Resultats de la cerca

Les minses restes de l’antiga església parroquial de Ralleu són visibles a uns 500 m del poble actual, a l’indret on hi havia hagut abans del segle XVI el vilatge medieval L’església és esmentada per primera vegada l’any 1266, en què el rei Jaume I confirmà a Esclarmunda de Conat el feu de la parròquia de Ralleu L’església fou abandonada al segle XVII, en construir-se un nou temple, l’actual, en l’àmbit del castell

Situació A primer terme veiem quatre cambres del mas més proper a la roca del castell de Milany Seguint la carena avall, endevinem les restes de les parets del conjunt de cases que hi ha també en aquesta banda meridional del castell Al fons, després d’una zona de feixes, hom pot veure l’actual casa de Milany J Bolòs Aquestes construccions es troben a la banda meridional de la penya damunt la qual s’aixecava el castell de Milany No n’indiquen el camí, per tal com serveix la referència que hem donat en parlar del castell Restes arqueològiques Es tracta d’una sèrie de restes de construccions,…

El lloc i castell d’Ogern apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern El lloc d’Ogern i la Salsa formaven la baronia d’Ogern, que l’any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona, i l’any 1831 era dels Teixidor Devia trobar-se al petit nucli d’Ogern, que conserva moltes cases antigues, algunes de les quals velles torres, bé que no se’n coneix l’àmbit ni el seti exacte

Aquesta església, primitiva església parroquial del poble de Trilhan, era situada uns 350 m al N de l’emplaçament del castell de Trilhan, en l’àmbit de l’actual cementiri municipal, on ara hi ha una capella moderna L’actual parròquia, al centre del poble, fou construïda posteriorment i és dedicada a santa Maria, tot i que l’antiga titular de la parròquia era santa Coloma Bona prova d’aquesta afirmació es troba en la butlla que el papa Alexandre III atorgà al monestir de Sant Martí del Canigó l’any 1163, en què li confirmava, entre altres béns, uns alous a la parròquia de Santa…

És la parròquia del poble de Llardecans, al sector sud-est de la comarca del Segrià Hi ha molt poques dades sobre l’origen de Llardecans, però sembla que el lloc fou repoblat entre el final del segle XII i el principi del segle XIII La primera menció de l’església de Llardecans és de l’any 1279, en les dècimes papals, on apareix el “ capellano de Lerdecans ” En una visita pastoral de l’any 1361 és esmentat l’altar major de Santa Maria Consta que des del 1518 el dret de presentació del rector de Llardecans era a mans de l’abadessa de Santa Maria de Pedralbes L’església actual, dins l’…

Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l…

Una vista de les ruïnes, amb algun pany de mur que deixa veure’n l’aparell J Bolòs Situació Al cantó de llevant de la serra de Pinós, i dins el mateix terme municipal de Pinós, hi ha Matamargó, just als límits de la comarca veïna del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG846352 Per la carretera de Solsona a Manresa, a l’altura del punt quilomètric 19,500, hi ha una carretera que mena a Salo És la carretera BV-3 002 10,600 km més enllà d’aquest trencant, hom arriba a una bifurcació, on acaba el paviment asfàltic Cap a mà esquerra hom arribaria a Vallmanya, però la ruta del costat dret ens portarà…

Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest…

L’església de Sant Esteve de Valldoriola fou inicialment un edifici romànic modificat els segles XVII i XVIII, conservant, però, una estructura molt simple de l’edifici primer Situada dins el comtat de Berga, Sant Esteve fou parroquial a l’època medieval dins l’àmbit territorial del bisbat d’Urgell El lloc, i concretament la vila Oriola, és esmentat l’any 997 el comte Bernat de Cerdanya i la seva muller donaren al monestir de Santa Maria de Ripoll un gran alou a la vall de Merlès i entre els límits referenciats s’esmenta la vila Oriola villa Oriola L’any 1044, quan es consagrava…