Resultats de la cerca

En ser Vilafranca de domini reial, no és estranya l’existència d’un edifici d’allotjament dels monarques de la corona catalano-aragonesa, el qual possiblement es construí al final del segle XII El 1236 el rei Jaume I cedí a Fructià de Palau el seu palau reial amb l’obligació de donar allotjament al monarca i als seus successors sempre que s’hi trobessin de pas Sembla que fou en aquest palau on morí el rei Pere II el Gran el 1289, segons explica el cronista Ramon Muntaner El 1303 el rei Jaume II va encarregar al sots-veguer i al batlle de Vilafranca que venguessin l’…

Les primeres notícies que confirmen l’existència de l’església de Sant Martí de Juïnyà són de l’any 977, en què el comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill, feu donació a la canònica de Santa Maria de Besalú, que acabava de fundar, de l’església de “ Sancti Martini de luviniano ” Aquest mateix any, l’església torna a ésser esmentada en la concòrdia establerta entre Miró Bonfill, en qualitat de bisbe de Girona, que es comprometia a donar els sants olis a l’església de Santa Maria de Besalú I les seves sufragànies, i l’abat d’aquesta, que acceptava donar allotjament al…

Situació Vista parcial de l’absis central sobrealçat i fortificat, únic element visible des de l’exterior d’aquest important edifici romànic Arxiu Gavín La capella de Sant Cebrià i Sant Corneli queda incorporada dins l’edifici del castell de Fluvià, situat fora del nucli urbà de Sant Esteve de Palautordera, a la falda de la serra de Valmanya, a la riba dreta de la Tordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG5114194 S’hi accedeix per un torrent que hi ha a mà esquerra, al quilòmetre 7,8 de la carretera que porta a Collformic des de la C-251 El camí de sorra que s’agafa condueix directament al casal…

Vista de conjunt d’aquest singular edifici ECSA - A Roura Situació L’església parroquial de la Mercè aglutina al seu voltant el més important dels tres nuclis que componen el poble de Planès, el qual és situat a ponent del pla de la Perxa Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 31’ 53” N - Long 2° 12’ 26” E Per a arribar a Planès des de la Guingueta d’Ix cal seguir la carretera N-116 quan s’arriba al coll de la Perxa, cal desviar-se primer per la carretera D-10 cap a la Cabanassa i tot seguit per la D-32, que es dirigeix a Sant Pere dels Forcats i a Planès MLIR Història Sector sud-est de l’església,…

Situació Antic hospital de la seu, davant del mur meridional de la catedral, recentment restaurat i rehabilitat com a seu del Consell Comarcal del Tarragonès ECSA - J Ramos L’antic hospital de Santa Tecla és situat al carrer de les Coques, davant per davant del mur del costat meridional de la catedral Recentment rehabilitat, és avui dia seu del Consell Comarcal del Tarragonès JJMB Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història La fundació d’aquest antic hospital data de l’any 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló 1163-71 va llegar, en el seu testament, entre d’altres moltes deixes, la…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme F Tur L’església de Santa Eulària és situada dalt un pujol, sota el qual s’arrauleix el poble d’Unha, petit agregat que s’enlaira, vers tramuntana, separat pel riu Unhòla, damunt Salardú Mapa 148M781 Situació 31TCH284310 S’hi arriba, des d’aquest darrer poble, per la carretera que mena a Bagergue Poc després d’haver-la iniciada, trobarem, a mà esquerra, el trencall que porta a Unha FJM-AMB Església L’església adopta un pla basilical, amb tres naus convergents, coronades a llevant per sengles absis…

Presentació geogràfica Vista aèria de l’extrem de llevant de l’Alta Cerdanya, amb les carreteres que conflueixen al coll de la Perxa ECSA - F Tellosa La Cerdanya, comarca natural per excellència, és una unitat territorial que ha estat afectada per diferents divisions administratives i polítiques al llarg de la seva història En primer lloc, el Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659, que va repartir les terres cerdanes entre França i l’estat espanyol, i en segon lloc, la divisió provincial espanyola de l’any 1833 —actualment encara en vigència— que va adscriure uns municipis cerdans a la…

Situació Vista general de la façana principal, que conserva part dels murs romànics ECSA - M Catalán El Palau Reial Major és situat al centre històric de la ciutat de Barcelona i el formen un conjunt d’edificacions, en part adossades a la muralla romana, que llinden entre el carrer de la Tapineria, la baixada de Santa Clara, el carrer dels Comtes de Barcelona, la baixada de la Canonja i la plaça del Rei, on hi ha la façana principal MLIR Història Les primeres referències documentals del castell comtal —construït sobre la muralla romana i hipotèticament en un indret on ja hi havia la…

Situació Pany de muralla del castell amb la torre núm 8, de base quadrada, al sector de llevant, una de les parts de la fortalesa que conserva encara l’antic parament ECSA - J Colomé El castell de la Suda s’erigeix al centre de la població de Tortosa, al capdamunt d’un turó estratègic de 56 m d’alçada, des d’on es domina tota la ciutat El promontori sobre el qual s’assenta el castell es presenta com la prolongació de la serra de Coll Redó, que tanca la comarca del Baix Ebre pel costat est Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Actualment s’hi pot arribar amb vehicle, ja que es van practicar…

Làpida encastada al mur de ponent de l’església de Sant Fabian d’Arres de Jos, i reaprofitada com a ull de bou Hi apareixen esculpits en baix relleu tres busts humans aixoplugats sota una arcada de mig punt, sostinguda per unes estretes columnes que, a la part superior, s’aixamplen en forma de capitell, mentre, a la part inferior, mostren unes bases ben definides Es tracta d’un dels molts vestigis que conserva la Vall d’Aran d’època romana F Junyent-A Mazcuñan Les làpides, urnes i elements d’època romana o paleocristiana passats a colleccions privades o guardats encara com a elements…