Resultats de la cerca

D’aquesta església, desconeguda documentalment, es conserven unes filades de pedra, cobertes per la vegetació La tradició les ha volgut identificar com a restes d’aquesta església

Hom sol creure que la primera referència d’aquesta església és de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona va fer donació del castell de l’Aibà a Guitard Maruden , reservant-se entre altres coses la seva dominicatura anomenada Santes Creus, a la riba del Gaià Aquest document presenta algunes característiques que fan sospitar que és apòcrif per això l’esment segur més antic cal cercar-lo en la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona l’any 1154, on consta que l’església de Santes Creus de Gaià, juntament amb la de Sant Pere de Gaià, formaven…

Aquesta capella es troba dins el conjunt monacal de Santes Creus, a la plaça del primer recinte exterior Segurament el primitiu edifici es construí al segle XIII l’actual es bastí de nou sobre una església anterior o es reformà profundament el 1741 L’any 1425 Pere, cardenal de Foix, legat del papa Martí V, concedia Santes Creus el dret que un monjo pogués exercir la cura d’ànimes a la capella de Santa Llúcia D’aquesta manera, la capella de Santa Llúcia es convertí en la parròquia que donava servei als veïns i als servidors laics del monestir Aquesta situació es mantingué fins el 1843, en què…

Situació Vista aèria del monestir des de la part est, amb la petita capella de la Trinitat, el vestigi més antic del monestir, en primer terme ECSA - J Todó El monestir de Santes Creus és situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra del Gaià, que nasqué al segle passat aprofitant les edificacions dels recintes exteriors del monestir l’antiga església abacial és ara la parròquia del poble Mapa 34-16418 Situació 31TCF633787 És fàcil d’accedir al conjunt monumental per l’autopista A-2, a la sortida de Vila-rodona Des de Valls cal prendre la carretera C-246 i el trencall que mena a Vila-…

Aquesta capella, dedicada a les dues poncelles que haurien recollit el cos de sant Sadurní, bisbe de Tolosa, després del seu martiri, ja existia al lloc dit Santes Puelles “loco vocato Sentes Pudseles” el 1292 La capella actual és una reconstrucció del 1876

Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada

El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les…

L’escriptori de Santes Creus, juntament amb el de Poblet, rellevà els prestigiosos centres de Santa Maria de Ripoll, Vic i Sant Cugat del Vallès en la còpia i la illustració de manuscrits, quan llur activitat, desplegada amb esplendor al llarg dels segles X al XII, ja començava a declinar, és a dir, vers la fi d’aquest darrer segle, però sobretot durant el següent Per bé que una bona part de les restes del fons de la biblioteca santescreuïna ha estat analitzada des del punt de vista codicològic i textual, amb breus comentaris sobre l’ornamentació més reeixida * , l’aspecte artístic romania en…

Vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant L Prat Situació A pocs metres del terme municipal de Vilanova de l’Aguda, dins el límit de Pinell, en un punt des d’on es domina una de les més belles panoràmiques obertes cap a les terres meridionals de Lleida, hi ha el temple de Santes Creus de Bordell Mapa 329M781 Situació 31TCG603458 Seguint la carretera de Solsona a Sanaüja —que al punt quilomètric 16 es transforma en un camí practicable de muntanya—, cal continuar cap al trencant indicat, 1 km més enllà cap a Sanaüja, i deixar els trencants de la Codina i de…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera L Prat Dalt un turó, uns 40 m per damunt de la casa Llobet, dominant la vall de Madrona per una banda i albirant el Port de Comte i Segre per l’altra, hi ha l’església de Sant Antoni de Santes Masses, avui de Llobet, ja que en abandonar-se aquella masia, la propietat ha passat a la casa Llobet Mapa 329M781 Situació 31TCG601478 Per anar-hi hi ha dues opcions Una d’elles és anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç i, sense entrar al poble, continuar fins al trencall de Madrona, que trobem als 16 km de…