Sant Bartomeu Sesgorgues (Tavertet)

Situació

Una vista aèria de l’edifici, amb un absis a llevant molt petit en comparació amb les mides que té la nau.

J. Pagans-TAVISA

L’església parroquial de Sant Bartomeu Sesgorgues es troba sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues, dins el terme municipal de Tavertet, al declivi dels tossals que venen a trencar els espadats de la riera de les Gorgues, en un paisatge amè i aspre, totalment rural. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 47,1 —y 51,8 (31 tdg 471518).

Per arribar-hi cal anar a l’Esquirol (Santa Maria de Corcó) i d’allí agafar la carretera de Tavertet. A uns 4,5 km hom arriba a un collet anomenat el Pla de Can Codina, del qual surt un camí mal pavimentat, a mà dreta, que, després de recórrer uns 3 km en direcció a ponent, arriba a Sant Bartomeu. Per visitar-la cal demanar la clau al capellà de Santa Maria de Corcó. (GOP)

Història

Aquesta església es troba situada dins l’antic terme del castell de Cabrera. Inicialment fou parròquia independent, més tard, potser després dels terratrèmols, passà una etapa de dependència de la parròquia de Sant Martí Sescorts, i esdevingué novament parròquia l’any 1878.

El terme de Cabrera apareix documentat a partir de l’any 940, quan Sendred permutà al bisbe Guilerà de Barcelona diversos béns, situats al comtat de Barcelona, per la meitat de tot el que el seu oncle, el bisbe Teodoric, havia donat a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, que estava situat en el comtat d’Osona, al terme de Cabrera. L’església de Sant Bartomeu apareix com a parròquia en una llista del bisbat de Vic datable d’entre els anys 1025 i 1050, on apareix amb el nom de Sant Bartomeu Sagorga (Sancti Bertholomei Guarga). El nom en plural Sesgorgues no apareixerà fins el segle XVIII.

La vinculació de Sant Bartomeu al castell de Cabrera es manifesta clarament el 1100 quan hi ha notícia d’uns béns que es trobaven a la parròquia de Sant Bartomeu Sagorga, a l’apèndix de Cabrera.

La condició de parròquia la mantingué fins vers el 1450, quan a causa del despoblament general fou unida en qualitat de sufragània a la parròquia de Sant Martí Sescorts. Aquesta dependència es mantingué fins al 1878, quan recuperà novament la independència com a parròquia exempta.

Hom afegí a l’edifici romànic dues capelles, una a cada costat, i una sagristia, i s’abarrocà el seu interior, tot probablement el 1769. La volta té importants refeccions motivades, probablement, pels terratrèmols del segle XV.

Actualment l’església segueix tenint culte, i, malgrat conservar les funcions de parròquia, aquest no és periòdic. (APF-ABC)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, un edifici de tipus rural, del segle XII, molt modificat, potser, a causa de les conseqüències dels terratrèmols del segle XV.

G. Orriols

L’església de Sant Bartomeu Sesgorgues respon a un edifici d’una sola nau, molt ampla, coberta amb volta de canó fins a l’actual creuer, i amb volta de punt d’ametlla a la resta de la nau. Presenta tres arcs torals repartits a tot el seu llarg.

La nau es tanca a llevant amb un sol absis, molt més estret que la nau, llis i sense decoracions, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada.

L’accés actual és situat al cantó de ponent, on hi ha un portal cobert amb un arc de mig punt i amb una única dovella que forma tota l’arcada. Actualment situades al costat esquerre del portal d’entrada es poden veure restes d’un fris, el qual possiblement pertanyia a una llosa de sepulcre.

L’aparell d’època romànica és ordenat, encara que és fet amb blocs de pedra molt Grossos, ben carejats i amb una junta molt ampla, enrasada amb els blocs de pedra.

L’església originària, construïda segons els modes tradicionals de l’arquitectura rural del segle XII a Osona, sofrí, com ja hem apuntat, diverses transformacions i ampliacions. El campanar, situat al mur de ponent, sobre la porta d’entrada, també és posterior.

El fet que la volta no sigui tota de canó i a partir d’un punt es transformi en punt d’ametlla, pot respondre a un possible esfondrament de la nau en el seu extrem de ponent, fins a l’arc toral més proper a l’absis, i posterior reconstrucció en època gòtica.

La conservació d’aquest edifici no és gaire bona, però no manifesta perill. Sovint es neteja i ocasionalment s’hi celebra missa. (GOP)

Bibliografia

  • Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, “Hoja Parroquial”, Vic 11 d’agost de 1946.
  • Antoni Pladevall: Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sererols i Sant Vicenç Sarriera, “Ausa”, vol. VII (1972-74), pàgs. 332-335. (DAG)