El lloc de Sarral, dit antigament Saüc, és esmentat per primera vegada l’any 1076, en què es documenta l’illa de Saüc, que aleshores Ramon Arnau estava atermenant, segurament per encàrrec del comte Ramon Berenguer I. Encara que el terme pogué resultar més o menys despoblat arran de la incursió almoràvit del 1102, el nom no es perdé. Es torna a consignar l’any 1178 en una convinença que el rei Alfons el Cast va signar amb el seu feudatari al castell de Forès, Berenguer de Fluvià, i amb els castlans d’aquest, en la qual es va retenir en el terme d’aquest castell les viles de Pedrinyà, Saüc i Arenelles amb totes les seves dècimes i pertinences. L’any 1180 el mateix rei va atorgar carta de població als habitants de la vila de Sarral (ipsa populationem de Reyal), que antigament s’anomenava Saüc. En aquesta carta de poblament el monarca eximia els habitants del dit lloc dels mals usos i tan sols es reservava els drets dels molins, dels forns i de la ferreria.
El 1210 encara romania sota domini reial, ja que el rei Pere I cedí a l’arquebisbe de Tarragona la quarta part dels delmes del dit lloc de Sarral. El seu successor, el rei Jaume I, l’any 1251, cedí al monestir de Vallbona de les Monges el delme del blat que ell rebia de diverses viles, entre les quals hi havia la de Sarral. El mateix monarca, alguns anys més tard, concretament el 1259, autoritzà l’abat de Santes Creus a comprar uns terrenys situats dins del terme de Sarral, a fi i efecte de prosseguir l’edificació i la repoblació del dit indret, imposant només unes condicions sobre com havien d’ésser els nous pobladors i quines obligacions haurien de tenir aquests envers el monarca.
El castell de Sarral romangué sota la jurisdicció reial fins l’any 1285, que el rei Pere II, en el seu testament, llegà al monestir de Santes Creus els seus llocs i castells de Forès, Sarral i Cabra. El 1286 fou el rei Alfons II, fill de Pere II, qui confirmà la donació del seu pare, i ordenà a més que els habitants d’aquests llocs retessin homenatge de fidelitat a l’abat de l’esmentat cenobi. Tanmateix, un any més tard el mateix rei eximí els habitants de Cabra, Sarral i Forès d’aquest manament.
Al segle XIV, el 1379, l’infant Joan traspassà els castells i llocs de Forès, de Savella i de Fonoll a Joan Gener, el qual alguns anys abans ja havia comprat les castlanies d’aquests castells a Jofre de Llorac. Tot i això, el 1380 Joan Gener i l’infant Joan permutaren aquestes propietats; el primer passava a rebre uns drets sobre Cervera, mentre que el monarca es quedava les castlanies. El 1384, però, aquests llocs foren traspassats al monestir de Santes Creus, gràcies a la permuta de la senyoria de Sarral que aquesta comunitat feu amb el rei. D’aquesta manera, Sarral tornà a la corona.
El castell de Sarral ja es trobava en ruïnes al segle XIV. En l’actualitat no en resten vestigis. Tal vegada estigué emplaçat al lloc on actualment hi ha la casa de la vila.