Construccions eremítiques de Sant Pau (Vilafranca del Penedès)

Situació

Aspecte que ofereix l’indret de la capelleta —tancada ara darrere una reixa— amb nombrosos forats excavats a la roca per a encaixar-hi bigues.

ECSA - J. Bolòs

Es tracta de les restes d’un edifici fet amb bigues de fusta i de possibles capelles i d’una fornícula excavades a la roca situades al vessant meridional del turó de Sant Pau, davant la població de Vilafranca del Penedès.

Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF899798.

Des de Vilafranca cal anar cap al cementiri i agafar un carrer ample, en direcció a Sant Martí Sarroca. En el primer semàfor, abans d’arribar a l’antiga carretera de Sant Martí Sarroca, surt a mà dreta una pista que porta fins al peu del turó. Després, seguint un camí ample, però molt costerut, s’arriba en pocs minuts al davant de l’ermita. (JBM)

Construccions

Actualment, al vessant de solell del turó hi ha l’ermita de Sant Pau i, més a llevant, una capelleta (amb una ceràmica esmaltada moderna on són representats els sants Jaume i Jordi) i, al seu costat, una fornícula. Davant de la capelleta hi ha una petita esplanada feta a base de tallar i allisar la roca. En la part alta de la roca, en la zona on es buidà la capelleta i la fornícula, es poden veure nombrosos forats destinats a encaixar-hi bigues d’un habitatge o d’una altra construcció.

En tota aquesta zona on hi ha la capelleta —actualment tancada darrere una reixa— es veu la roca nua. En una longitud de 24,5 m es veuen nombrosos forats i canals. La part amb el sòl més ben allisat són els 7 m centrals, espai que té una amplada que no arriba als 3 m. En els 8,5 m següents, cap a l’E, també es pot veure la roca a terra treballada; hi ha bancs i plans a diferents nivells. Es pot considerar que tota aquesta superfície era edificada.

Buidada a la paret de roca hi ha aquesta capelleta, que té una amplada de 180 cm, una alçada de 275 cm i una profunditat de 180 cm; a l’interior hi ha, però, un relleix gran, com un banc alt. És acabada amb un arc de mig punt tallat a la roca.

A 3,25 m cap a l’esquerra hi ha una fornícula, amb una profunditat de només 60 cm i una alçada de 180 cm; és situada a uns 90 cm del sòl.

Per damunt d’aquestes dues concavitats, i a uns 3,5 m del terra, es poden veure uns vint forats arrenglerats en un mateix pla. Més cap a ponent encara n’hi ha tres més, a un nivell cada vegada més baix. I més cap a llevant se’n poden veure dos o tres més, una mica més amunt, i un rengle de més de 6, a només 1,85 m del sòl. Això fa suposar l’existència d’una coberta d’un sol vessant, orientat cap a migjorn.

Cal assenyalar també que hi ha una canalització que fa uns 18 cm d’ample per uns 5 de profunditat, tant a la part superior de la roca com a baix, arran del tall vertical d’aquesta roca, tot al llarg de la façana. Així mateix, davant de la capelleta hi ha un ramal que travessa l’esplanada que hi ha davant seu.

La major part dels forats de la paret són quasi quadrats i fan uns 17 cm de costat, bé que n’hi ha alguns de més petits. També es pot assenyalar que a dalt i a mà esquerra de la capelleta hi ha un forat més gran, que podia tenir una altra utilitat. A part, com hem dit, a terra hi ha diversos replans i graons, especialment a la part més oriental.

Uns metres més a ponent, al costat del camí d’accés, en una longitud d’uns 8 m hi ha un rengle de 4 forats, a uns 2,35 m del sòl, i uns 5 forats més, a 1,55 m del terra. Podia correspondre a una dependència.

Finalment, a uns 3 m més a l’W del replà que hom veu davant la capelleta, hi ha l’ermita de Sant Pau, també excavada a la roca i acabada amb un arc de mig punt. Té una profunditat d’uns 6 m (més uns 2 m més fets amb obra al començament d’aquest segle XX), una alçada màxima d’uns 3,2 m i una amplada d’uns 5 m, al nivell de la porta.

Es tracta d’un possible conjunt eremític amb capelles, fornícules, forats per a encabir bigues de fusta, etc., que té, per tant, uns paral·lelismes evidents amb el que es pot trobar en altres indrets, com ara Can Bassacs, al Berguedà, o bé alguns conjunts situats a la comarca de l’Anoia i estudiats en aquest mateix volum. (JBM-RMUC-JARN)

Bibliografia

  • Aymami, 1992