Resultats de la cerca

El lloc de la Mussara és conegut des de l’any 1173, que és esmentat en el document pel qual el rei Alfons I confirmà a l’arquebisbe Guillem de Torroja el territori de l’església de Tarragona i la donació del comte Ramon Berenguer III a l’arquebisbe Oleguer L’església parroquial de Sant Salvador és consignada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194 Així mateix, el rector d’ Almuzara o d’ Almuçara contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280 cada any amb 28 sous I 7 diners Al final del segle XV la parròquia de la…

El lloc d’ Argenteria surt esmentat per primera vegada en la carta de poblament de Cambrils de l’any 1178 atorgada pel rei Alfons I De la parròquia de Sant Bartomeu de l’Argentera se’n tenen notícies més tardanes Els habitants de Duesaigües i les Valls van dependre de l’església parroquial de l’Argentera fins l’any 1345, moment en què es concedí permís per a bastir una església a Duesaigües, que esdevingué una sufragània de la d’Argentera L’església de l’Argentera, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona La construcció de l’edifici actual d’estil…

El primer esment del lloc de Malpartit és de l’any 1174, moment en què el comte d’Urgell Ermengol VII i el rei Alfons I endegaren la tasca de nova repoblació d’aquest sector integrat aleshores a l’àrea de la Llitera i atorgaren conjuntament una acta de població a Castellblanc de Llitera, que més endavant rebria el nom de Malpartit Al segle XIII, el castell, la vila i el territori de Malpartit consten com a domini dels templers de Gardeny Cal suposar que la construcció de l’església parroquial del lloc es va fer en un moment proper a la carta de poblament del 1174 Tot i això, la primera menció…

La primera menció documental d’aquest temple apareix en l’ Ordinatio de l’església de Lleida de l’any 1168, on consta que depenia de la pabordia o prepositura de Santa Maria Magdalena Fou l’església d’un dels ravals de la ciutat, que es formà arran de la conquesta entorn d’un mercat extramurs de la parròquia de Santa Maria Magdalena en direcció a Corbins Aquest raval, amb el seu mercat, és esmentat per primera vegada el 1179, en una donació a Santes Creus feta pel comte d’Urgell Ermengol VII L’any 1189 Pere Flaviol deixava en el seu testament un cens de 2 sous a l’església de Sant Pau del…

Aquest castell és situat en una terrassa rocosa que forma un penya-segat sobre la confluència dels rius Algars i Matarranya El nucli urbà de Nonasp es formà a redós del castell i té el seu origen en una fortalesa sarraïna, conquerida l’any 1133 per Alfons el Bataller al mateix temps que Mequinensa El rei aragonès inicià una repoblació que fracassà, al cap de poc temps, quan perdé aquelles possessions per la derrota que sofriren els aragonesos a Fraga l’any 1134 Segons sembla, les hosts del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, després d’haver pres Tortosa el 1148, van dur a…

Els orígens del castell i de la parròquia de Rocacorba es confonen La data més antiga que tenim del lloc és la del 1065 quan és citat amb el nom de “rocha curva” , en un testament de Guillem Guifré que es conserva a l’arxiu catedralici El 1130 consta que el cavaller Rodball de Rocacorva i els seus fills pagaven delme pel mas Coll a l’església de Pujarnol A aquest Rodball de Rocacorba, el seguí el seu fill Berenguer, casat amb una tal Flos És a aquest Berenguer que fa referència també la concòrdia que se signà, per la qual es redimien a dos sous anuals el cens d’un porc que aquell devia pagar…

El lloc de Sarral, dit antigament Saüc, és esmentat per primera vegada l’any 1076, en què es documenta l’illa de Saüc, que aleshores Ramon Arnau estava atermenant, segurament per encàrrec del comte Ramon Berenguer I Encara que el terme pogué resultar més o menys despoblat arran de la incursió almoràvit del 1102, el nom no es perdé Es torna a consignar l’any 1178 en una convinença que el rei Alfons el Cast va signar amb el seu feudatari al castell de Forès, Berenguer de Fluvià, i amb els castlans d’aquest, en la qual es va retenir en el terme d’aquest castell les viles de Pedrinyà, Saüc i…

El poble de Pira és situat al límit oriental del terme, al marge dret del riu d’Anguera Cal dir que sobre els orígens de la dominicatura del castell i lloc de Pira, els documents que existeixen són suspectes Un d’ells data de l’any 1067, en què el comte barceloní Berenguer Ramon II donà al comte Ermengol IV d’Urgell l’indret d’ Apiera — junt amb Barberà i altres llocs—, perquè el colonitzés Historiadors com LI París i F Soldevila consideraren fals aquest document, car en l’escriptura de donació Berenguer Ramon II s’intitula, a més de comte, regis de Barchinona , títol que no utilitzaren els…

Situació Ruïnes d’aquest antic castell o casa forta, situades a la part alta de la població ECSA - JBolòs Castell situat a la part alta del poble de la Morera El poble resta sota els cingles de la serra del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF193706 Des de Cornudella de Montsant surt una carretera que porta fins a la Morera Podem arribar al castell pujant pels carrers del poble JBM Història La Morera de Montsant probablement fou un rafal sarraí o almenys n’hi hagué un dins del seu terme, que restà inicialment a mans de Bertran de Castellet i que el 1174 era una dominicatura de…

Es tracta d’una antiga capella, avui desapareguda, que era emplaçada al tossal de la Concepció Les notícies instrumentals són insegures Si les dades actuals són correctes, aquest lloc correspon al puig Almenarella que el rei d’Aragó Alfons el Bataller fortificà en el setge de Fraga 1134 Opina J Pleyán i de Porta 1889 que Santa Margarida del Castell fou el primer temple aixecat pels cristians després de la conquesta de Fraga L’historiador J Salarrullana 1931 considera més lògica la dedicació de la mesquita major a sant Pere tan bon punt el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona…