Resultats de la cerca

Les seves escasses ruïnes es troben a 1 km al N del repetidor de Telefònica que hi ha dalt de les comes de Burbre, sobre una roca, en el serrat de les Cabanetes, del qual ha pres el nom No hi ha referències documentals de la presència d’una fortificació en aquell indret Tot i que la memòria popular assenyala el castell com un monestir, la tipologia i la situació fan que més aviat sembli un petit castell, destinat al control dels passos alts entre la vall de Castellbò i la vall de Sant Joan Sobre la roca que el sustenta hi ha un gran tarter…

Situació Un dels sectors característics d’aquest conjunt d’edificis, possibles restes d’un hàbitat medieval ECSA – A Villaró Aquest conjunt d’edificis, conegut com les Torretes, es troba dalt del turó que hi ha entre el serrat de Maldiscle i Sant Climent de la Torre Mapa 34–10215 Situació 31TGC666938 Per arribar-hi cal prendre un camí que surt de la torre de Sant Climent i travessa el torrent Les cases són al vessant de ponent del serrat Història Les Torretes són un conjunt d’edificis força atípics No tenen pràcticament res a veure amb les construccions pròpies del país La gent…

Vestigis de la muralla, descoberts el setembre de 1982 al Passeig I Ollich Ultra les campanyes que acabem d’anotar, que podem qualificar com a planificades, hi ha hagut alguna resta que ha quedat al descobert de manera casual És el cas de la muralla que envoltava la ciutat de l’edat mitjana i que es conserva parcialment a la Rambla de Montcada En canvi, al sector del Passeig i de la Rambla del Carme i Rambla de l’Hospital, la muralla fou enderrocada fa temps, però les construccions actuals segueixen el recinte primitiu A causa d’això, quan s’ha fet alguna obra, la muralla ha aparegut en certs…

Situació Sitges excavades a la roca utilitzades fins a èpoques ben tardanes per a l’emmagatzematge del gra i la producció de vi ECSA-JI Rodríguez En un aflorament rocós situat uns 100 m al nord del poble de Torre-serona, conegut com el Calvari, hi ha, excavat a la roca, un interessant conjunt de sitges A l’extrem ponentí d’aquesta roca molt grossa hi ha una creu, la qual dona el nom a l’indret Mapa 32-14 359 Situació 31TCG029166 Torre-serona és a uns 6 km de Lleida per la carretera LP-9221 Per a anar al lloc on són les sitges cal travessar el carrer principal del…

Situació Aspecte que ofereix l’indret de la capelleta —tancada ara darrere una reixa— amb nombrosos forats excavats a la roca per a encaixar-hi bigues ECSA - J Bolòs Es tracta de les restes d’un edifici fet amb bigues de fusta i de possibles capelles i d’una fornícula excavades a la roca situades al vessant meridional del turó de Sant Pau, davant la població de Vilafranca del Penedès Mapa 35-16419 Situació 31TCF899798 Des de Vilafranca cal anar cap al cementiri i agafar un carrer ample, en direcció a Sant Martí Sarroca En el primer semàfor, abans d’arribar a l’antiga carretera de…

Al costat de la masia de Cal Noia, prop de la riera de Marmellar, hi ha una capella d’una nau, modernitzada I arrebossada exteriorment Conserva a l’interior unes arcades fetes de manera molt matussera Ha estat tan modificada que ha perdut fins i tot la seva orientació inicial No s’ha trobat fins ara cap document que l’esmenti abans del segle XIII, però que les seves arrels són antigues ho poden demostrar l’existència, prop seu, a la masia de Comallonga, d’unes sepultures excavades a la roca molt desfigurades, d’origen medieval, que volen…

Situació EI paratge conegut com les Roques del Tit és a llevant de Vila-robau, a poc menys d’1 km El lloc es caracteritza pels marges acinglerats sobre el riu i en formació de conglomerat i terrasses argiloses, com també afloraments de roca que creen diversitat de penyes En aquest punt hi ha les ruïnes de l’anomenat “Molí de les Roques del Tit”, que en realitat és l’edifici de la resclosa on s’inicia el rec del Molí que portava l’aigua als molins, situats aigües avall, de l’Arbre-sec i de l’Armentera, que foren importants fins a època moderna Al marge hi ha també les restes d’un pou de glaç i…

El lloc de Tivenys, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació per primera vegada l’any 1149, quan en la concessió d’una carta de poblament feta pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, als jueus de Tortosa, els cedí, entre molts altres béns, l’”honorem de Abenxeri in Tivenx ” Molts dels documents concernents a Tivenys durant la dotzena centúria fan referència a vendes de peces de terra, horts, etc, i també reflecteixen alguns topònims i antropònims andalusins Tot això, ha fet pressuposar que aquest indret degué tenir una nombrosa comunitat sarraïna que conreava la…

Situació Una vista de l’exterior de l’església L Prat Aquesta església és en una zona gairebé desèrtica i despoblada, bastant enlairada, situada entre les rases de Marsinyac i d’Antigues, que rep el nom de la contrada Mapa 292M781 Situació 31TCG867538 A uns 14 km de la carretera de Solsona a Berga, des de Solsona, hi ha un trencant a banda i banda El de la dreta porta a Sorba l’altre va a can Feliu Aquest, amb poc més d’1 km, porta a la casa esmentada Des d’aquí, la ruta ja es fa més difícil de seguir Normalment, sempre s’ha d’anar 2 km en direcció a tramuntana per…

Situació Petita fortificació propera al mas de les Cots, bastida damunt d’una penya V Roca Castell situat a l’espadat que hi ha damunt del mas de les Cots, a la riba dreta del Rialb És al cim d’una penya, amb una bona panoràmica sobre la vall del Rialb, des d’on és visible el castell de Tarabau Mapa 34-12291 Situació 31TCG477636 Des del Cerdanyès hi ha una pista que puja fins al coll de les Fonts, a prop del mas de Barraques Des de la pista, un camí porta als prats que actualment hi ha al voltant del mas De l’extrem nord del planell on es construí la…