Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà fins que aconseguí, vers el segle XIV, la categoria parroquial, que conserva encara en l’actualitat Les primeres notícies es remunten a l’any 905, quan fou consagrada l’església de Santa Maria de Lluçà i fou vinculada a la nova parròquia, entre altres, la sufragània de Sant Agustí En aquesta situació es degué mantenir durant molt de temps, ja que no apareix com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 i, en canvi, hi apareix la de Sant Genís del Pi, que serà…

Tot i que no resten vestigis arquitectònics del castell, sembla clar que devia ocupar el terreny de l’actual cementiri municipal de Premià de Dalt, a l’extrem d’un promontori que avança en direcció SE La primera referència documental es troba l’any 898, quan el bisbe de Barcelona, Vives, comprà als germans Altemir, Elisa, Ermengarda i Bonadona un puig i una torre que el pare d’aquests havia construït a Premià Cinc anys més tard el prelat féu testament i llegà a l’altar de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona l’alou que tenia a Premià constituït per terres i cases, juntament amb el…

Aquesta església es trobava inicialment dins de l’antic terme del castell de Masquefa, en el lloc anomenat Palau No passà de capella rural de la parròquia de Masquefa Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 963, que el comte Miró vengué a Ènnyec Bonfill de Gelida el castell de Masquefa Les referències sobre el lloc de Palau són del 1008, data en què Adroer i la seva filla Bonadona vengueren a l’abat Orió de Sant Cugat unes terres situades al terme del castell de Masquefa i en el de Castellet, les quals afrontaven amb l’estrada…

Situació Aspecte de l’actual capella dels Dolors, única part de l’edifici que resta del temple alt-medieval ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre de la població de l’Arboç, i els elements alt-medievals que s’hi conserven constitueixen l’anomenada capella dels Dolors JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF832697 Història Les primeres notícies de l’existència de l’església de Sant Julià de l’Arboç es troben els anys 1136 i 1138 en la donació d’una peça de terra i d’una vinya que fa Roger, clergue de la seu barcelonina, per a la lluminària de l’església de Sant Julià…

Situació Una vista aèria de l’edifici, amb un absis a llevant molt petit en comparació amb les mides que té la nau J Pagans-TAVISA L’església parroquial de Sant Bartomeu Sesgorgues es troba sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues, dins el terme municipal de Tavertet, al declivi dels tossals que venen a trencar els espadats de la riera de les Gorgues, en un paisatge amè i aspre, totalment rural Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 47,1 —y 51,8 31 tdg 471518 Per arribar-hi cal anar a l’Esquirol…

Situació La torre del castell des del costat de migjorn, molt malmesa F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell, sota les quals s’arredossa l’església de Sant Andreu, s’estenen al cim d’un serral que es dreça a la banda ponentina del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic, des d’on es fa ben albirador Long 2°04’52” - Lat 41°49’19” Per a visitar les ruïnes del castell i l’església cal agafar la carretera esmentada Després del quilòmetre 25 hi ha, a mà esquerra, un camí carreter que, en poca estona, mena als peus del turó on són encimbellades les construccions medievals FJM-AMB Història…

Situació Una vista del conjunt del turó del castell amb l’església de Sant Andreu, a primer terme, i la torre que ha pervingut, a segon terme J Pagans-TAVISA El castell de Tona es troba situat al cim del turó al qual ha donat el nom, tocant al casc urbà de la població Aquest turó té una esplanada gran de forma irregular, més o menys ellíptica, en direcció nord-est — sud-est A la punta nord-oriental i dominant, a tramuntana, la Plana de Vic i a migjorn el Congost, hi ha emplaçat el castell Des d’aquest indret hom domina una extraordinària panoràmica vers el Montseny i les serres de Collsuspina…

Situació Pany de muralla del castell amb la torre núm 8, de base quadrada, al sector de llevant, una de les parts de la fortalesa que conserva encara l’antic parament ECSA - J Colomé El castell de la Suda s’erigeix al centre de la població de Tortosa, al capdamunt d’un turó estratègic de 56 m d’alçada, des d’on es domina tota la ciutat El promontori sobre el qual s’assenta el castell es presenta com la prolongació de la serra de Coll Redó, que tanca la comarca del Baix Ebre pel costat est Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Actualment s’hi pot arribar amb vehicle, ja que es van practicar…

Situació Exterior de l’església des el costat de llevant amb a capçalera R Viadés L’església és situada en un planell que voreja la carretera de Casserres a Gironella, a l’esquerra de la riera de Clarà, vers la banda septentrional del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04, 6 — y 53, 8 31 TDG 046538 S’hi pot anar bo i emprenent la carretera de Manresa a Berga, la qual, poc abans d’arribar a la barriada del Guix, enllaça amb la que prové d’Abrera En arribar a Puig-reig, haurem de desviar-nos, a…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Maresme, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Maresme, amb 397 km 2 de superfície, se situa entre les més petites de Catalunya per la seva extensió, però per la seva situació costanera i, fonamentalment, per la seva especial forma allargada és, sens dubte, la que es troba més de cara al mar Té uns 50 km de costa i una amplada que oscilla entre els 5 i els 15 km, que s’orienta de manera gairebé rectilínia des de l’W-SW a l’E-NE, i limita pel S-SE amb la mar i pel N-NW amb la línia de cims de la…