Situació
Vista des de la banda de ponent d’aquesta església, tradicional sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
L’església és situada prop de la carretera que uneix Pujalt amb l’Astor, un xic separada del nucli habitat estès a la banda meridional del terme.
Mapa: 34-14(361). Situació: 31TCG695168.
S’hi pot accedir tant des de Pujalt com per la carretera de Sant Guim, ja que la pista asfaltada que passa per l’Astor uneix Pujalt amb la carretera de Sant Guim. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de l’Astor. Només tingué funcions d’església sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic.
El lloc i l’església es documenten a partir de l’any 1157, que el bisbe de Vic, Pere de Redorta, uní a la canònica de l’Estany l’església de Santa Maria de Segur amb les seves sufragànies, entre les quals hi havia la de l’Astor. Aquest domini es completà l’any 1176, quan Ponç de Fals i la seva muller Ramona donaren al monestir de Santa Maria de l’Estany la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur, entre les quals hi havia la de l’Astor (Austor).
La dependència de la parròquia de Segur com a simple ajuda encara es manté en l’actualitat. (ABC)
Església
Tot i que el seu origen és romànic, la construcció actual obeeix a una renovació total efectuada l’any 1520.
És interessant el portal, potser reaprofitat, situat a la façana de ponent, que és rematat amb un arc de mig punt adovellat i ornat inferiorment amb una motllura acanalada. Superiorment, és resseguit amb una arquivolta, a manera de guardapols, que retorna a ambdós costats en imposta. Sobre la clau destaca un escut heràldic que, a causa de l’erosió, té molt desdibuixat el blasó. L’edifici, per bé que mostra un cert abandó, es manté força íntegre. (FJM-AMB)
Talla
Al Museu Episcopal de Vic (MEV) es conserven dues talles procedents de l’església de Santa Magdalena que han estat identificades com els sants Cosme i Damià (núms. inv. 620 i 621 respectivament), dos germans bessons d’origen àrab que van morir martiritzats en temps de Dioclecià, segons narració expressa a la Llegenda Daurada, cap a l’any 287. La identificació de les imatges amb aquests sants va ser feta per Josep Morgades, encara que de manera imprecisa.
Les peces fan 44 cm d’alçada pel que fa a la imatge identificada amb sant Cosme, i 45 cm la que representa sant Damià. La figura de sant Cosme vesteix una túnica curta i, a sobre, duu una mena de casulla; porta barba i li falta la part superior del cap. Amb la mà esquerra sosté un llibre i amb la dreta sembla agafar alguna cosa, un objecte o potser el mànec d’un bastó si hem de jutjar per altres representacions que hem pogut constatar. La talla que suposadament es correspon amb sant Damià duu túnica i mantell; porta barba, molt probablement repintada, i el que podríem anomenar un bonet sobre el cap; amb les mans sosté un pot cilíndric mig obert. Totes dues imatges conserven restes de policromia i no hi ha cap dubte que anaven adossades a alguna peça frontal o retaule, segons es desprèn dels forats que mostren a l’alçada del pit i del genoll; a més, les seves mides són adients per aquests tipus de peces.
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es conserven tres talles de les mateixes mides i que J. Ainaud ha identificat com la Verge (núm. 3939), un àngel (núm. 3938) i un sant Josep (núm. 3933). Procedeixen de l’església de Santa Maria de les Homedes (la Noguera) i han estat datades pel mateix autor en una data molt avançada del segle XIII. La imatge de sant Josep és força semblant a una de les mostres, la que ha estat identificada, sense gaire fonament, amb sant Cosme; el que subjecta amb la mà dreta no deu ser sinó el mànec d’un bastó o alguna cosa similar, i amb la mà esquerra un llibre. Aquest tipus de representació de sant Josep, segons indica J. Ainaud (1973, pàg. 166) en parlar de la talla del MNAC, pot procedir de l’escena de la Nativitat o bé de l’Adoració dels Reis en el cas d’exemples ja gòtics. La figura de sant Josep del MNAC porta un bonet sobre el cap; a la imatge núm. 620 del MEV (sant Cosme) li falta la part del cap que devia correspondre segurament al bonet o similar.
Pel que fa a la figura núm. 621 del MEV (sant Damià), es podria identificar perfectament amb la imatge d’un rei mag portant la seva ofrena a les mans. Aquesta identificació es veu reforçada per la idea de conjunt d’una i altra peça i per la semblança d’una d'elles amb la ja identificada per J. Ainaud com sant Josep (MNAC). No obstant això, es pot pensar que la imatge núm. 621 (sant Damià), de forma isolada, podria correspondre a la figura tant d’un sant Damià com d’un sant Cosme; aquesta possibilitat d’aïllament es perd a l’hora de constatar la similitud formal entre les dues peces esmentades (núms. 620 i 621 del MEV), i també en apreciar la similitud de trets estilístics entre les peces conservades al MNAC i les que pertanyen al MEV.
Així doncs, tot acollint l’opinió de l’autor esmentat respecte a la datació de les peces del MNAC, creiem que les dues talles procedents de Sant Magdalena de l’Astor poden ser datades dins el segle XIII avançat. (CLIU)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Pladevall, 1969-79, pàgs. 100-101
Bibliografia sobre la talla
- Ainaud, 1973, pàg. 166
- Catalunya Romànica, vol. XXII, pàgs. 116–118