment una construcció romànica dins la demarcació de l’antic comtat de Cerdanya, a la vall del Bastareny Documentada des del segle XII, la primera església devia localitzar-se a l’indret conegut amb el nom de Paller de Dalt L’any 1193 Galceran de Pinós i el seu fill Ramon feren donació a Santa Maria de Paller de dotze sexters de blat i cent cinquanta sous aquesta donació havia de cobrar-la l’església de Santa Maria de Paller del delme de Gavarrós, juntament amb un porc i dotze diners que rebien anualment d’un particular de Bagà L’església de…

L’església de Santa Magdalena de Malosa és avui totalment perduda devia ésser una església preromànica que com Sant Julià de Cosp, Sant Esteve de Montner o Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms i Sant Llorenç de Corrubí, depenia de l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà des del segle X, en què fou consagrada la primera església de Frontanyà Devia centrar un petit nucli de poblament d’una certa densitat demogràfica, probablement una antiga vila, i en avançar l’edat mitjana devia perdre importància i quedar sense culte

L’església de Santa Maria dels Oms és avui un edifici construït el segle XVII com a santuari Originàriament l’església de Santa Maria era una de les moltes esglésies que estava unida a Sant Jaume de Frontanyà el segle X fins a la desaparició de la canònica regular el segle XVI Santa Maria dels Oms acollia una imatge de la Mare de Déu que el segle XVI guanyà popularitat advocada contra les malalties del bestiar el segle XVII fou construït l’actual santuari i començaren les donacions piadoses El segle XVIII era ja sufragània de Sant Jaume de Frontanyà i, malgrat la popularitat del lloc, l’…

L’església de Sant Cristòfol de les Planes és avui totalment perduda probablement depenia de l’església de Sant Jaume de Frontanyà i l’edifici preromànic devia quedar aviat sense culte i desaparèixer, car el segle XVIII no s’esmenta ni tan sols com a capella rural El lloc de la Plana és referenciat en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de l’any 905 entre les moltes donacions amb què fou dotada l’església s’esmenten unes terres a la Plana, prop del camí, terres que provenien als donadors per aprisions i ruptures, la qual cosa evidencia que el lloc havia estat…

L’església de Sant Llorenç de Corrubí, situada dins el terme de Frontanyà fou des dels seus orígens una església vinculada a Sant Jaume, i dependent del bisbat d’Urgell La primera menció documental del lloc és de l’any 905 i apareix com un dels límits de l’església consagrada de Sant Jaume et de alia parte per locum ubi dicunt Capud Ursi Hom ha cregut que després d’aquesta consagració el gran terme parroquial de Frontanyà queda dividit entre petites esglésies vinculades espiritualment a Sant Jaume i servides pels seus preveres primer, i pels membres de la comunitat canonical després Entre…

L’església de Santa Eugènia de Soïlls és situada al nord del terme de Frontanyà, prop del seu límit amb Lillet i era una de les moltes esglésies vinculades estretament a Sant Jaume de Frontanyà Hom ha pensat que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905 el terme parroquial tan gran es va fraccionar i així van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí De la seva existència…