Resultats de la cerca

Foli 1v, amb una curiosa representació del Davallament i amb un peix-sirena a la base Es tracta d’una composició que formava part de l’exemplar original o hi fou afegida posteriorment Hi ha diverses hipòtesis G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 6 és un manuscrit en pergamí, format per 51 folis de 32 x 24 cm en la redacció del qual, en lletra carolina, intervingué més d’una persona fou escrit l’any 1066 per ordre del canonge Ermemir, segons hom llegeix a la inscripció del foli 50v Et liber istud fuit scriptus in anno VI Philippi regis, sub ordinatione Ermemiri sacerdotis Valete qui…

Foli 1 del ms 51, on hi ha la caplletra B, de la paraula Beatus , que encapçala aquest saltiri glossat ECSA - J Colomé És un llibre * elaborat en pergamí Els folis són de 282 × 207 mm, mentre que la caixa d’escriptura és només de 210 × 160 mm El text és escrit a plana sencera malgrat que el cos de glosses ocupi, aproximadament, la meitat exterior de cada foli El nombre de línies és de 27 per foli El total de folis és de 163 reunits en 21 quadernets, molt regulars, de vuit folis La numeració és posterior, feta amb llapis i en xifres aràbigues Es considera pertanyent al segle XII Cal dir que,…

Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 5 es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina * , la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol * entre les primeres produccions de l’ scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent * , que situa a la primeria del segle XI el…

Foli 5 del ms 113, on hi ha una curiosa representació d’un personatge ajagut al final del foli, que assenyala la paraula spiritus ECSA - J Colomé Es tracta d’un llibre * de petites dimensions, datat entre els segles XI-XII Els seus folis de pergamí, amb unes mides aproximades de 193 × 125 mm, allotgen una caixa d’escriptura de 137 × 83 mm, amb un sol bloc de text El nombre de línies per foli és de 23, i el total de folis és de 36 * El còdex fou guillotinat, en fer la nova enquadernació, com la majoria dels còdexs trobats en època del canonge R O’Callaghan, al final del segle passat * Arran…

Foli 1 del ms 30, amb la caplletra Q, decorada amb el típic joc dels colors vermell i blau ECSA - J Colomé Tenim en aquest manuscrit * una part de les Morals de sant Gregori el Gran , en concret des del llibre XI, capítol 3, fins al llibre XXII, capítol 4 Realitzat en pergamí, consta de 198 folis Les mides són 403 × 285 mm, amb una caixa d’escriptura de 285 × 195 mm Cada foli és escrit a dues columnes de 38 línies, i al principi de cada llibre dels Moralia trobem, segons descripció d’E Bayerri, una hermosa viñeta de colores muy vivos y con dibujos…

L’antic poble de Puigfalconer, ara abandonat i arruïnat, ha estat considerat com el nucli original de la població de Suterranya, però el nivell actual de coneixement de la història d’aquest territori no permet afirmar amb seguretat aquest origen Tanmateix, podem establir que, almenys eclesiàsticament, Puigfalconer tingué a l’època medieval una supremacia sobre Suterranya Així, Sant Sadurní de Puigfalconer consta, l’any 1314, com a església parroquial de l’ardiaconat de Tremp L’any 1391 el capellà de Mont Falconer és inclòs, dins del deganat de Tremp, en el llibre de la dècima amb…

Fou l’antiga parròquia del poble de Blancafort, avui negat completament per les aigües de l’embassament de Canelles L’església parroquial de Santa Fe havia estat transformada en època moderna i no restava cap vestigi del vell temple romànic que havia pertangut a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva dependència d’aquesta institució religiosa queda reflectida clarament a partir del segle XII en aquest sentit, la parròquia de Blancafort apareix mencionada entre els béns confirmats al cenobi d’Àger en les butlles dels anys 1162 i 1179, totes dues expedides pel papa Alexandre III…

Situació Absis construït amb carreus regulars, l’element més característic d’aquest malmès edifici Arxiu Gavín L’església de Sant Vicenç de Galliner és en lloc despoblat, a la riba esquerra del pantà de Sant Antoni Mapa 33-11252 Situació 31TCG301722 S’hi arriba per una pista, d’uns 5 km, que surt de Vilamitjana JAA Història Tot i que el lloc i el castell de Galliner són documentats des de mitjan segle XI, les referències a l’església de Sant Vicenç són força tardanes El capellà de l’església de Galliners figura a la dècima papal del 1280 concretament el document diu “ capellano novo de…

Aquesta església parroquial, dita també de la Mare de Déu de l’Assumpció, apareix documentada l’any 1172, en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens, jurat sobre l’altar de sant Pere de la parròquia de Preixens, en presència, entre altres personatges, de Bernat, rector de l’ ecclesie de Pradel Santa Maria de Pradell depengué de la canònica d’Àger en aquest sentit, l’any 1373, en una àpoca lliurada pel subcollector apostòlic a Sant Pere d’Àger, en la qual afirmava haver rebut una quantitat determinada de diners de les parròquies que se citen en la relació de l’àpoca…

Llibre en pergamí de 265 × 173 mm * La caixa d’escriptura és de 171 × 104 mm i és ocupada per 20 línies de text Segons E Bayerri el llibre té 193 folis * , però en realitat en té 199 aquesta discordança es deu al fet que el qui numerà per primera vegada el còdex, amb xifres aràbigues, en va deixar sis sense foliació * A part d’aquesta rectificació, cal afegir que, entre els folis 29 i 30, en manca un que fou arrencat abans de fer la numeració En realitat, el sacramentari no comença fins al foli 22 Des de l’1 fins al 15v trobem tot de folis desaparellats el primer…