Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Castell de Sapeira (Tremp)
Art romànic
La primera notícia segura d’aquest castell data del final del segle X Un instrument alaonès cita un lloc dit Sas a l’apèndix d’ illa Petra , cosa que prova de l’existència d’un districte Si tenim, però, en compte els termenals d’Areny, hem de convenir que el castell de Sapeira és d’origen tardívol, és a dir, no sorgí fins a mitjan segle XI i com a resultat del procés d’encastellament feudal, amb termes agafats de l’antic pagus d’Orrit des d’aleshores esdevingué centre principal a la contrada A la segona meitat del segle XI trobem esment del castell en les convinences pallareses dels anys 1064…
Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est de Sant Bartomeu de Mont-ras M Anglada L’antiga parròquia es troba al límit amb el terme municipal de l’Ametlla, a 500 m d’altitud a la part alta de la Vall Roja, davant dels cingles de Bertí Mapa L37-14364 Situació 31TDG364165 S’hi arriba per l’Ametlla, poble que cal travessar vers el nord fins arribar a la urbanització del Serrat de l’Ametlla Un cop allí hi ha un seguit de carrers que hi duen cal agafar els de la part alta, en els quals hi ha senyalització que fa referència a l’església El temple queda aïllat de les últimes…
Torre Jussana d’Horta, actualment Can Cortada (Barcelona)
Art romànic
Els orígens d’aquesta torre, situada a Horta, es remunten a l’època romana, ja que en aquest indret es localitzaren els vestigis d’una villa romana, excavats l’any 1987 pel Servei d’Arqueologia de la Ciutat amb motiu de la construcció de l’accés al túnel del turó de la Rovira La recerca arqueològica posà de manifest que aquest indret corresponia a la part rústica de la villa, a la zona on se situaven les installacions destinades a magatzem de gra, amb un nombre considerable de sitges Les notícies documentals que trobem del lloc d’Horta es remunten a l’any 965, quan el levita Ataülf i els…
Sant Joan de la Plaça (Lleida)
Art romànic
Situació Vestigis de la primitiva església, descoberts l’any 1975 en construir un aparcament subterrani a la plaça de Sant Joan JR González Les restes d’aquesta antiga església es troben sota l’actual plaça de Sant Joan, davant mateix de la nova església de Sant Joan, d’estil neogòtic XEC-JRG Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La parròquia de Sant Joan fou una de les més actives i populoses de la ciutat Les seves primeres referències daten de la segona meitat del segle XII, moment en què ja rebia el nom de Sant Joan de la Plaça pel fet d’ésser situada al costat del mercat principal…
Convent de Sant Francesc (Lleida)
Art romànic
Existeixen divergències respecte a la data d’establiment de l’orde dels franciscans a la ciutat de Lleida Segons l’historiador Sainz de Baranda, la fundació del convent de framenors a l’esmentada ciutat es va produir l’any 1211 contràriament, P Sanaüja, basant-se en els Anales minorum , proposa com a data el període comprès entre els anys 1217-1220 El convent de franciscans, segons J Lladonosa, era situat vora del camí de Montsó, justament entre el portal de Boters i el convent de Sant Hilari, extramurs de la ciutat aproximadament on es troba, actualment, la plaça de Ricard Vinyes Els primers…
Santa Maria dels Prats de Rei
Art romànic
Aquesta església era situada a la vila de Santa Maria dels Prats de Rei Encara que tot fa creure que es trobava dins de l’antic terme del castell de la Manresana, no es coneix cap document que ho avali Molt aviat començà a exercir funcions parroquials, i encara les manté en l’actualitat Depenia del priorat del Sant Sepulcre de Santa Anna de Barcelona per donació dels bisbes de Vic Les primeres notícies d’aquesta església es remunten a l’inici de la repoblació d’aquest sector, quan l’any 945 el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat diversos béns…
Santa Maria del Collell (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació L’església de l’antic priorat i actual santuari marià de Santa Maria del Collell es troba al sud-est del Torn, prop de la carretera de Sant Miquel de Campmajor, just al límit de llevant de la comarca i al cantó de migjorn del terme municipal de Sant Ferriol Mapa 295M781 Situació 31TDG717669 L’església vella del santuari del Collell es troba situada al costat mateix de l’església nova, a la plaça central del conjunt d’edificis del santuari i collegi Per arribar-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres, i després el trencall de Sant Miquel de Campmajor Abans d’arribar…
Santa Maria de Puigpardines (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació El poble de Puigpardines, dins el petit nucli del qual hi ha l’església de Santa Maria, es troba al sud-est del poble de Sant Privat d’en Bas, al costat dret del Gurn Mapa 294M781 Situació 31TDG529657 Des del poble de les Preses, a la carretera d’Olot a Girona per Anglès, surt una carretera que mena a Sant Privat, a banda dreta Davant el Mallol i en direcció a llevant surt la pista de la concentració parcellària, des de la qual i a 500 m surt a mà dreta una pista que porta directament a Puigpardines ANM Història L’antiga església de Santa Maria de Puigpardines es troba documentada…
Els bisbes de Ribagorça-Roda
Art romànic
Adolf 888-922 Originari de la Cerdanya, fou canonge de la seu d’Urgell Potser com a ardiaca de Pallars tingué cura pastoral d’aquest territori Quan el prevere Esclua protagonitzà un cisma en l’Església urgellesa i s’atribuí facultats metropolitanes, ho aprofità el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça per a segregar les seves terres i erigir-hi un nou bisbat a favor d’Adolf 888, tal vegada amb el suport de bisbes gascons Fracassat el projecte d’Esclua 892, Adolf continuà titulant-se bisbe de Pallars Sembla, però, que uns anys després, amb la pèrdua de prestigi del comte Ramon, Adolf se sotmeté a…
El marc geogràfic del romànic del Gironès
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Gironès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La zona de transició situada entre el mar i la muntanya que queda limitada al nord per la nova comarca del Pla de l’Estany, a l’est per la comarca del Baix Empordà, al sud per la comarca de la Selva i a l’oest per les comarques de la Garrotxa i la Selva, és part del territori que històricament ha estat designat amb el nom de Gironès Els límits d’aquesta comarca han anat canviant al llarg del temps, essent diversos els factors que influïren per engrandir-los o reduir-los…