Resultats de la cerca

El petit poble de la Cirera és situat al centre del terme de Llorac, a la riba dreta del Riu Corb Aquest indret es formà a redós del seu castell, tot i que la primera notícia de què hom disposa correspon a la seva església, la qual és documentada amb la grafia Cireza en una escriptura de l’any 1140 o 1141, per la qual un cert Guillem de Cirera la cedí a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem La primera referència a la fortalesa de la Cirera data de l’any 1174, quan Pere de Colomers va fer definició de totes les terres que tenia a Albió, sota el…

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Cirera Fou gairebé sempre una capella rural, si bé durant menys d’un segle fou un priorat femení de donades L’església apareix citada el 1275, quan el bisbe de Vic concedí la regla de Sant Agustí a un grup de donades que vivien a l’església dirigides per Na Cirera Aquesta comunitat es fusionà amb la que, pel mateix temps, sorgia a l’església de Santa Llúcia El 1278 la mateixa Na Cirera s’intitulava priora de Santa Llúcia de Rajadell Segurament que la unió dels dos petits priorats degué…

El petit poble de la Cirera, al centre del terme de Llorac, és situat a la riba dreta del riu Corb Tot i que és infreqüent, la documentació consigna una menció de la seva església una trentena d’anys abans que el primer esment del castell del lloc, que data del 1174 Així, per una escriptura de l’any 1140 o 1141, hi ha referència que Guillem de Cirera, amb el consentiment del bisbe de Vic, feu donació a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de l’“ ecclesia de Cireza ” A banda d’aquesta notícia, que evidentment posa de manifest l’origen romànic de l’església…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oest amb el mur frontal F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de la Cirera són uns 500 m al sud-est del mas de la Cirera, que és a l’extrem septentrional del terme de Cabanelles, en un replà de la serralada que separa les conques del Fluvià i de la Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG775825 Un antic camí, apte avui només per a vehicles tot terreny, puja fins a la rodalia de l’església des de Sant Martí Sesserres, passant pel mas Cantenys Des del costat de tramuntana de la serralada hom s’hi pot aproximar,…

A l’acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles, de l’any 1040, figura aquesta església de Lladurs entre els bénsdel monestir “ Sancti Michaelis qui est fundatus in villa Paliariensi ” Al principi del segle següent, el 31 de març de 1102, el comte d’Urgell Ermengol V confirmà a Santa Maria de Solsona la donació que havia rebut l’any anterior per part de Pere de Brocà de l’església de Santa Maria de Biosca ultra aquesta confirmació, donà a la mateixa canònica les esglésies de Sant Pere de Madrona —amb les seves sufragànies i annexes— i Sant Julià de Ceuró, i la parròquia de Lladurs, “…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, totalment desfigurades fins i tot en la seva planta F Junyent-A Mazcuñan Les restes dels fonaments de l’església de Sant Julià són mig enterrades dalt un turó situat enfront del mas Cirera, al sector sud-oriental del terme Long 2°01’14” - Lat 41°55’20” Seguint la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra, poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera, enfront del qual hi ha el turó on fou bastida la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic…

Situació Una vista exterior de la torre del castell de Sacirera, molt mutilada, però que encara deixa veure perfectament el seu endreçat aparell F Junyent-A Mazcuñan Les restes del castell, concretades en un tros de torre rodona, són adossades al mas Cirera, pagesia que destaca enmig d’una zona conreada estesa al sector sud-oriental del terme, prop de la població Long 2°01’19” - Lat 41°55’31” Hom hi va seguint la carretera que uneix el Bages amb el Lluçanès, passant per Avinyó i Sant Feliu Sasserra Poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que…

Situació Vista de l’interior de la nau, amb la capçalera al fons, la part romànica que s’ha conservat de la primitiva construcció F Junyent-A Mazcuñan L’església es dreça al costat del mas Forn, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell vers tramuntana Long 1°42’40” - Lat 41°43’50” Hom hi va per la carretera de Manresa a Calaf, de la qual, a l’indret del Molí de Boixeda, arrenca la de Rajadell En arribar a l’estació cal prosseguir com si es volgués pujar al poble, però abans de creuar un pont, caldrà deixar la carretera per tal de seguir un camí que, en poca estona, porta al mas Forn…

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell No degué passar de capella, del castell o d’un mas important L’església apareix esmentada el 1225 com a Sant Miquel de Rajadell El fet d’haver-hi una altra església amb la mateixa advocació en el terme fa pensar que es tracta de la mateixa que hi havia al lloc de Cirera, però el 1285 hem trobat deixes a cadascuna d’aquestes esglésies Per tant, ha de correspondre a dos temples diferents Per l’advocació de Sant Miquel, típicament castellera, pensem que devia trobar-se situada al castell de Rajadell, però en cap dels dos testaments…

Tordera forma un petit agregat al nord del municipi de Granyanella El seu castell, tot i que segurament fou construït al segle XI, és esmentat per primera vegada al principi del segle XII El 1112 hom sap que Bertran i Ermessèn eren feudataris del castell de Tordera en nom d’Arnau Bertran i tenien també l’honor d’Altet En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133 s’establí que, una vegada morts la seva filla i el seu gendre, la batllia de Tordera passés al seu nét Guillem Es probable que el terme de Tordera estigués dins els límits del comtat de Berga Al segle XIV n’eren…