Resultats de la cerca

Al costat de les esglésies, que pel seu nombre i característiques han estat els monuments preferits dels estudiosos de l’art romànic, es construïren molts altres edificis dignes d’atenció, tot i que la seva conservació no sempre ha estat portada amb la cura que mereixien Cal recordar, per exemple, les cases i els obradors urbans, els casals de molins o els habitatges rurals, sense esmentar les torres, les guàrdies, els castells i les cases fortes, o els ponts Els camins i els ponts Arcs de pedra arrapats a la penya, per on passava l’antic camí que conduïa a la Seu d’Urgell i a la Cerdanya, a…

Precedents Com ja hem vist, l’abat del monestir de Sant Esteve era el principal senyor feudal de Banyoles i comarca, malgrat l’existència d’altres senyors i de petits alous pagesos, aquests darrers fruit del repoblament franc, que afavorí el conreu de les terres ermes, les quals en virtut del dret d’aprisió passaven a ser propietat dels colons Altres senyors de l’època feudal eren els possessors dels castells i els castlans o guardians dels castells També tenien importants interessos al Pla de l’Estany els comtes de Besalú i de Girona, el bisbe de Girona, i els monestirs de Sant Pere de…

Fins a la segona meitat del segle XIII, només hi ha referències al lloc de Palafrugell així, per exemple, l’any 988 i el 991, en sengles documents surt “ Palau de Frugell” Aquest palau, primer element del topònim, degué ésser un edifici de l’època carolíngia o, fins i tot, potser de l’època visigòtica Palafrugell fou dels comtes de Barcelona fins a la mort del rei Alfons I Segons Joaquim Miret i Sans, l’any 1257, en un document fet per Jaume I, s’esmenta el castell i la vila de Palafrugell aquest document és un decret de protecció concedit per aquest monarca a favor de l’orde del Sant…

El primer esment que tenim de l’indret és de l’any 1058, en les indicacions de les afrontacions del castell de Cabrera d’Anoia Al segle XII el castell va pertànyer als Castellet El 1149 Bertran de Castellet llegà el castell al seu germà i un altre Bertran de Castellet cedí el castell el 1195 al seu fill Bernat Uns anys després Pere de Puig-roig cedí a la comanda de l’orde de l’Hospital els seus drets que tenia al castell, que li provenien de la divisió de béns que havia fet Guerau de Lavit El 1202, però, el castell pertanyia a Arbert de Pierola, el qual el cedí al seu fill Arbert En una època…

Situació Una de les tombes de la necròpoli excavada a la roca JR González Necròpoli situada en una partida de terres del terme de Camarasa, al sud d’aquesta població Mapa 33-13328 Situació 31TCG228339 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Camarasa, a uns 6 km de la primera població, a mà dreta surt una pista que ens hi porta és a 1 km de la carretera Necròpoli En aquesta partida de terres del Palau hi ha una necròpoli amb diverses tombes excavades a la roca, amb els extrems poc o molt arrodonits També hi ha alguns enterraments de lloses Curiosament, aquestes sepultures estan força lluny…

Segons consta documentalment, el 1231 l’església de Santa Maria i Sant Brici de la Palma era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló L’ordinació de l’església data del 1319 i hi signen diversos parroquians Fou modificada als segles XVII i XVIII L’actual església parroquial de Santa Maria i Sant Brici al poble de la Palma de Cervelló és un edifici modern bastit després de la destrucció que patí durant la guerra civil de 1936-39

Aquesta capella es trobada al cantó de ponent de la ciutat de Vic, al veïnat del Graell, i donà nom a un mas i al molí de Sant Llorenç El nom de Boada es perdé fa segles Aquesta capella l’any 1100 fou cedida al monestir de l’Estany pels canonges Guislabert Guibert i el seu germà Ramon Guibert Es tractava d’un bonic edifici romànic del segle XI, que fou volat l’any 1939, al final de la guerra civil

Malauradament no ens han pervingut notícies històriques d’aquesta capella, que fou destruïda en fer-se les obres de la central de Gavet Abans de la guerra civil del 1936-39 s’hi celebrava un important aplec De l’església de la Mare de Déu del Pont d’Orís només resta el perímetre dels seus murs, completament ocupats per ruïnes i bardisses, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, amb un absis semicircular, construït amb un aparell rústec de cÀrreu molt irregular, que no permet una datació precisa

Església parroquial que ha donat nom al poble i municipi homònim, situat al sector septentrional de les Gavarres L’edifici actual és gòtic tardà, amb un campanar goticitzant i una façana renaixentista, que duu la data de 1597 i acaba amb una galeria d’arquets semblant a la d’un palau o edifici civil És esmentada el 1035 en el testament de Gilabert de Cruïlles com “Sancti Martini qui dicunt Vetulo” , i del 1229 en endavant com “Sancti Martini Veteris” Fou sempre una parròquia rural escassament poblada, amb un nucli de menys d’un centenar d’habitants

El poble de Bellmunt és situat al cim de la serra de Bellmunt, a 379 m d’altitud, en un indret que domina la plana d’Urgell Les referències documentals que han arribat al present sobre Bellmunt són ja tardanes, tot i que l’origen d’aquesta població és força antic Una de les primeres data de l’any 1318, quan l’abat de Poblet, Ponç de Copons, comprà a Pere de Requesens la vila i el castell de Bellmunt A la darreria d’aquesta mateixa centúria, el 1381, l’abat pobletenc Guillem d’Agulló, seguint la política d’ampliació del patrimoni monàstic, adquirí algunes possessions més als termes de Bellmunt…