Resultats de la cerca

Situació Es troba a un parell de quilòmetres en direcció sud del poble de Rajadell, vora el mas que li dona nom Long 1°42’25” - Lat 41°42’55” Si hom surt de Rajadell pot escollir dues vies d’accés per arribar a la sepultura Una d’elles és el camí que segueix, en principi, la carena que hi ha sobre el torrent d’en Daurell, passant per Can Balart i arribant finalment al turó on es troba el casalot L’altre camí és el dit de Can Massana, que mena a Castellfollit del Boix Poc abans de creuar el torrent de l’Emfitol cal desviar-se a mà dreta per un corriol que, després d’uns 20 minuts…

L’església de Sant Jaume era la capella castellera de la fortalesa de Cortsaví Ara per ara, d’aquesta església tan sols han arribat als nostres dies escasses referències documentals, la primera de les quals data de l’any 1159 es tracta de l’acta de consagració de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Cortsaví, en la qual el bisbe Artau d’Elna ordenava que hi havia d’estar subjecta l’“ ecclesiola illa Sancti lacobi, quae noviter constructa est iuxta castrum Curte Saviní’ Consta, d’altra banda, que durant els segles XIV i XV a l’església de Sant Jaume hi foren fundats uns beneficis, el…

Aquest castell es trobava inicialment en el comtat d’Osona, si bé després es vinculà al de Besalú El seu terme es devia estendre per la part de la vall de Vallfogona que actualment és terme de Ripoll, llevat de la pròxima al riu Ter, que pertanyia al terme del castell de Llaés, si bé aviat fou absorvit per aquest Les primeres notícies del castell corresponen a l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba era fill del bisbe Radulf d’Urgell i, per tant, nét del comte Guifré, amb la seva filla Enquilia, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Montornès, al lloc anomenat Villa Ab-dela És difícil esbrinar en quin moment es van establir els primers habitants en aquest indret En el subsòl de l’església s’han trobat restes de paviment romà i a les parets teula romana També pels voltants hi ha fragments de dolium , àmfora, sigillada, etc El lloc apareix l’any 970 en un llegat fet per Ervigi a favor del seu germà Senderet, a qui deixà cases, corts, terres, vinyes… a Vilar d’Abdella A partir d’aquesta data les citacions del lloc als documents són constants La primera…

L’església de Sant Joan, dita ara de la Mata Xica, és situada al cementiri de Matadepera Antigament havia estat la seu de la parròquia de la població fins que, al començament d’aquest segle, va construir-se la nova església parroquial a l’agrupament urbà que, en el decurs del temps, s’havia anat formant De l’antic temple romànic no en queda cap element el temple fou reedificat entre els segles XVI i XVIII La parròquia depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt El dret de presentació dels seus rectors corresponia als abats de l’esmentat cenobi El primer esment documental de l’…

Situació Enigmàtica construcció medieval, totalment mancada de referències documentals ECSA - V Roca A la vall de Cabó, a l’extrem del Cap de la Vall i sota el Boumort, un xic aturonada, hi ha la torre o la borda del Perutxó Mapa 34-12253 Situació 31TCG494798 Per visitar-la cal agafar la carretera d’Organyà fins a arribar a Cabó, al cap de 10 km Allí cal prendre la pista del mig de la vall en direcció a ponent Al cap de 8 km es troba torre MTVRVM Història Hom no coneix notícies històriques sobre aquesta torre, antiga guàrdia de la vall de Cabó CPO Torre Torre de planta irregular La seva…

Situació Restes de l’església, que fou durant un temps un petit priorat de Santa Maria de Lavaix ECSA - MÀ Font Les restes de l’antiga església de Sant Vicenç es troben 200 m a l’est de l’Hostalet del Sas Mapa 32-11 251 Situació 31TCG071869 Per a arribar-hi cal prendre la carretera que porta a Puimolar Poc abans d’aquest poble, un ramal en direcció nord porta a l’Hostalet del Sas, molt a prop de la roureda on hi ha el conjunt megalític de Cornudella MAF Història En aquesta església, el monestir de Santa Maria de Lavaix hi fundà un priorat, que tingué una vida força efímera L’església i el…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat de migjorn, quan encara el temple es mantenia pràcticament sencer Hom hi pot observar un absis bellament decorat amb arcuacions cegues Aquesta foto fou feta vers l’any 1940 Josep Llobet i Manubens Aquesta església s’havia aixecat prop del mas Bujons, a la banda nord-oriental del terme, a frec del territori de Muntanyola Long 2°05’26” — Lat 41°54’10” Per a visitar l’indret on hi havia la capella cal agafar la carretera d’Avinyó a Vic Després d’haver passat el quilòmetre 16, a mà esquerra, hi ha un camí que es dirigeix al mas Bujons i que…

El museu Fragment de teixit de seda hispanoàrab del segle XIII Arxiu Museu Tèxtil de Terrassa El Museu Tèxtil de Terrassa és situat al carrer de Salmerón, núm 25, al cor del Parc de Vallparadís, prop del centre de Terrassa Gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1981, el museu s’originà amb la collecció de teixits antics propietat de l’industrial terrassenc Josep Biosca, que, el 1946 i per iniciativa d’un grup d’industrials, passaren a formar el fons del Museu Tèxtil Biosca, regit per un patronat privat De la seu provisional inicial, els fons passaren a l’Institut Industrial el 1956,…

Situació A uns 4 km de Cantallops, a la part meridional del terme, aigües avall de la riera de Torrelles, hi ha les ruïnes del que fou monestir de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc Actualment hi ha el mas de Bell-lloc, casal del segle XVIII, reformat al final del segle XIX, seguint el gust neogòtic i modernista Mapa 220M781 Situació 31TDG950943 Per anar-hi hom pot agafar un camí de terra en estat regular, més aviat dolent, des de Cantallops És millor, però, agafar un altre camí, des de la carretera local del Pont de Campmany a Garriguella, que es troba a mà esquerra, a…