Resultats de la cerca

La vila de Burgo, jurisdiccionalment integrada a la Vall d’Àneu, i pertant, possessió dels comtes del Pallars Sobirà, fou durant un període de temps desconegut possessió del llunyà monestir de Sant Miquel de Cuixà L’any 1036, el comte Bernat I de Pallars Sobirà i la seva mare Estefania vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina L’any 1046, els fills d’un Miró, que devia ser l’anterior Miró Bardina, en compliment de les disposicions testamentàries del seu pare, feren donació al monestir de Cuixà de tota la vila de Burgos , situada a la Vall d’Àneu, al comtat de Pallars, amb totes les cases,…

La major part de les notícies que hi ha sobre el lloc d’Espés són indirectes i no diferencien pas els nuclis de Sus i de Jus Probablement, el primitiu castell d’Espés, del qual tampoc hi ha referències, era emplaçat damunt el tossal homònim, i al seu redós devia sorgir el nucli de Sus potser també hi havia un baluard a Espés de Jus, però, segons el capbreu comtal de mitjan segle XVI, era al primer i confrontava, llavors, amb la plaça Cal destacar que controlava els passos de la serra del Turbó, és a dir, l’important port de les Ares i el congost d’Ovarra, i per tant les comunicacions de la…

Situació Vestigis notables del primitiu temple romànic aprofitats com a mur de tanca del cementiri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església parroquial de Montesclado són al costat del cementiri de la població, del qual constitueixen el mur de tancament nord El cementiri és a uns 500 m abans d’arribar a Montesclado pel camí de Tírvia JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH560078 Història Malgrat el seu origen alt-medieval, no disposem de notícies documentals directes del lloc de Montesclado, que hem de suposar com a part integrant de les terres de la coma de Burg adquirides, l’any 1272, pel…

Situació Interior de la nau de l’església amb l’absis al fons ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és a la part més alta del poble de la Guardia d’Ares, dins l’àmbit de l’antic recinte clos de la vila, del que es conserva encara un dels seus portals d’accés Mapa 34-11253 Situació 31TCG547832 El poble de la Guàrdia d’Ares, situat a l’esquerra del riu d’Aguilar, dalt d’un turó, era cap de l’antic terme de la Guàrdia, ara integrat al de Noves de Segre, que comprenia els pobles i llocs de Trejuvell, Nyus, Espaén i Auses JAA Història El topònim d’Ares, referit a la vila d’Ares…

Situació Vista aèria de la capella i de les restes de l’hospital, mig amagades per la vegetació, construccions situades a 1 336 m d’altitud, prop del coll d’Ares ECSA - Camara JP Joffre L’edifici en ruïnes d’aquest hospital, amagat per la vegetació, és a 1 336 m d’altitud i a 3 km del coll d’Ares A la seva vora hi ha ben visible la capella hospitalera de Santa Margarida Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 22′ 32″ N - Long 2° 28′ 0″ E Des de Prats de Molló cal seguir la carretera D-115 en direcció al coll d’Ares Fets uns 10, 5 km es descobreix, a mà dreta i enmig d’uns prats, l’església abandonada…

Situació Façana de ponent de l’església, on són visibles les diferents reformes que ha sofert aquest notable edifici ECSA - A Roura Capçalera de l’església des del costat sud-est, amb l’absis i el tram presbiteral ECSA - A Bonnery L’església parroquial de Santa Maria és al centre del poble de Formiguera, capital del Capcir Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36′ 56″ N - Long 2° 6′ 12″ E Formiguera, en plena plana capcinesa, es comunica amb Montlluís per la carretera D-32 Hom hi arriba també per la Llaguna i Matamala a través de la D-118 CPO Història Poques esglésies catalanes poden enorgullir-se…

Situació La catedral de Tortosa, actualment un edifici bàsicament gòtic, és emplaçada al mateix indret on hi hagué la catedral romànica, al peu del turó de la Suda, al sud-oest, prop del riu CPO Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Història El recinte actualment ocupat per la catedral tortosina i les construccions de l’antiga canònica correspon a un sector important de la ciutat des de la seva fundació Les prospeccions arqueològiques permeten assegurar que aproximadament en aquest lloc es trobava el fòrum romà Posteriorment, sembla que s’hi van aixecar també un temple cristià altmedieval i la…

L’ocupació humana al llarg del temps Torre de l’antic castell de Creu, que protegia l’accés al Capcir, al seu límit amb el Conflent ECSA - A Roura Els orígens del poblament del Capcir es coneixen malament per les poques investigacions arqueològiques realitzades en aquesta comarca No se sap a quin període es remunta el primer poblament Només es pot suposar que per la seva situació geogràfica, el Capcir fou un dels últims punts ocupats per l’home als Pirineus Unes estranyes lloses, anomenades Peira escrita , situades vora els estanys de Camporell, a la vall alta del Lladura, presenten uns…

La xarxa de comunicacions Camí medieval que encara conserva l’enllosat, vora Girbeta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, poc abans de l’estret de Montrebei ECSA - J Bolòs Una orografia difícil i una situació més aviat marginal han estat sempre factors que han condicionat la història de les terres ribagorçanes Dues serralades paralleles a l’eix pirinenc, amb prou feines excavades pels rius, configuren un territori aïllat i força trencat en petites i encaixades valls glacials, clotades estructurals, depressions reduïdes i accidentats sinclinals Els eixos fluvials s’emmotllen al paisatge…

Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…