Resultats de la cerca

Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala en primer…

Situació Aspecte actual d’aquesta torre que ha donat nom a la població, un edifici de planta quadrada, mutilat a la part alta i completat amb unes estructures molt poc adients ECSA - J Bolòs Torre situada al mig del poble, a prop de l’església, al costat del torrent de les Castellanes Actualment és en un jardí d’una casa particular Mapa 33-18472 Situació 31TCF209549 Podem anar a la Torre de Fontaubella per la carretera local TV-3001, que va de Marçà a Colldejou, al Baix Camp, tot passant pel costat d’aquesta població També s’hi pot arribar per la carretera local TV-3223, que prové del Pradell…

Aquesta fortalesa és situada dominant al nord el mas de les Abelles, al Puig Sec 380 m d’altitud, turó rocós en forma cònica Vigilava la via antiga de la qual hom discerneix alguns vestigis, venint de la vall del Ravener i del coll de Vallòria, que passava pel coll del Lladre i el vessant oest del Puig Sec, abans de baixar sobre les Abelles en direcció a l’actual mas Cornet i al coll de Banyuls, anomenat també coll de Espiïs , o Spils el 1085, 1121 i 1154 La fortalesa del Puig Sec comunicava ocularment amb la torre del puig de les Forques, que vigilava el coll pogium Spilio Un document de l…

Situació Petita església rural de nau i absis, força reformada i restaurada fa pocs anys ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al cim del tossal de Sant Miquel, que es dreça a la riba dreta del Segre, prop del llogaret de les Masies de Nargó, a la banda sud-oriental del terme Mapa 34-12291 Situació 31TCG598689 Entre els quilòmetres 37 i 38 de la carretera d’Isona a Coll de Nargó, a mà esquerra venint d’aquesta darrera població, es troba una pista asfaltada que mena a les Masies de Nargó 1 km, des d’on, per un corriol poc fressat i bastant perdedor, s’arriba a la capella uns 20…

Situació Una vista de l’exterior del mur de ponent, amb una finestra en forma d’espitllera que insinua una creu R Viladés L’església es troba al sector sud-oest del terme, a la dreta de la riera de Merola, dalt un petit puig que es veu perfectament des de la casa Sobirana El redós d’aquestes ruïnes és ple de brossa i de bosc Un seguit de petites feixes abandonades la circumden Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 06,1 — y 44,6 31 TDG 061446 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem…

Situació Vista des de la banda de ponent d’aquesta església, tradicional sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada prop de la carretera que uneix Pujalt amb l’Astor, un xic separada del nucli habitat estès a la banda meridional del terme Mapa 34-14361 Situació 31TCG695168 S’hi pot accedir tant des de Pujalt com per la carretera de Sant Guim, ja que la pista asfaltada que passa per l’Astor uneix Pujalt amb la carretera de Sant Guim FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de l’Astor Només tingué…

Les religioses de l’orde de Santa Clara s’establiren a la ciutat de Tarragona vers l’any 1249 la comunitat tingué com a primer lloc d’assentament l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc, construïda fora de la muralla, prop de la desembocadura del Francolí, en temps de l’arquebisbe Bernat Tort 1146-63 El papa Alexandre IV, mitjançant una butlla de l’any 1255, ordenà a l’arquebisbe de la ciutat, Benet de Rocabertí, que fos concedida a les monges clarisses l’església de Sant Miquel del Mar a fi que s’hi establissin, ja que el convent de Santa Magdalena no disposava de les condicions …

Cara anterior de la creu, avui conservada al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses F Tur Al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el núm d’inventari 37, hi ha una creu de fusta que fa 189 × 110 cm el gruix és de 7 cm Aquesta creu prové d’una antiga capella avui desapareguda l’anomenada capella del Roser, que era situada al costat dret del riu Ter, dins el mateix poble de Sant Joan de les Abadesses La creu és de fusta, i hi apareixen els vestigis de pintura amb figuració policroma en els trossos en què la capa d’entelat de lli encara no ha desaparegut En algun…

Situació Capçalera de l’església, amb l’absis mig esberlat que arrenca d’una gran socolada ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu es drecen a la banda de llevant del tossal on s’espargeixen els vestigis del poble abandonat de Pugis L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent MLlR Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Història Fins ara la documentació no ha permès consignar cap notícia històrica sobre l’església de Sant Bartomeu, que a l’edat mitjana feia les funcions de culte per als habitants del poble de Pugis Tampoc no podem…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de migjorn És un edifici del segle X, una mica posterior al de Sant Vicenç d’Enclar i al de Santa Coloma D’esquerra a dreta hi és visible el cos d’edifici identificable amb un pòrtic cobert i un cor, la nau i la capçalera, trapezial, a llevant J Vigué L’església de Sant Romà dels Vilars, pertanyent a la parròquia d’Escaldes-Engordany, del quart de les Escaldes, es troba adossada a la falda del pic de Padern, a 1 861 m d’altitud, al costat dret de la Valira Situació x 1°32′15” — y 42°31′00 Per a arribar-hi cal seguir uns 1 100 m…