L’església de Sant Jaume era la capella castellera de la fortalesa de Cortsaví. Ara per ara, d’aquesta església tan sols han arribat als nostres dies escasses referències documentals, la primera de les quals data de l’any 1159; es tracta de l’acta de consagració de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Cortsaví, en la qual el bisbe Artau d’Elna ordenava que hi havia d’estar subjecta l’“ecclesiola illa Sancti lacobi, quae noviter constructa est iuxta castrum Curte Saviní’. Consta, d’altra banda, que durant els segles XIV i XV a l’església de Sant Jaume hi foren fundats uns beneficis, el primer dels quals es degué a Bernat III de So, baró de Cortsaví, el qual en fundà un entre el 1325 i el 1335.
Una altra referència data de l’any 1340, quan el rei Jaume III de Mallorca assignà a la capella castrí nostrí de Corsavino tota la part dels delmes que acostumava a percebre dins la demarcació del castell i sobre la baronia de Cortsaví; aquesta notícia prova que l’església de Sant Jaume, tot i que no tenia la categoria de parròquia, en aquest moment tenia força importància, car la població de Cortsaví s’havia desplaçat al voltant del castell. Així, el primitiu nucli de Cortsaví, format a l’entorn de l’església de Sant Martí, s’havia anat abandonant.
L’actual església parroquial de Cortsaví, construïda al segle XVII, és sens dubte la successora de l’església del castell de Sant Jaume, de la qual no roman cap vestigi.