Situació
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església es dreça al costat del mas Forn, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell vers tramuntana. Long. 1°42’40” - Lat. 41°43’50”.
Hom hi va per la carretera de Manresa a Calaf, de la qual, a l’indret del Molí de Boixeda, arrenca la de Rajadell. En arribar a l’estació cal prosseguir com si es volgués pujar al poble, però abans de creuar un pont, caldrà deixar la carretera per tal de seguir un camí que, en poca estona, porta al mas Forn, on s’aixeca la capella. Per a poder visitar l’església, cal demanar-ho als propietaris del mas, o bé, en la seva absència, als masovers. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Rajadell. Degué ser primerament una capella rural amb donats, per convertir-se després en un petit priorat de donades o canongesses, i esdevenir posteriorment un altre cop capella rural.
L’església apareix esmentada el 1278 quan el lloc ja tenia una prioressa i estava en funcionament la vida comunitària entorn del temple. Aquest priorat o monestir femení ha estat molt ben estudiat per Francesc Rafat. Només restava la incògnita sobre l’existència pels mateixos anys d’un altre priorat, el de Sant Miquel de Cirera, estudiat per Antoni Pladevall, ambdós regits per una mateixa priora, na Cirera.
En síntesi hem de dir que la vida monàstica regular s’inicià a l’església de Sant Miquel de Cirera, on na Cirera rebé el 1275 del bisbe de Vic la regla de Sant Agustí, segons la qual s’havien de regir. No sabem si per pressió del senyor de Rajadell, el priorat es traslladà a Santa Llúcia, si bé es mantingué la primera fundació i la priora s’intitulà el 1292 priora de Santa Llúcia de Rajadell i també de Cirera. L’edifici es degué fer o refer en aquests darrers anys del segle XIII, car el 1278 es comprava una campana de l’església de Sant Miquel per a la de Santa Llúcia i el 1284 es documenta una deixa de 50 sous per a l’obra de l’església de Santa Llúcia. La vida monàstica tingué una gran vitalitat durant aquests darrers anys, que permeté la creació d’un nou priorat a l’església de Santa Caterina de Cervera.
La vida comunitària s’extingí a causa de la guerra civil del segle XV, ja que les monges hagueren de fugir durant el conflicte bèl·lic refugiant-se al priorat de Cervera, i després el senyor de Rajadell s’apoderà dels béns del monestir, i malgrat que foren reclamats des del priorat de Cervera, no foren retornats, i l’església tornà a ser simple capella de la parroquial. (ABC)
Església
L’església, deixant a part les modificacions que hom hi ha fet posteriorment, consta de dos cossos d’edifici, ben encaixats, que corresponen a dues etapes constructives diferents. En efecte, el cos que comprèn l’actual presbiteri obeeix a una estructura romànica que, per les seves característiques, hom pot datar Situació del terme municipal de Rajadell dins el conjunt de la comarca del Bages Mapa del terme municipal de Rajadell amb la indicació dels itineraris per arribar als llocs estudiats en el present capítol (informació: F. Junyent-A. Mazcuñan) del principi del segle XIII, mentre que el segon cos correspon a una remodelació i ampliació del primer temple, portada a terme durant el segle XIV. La part romànica consisteix en un fragment de nau, aparellada amb carreus ben carejats i coberta amb volta apuntada. La unió entre ambdós cossos d’edifici es realitza per una arcada, de carreus molt ben treballats i de més grans proporcions que els que conformen l’aparell romànic, tret que es farà constant en tota la construcció gòtica. Atès el que hem dit, hom dedueix que el primer temple era un edifici romànic de petites dimensions, d’una nau que, probablement, devia tenir un absis obert a llevant. Això no obstant, F. Rafat, propietari de l’edifici, ha realitzat algunes excavacions per tal de localitzar aquesta probable capçalera, de la qual, per ara, no s’ha trobat cap rastre, cosa que també possibilita que l’absis no hagués existit mai. Com era habitual en aquests tipus de construccions, la porta es devia obrir a migjorn i al mur frontal devia dreçar-se un petit campanar de paret.
L’edifici és molt ben conservat. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Els monestirs dels nostres bisbats. Santa Llúcia i Santa Caterina de Cervera, a “Hoja Diocesana”, núm. 459, Vic 21 de setembre de 1969.
- Francesc Rafat: El monestir de Santa Llúcia de Rajadell, Rajadell 13 de desembre de 1979.
- Francesc Rafat: Materials per a la història religiosa de Rajadell, a “Miscel·lània d’Estudis Bagencs”, núm. 1, Manresa 1981, pàgs. 177-191.
- Joaquim Sarret i Arbós: El monestir de Santa Llúcia de Rajadell, a “Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages”, núm. 21, Manresa 1924. (FJM-AMB)