Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Sant Salvador de la Roca de Baborers (les Llosses)
Art romànic
La capella de Sant Salvador de la Roca de Baborers, de la qual tan sols queden petites restes, deu el seu nom a la fortalesa de la Roca de Baborers, que depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll que assegurava la defensa de la vall de les Llosses No passà de capella castellera i la seva història va estretament vinculada a la del castell
Castell de Queragut
Situació Aspecte d’aquesta important fortalesa que fou bastida aprofitant tot l’espai del cim d’una penya rocallosa ECSA - A Roura Queragut és el poble més meridional del Donasà, situat a uns 4 km del coll de les Ares, límit nord del Capcir El castell és situat al cim d’una roca prominent que s’alça al vessant suau de la vall, al costat del poble Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 42′ 3″ N - Long 2° 5′ 58″ E Si venim del Capcir, podem anar a Queragut per la D-32 si venim del nord, podem seguir la D-16 i passar per Ròsa i Lo Pla Hom es pot aproximar al castell des del poble L’accés és difícil, ja…
Santa Magdalena de Conangle (les Masies de Roda)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la capçalera exterior de l’església amb un absis trapezial, el qual porta a pensar en una construcció d’època pre-romànica G Llop El conjunt és situat dins la finca del mas de Salou, en el sector de migjorn del terme municipal de les Masies de Roda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 332 x 44,0 —y 47,2 31 TDG 440472 S’hi pot anar amb vehicle agafant la carretera que va de Vic a Roda de Ter Un cop sobrepassat l’indret anomenat La Creu de Roda, i just en començar a trobar les primeres cases de Roda de Ter,…
Castell de Casserres (Estopanyà)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquesta fortalesa, que es drecen en un esperó rocós sobre el poble deshabitat de Casserres ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un esperó rocós que domina el poble de Casserres, a la dreta del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TCG983569 De la carretera que va a Estopanyà, surt la carretera asfaltada que porta al poble d’Estanya Uns centenars de metres més enllà, cal agafar la pista de l’esquerra que, pel costat nord de l’Estany Gran, ens portarà fins a Casserres Poc abans d’arribar-hi, haurem deixat a mà dreta la pista que va cap al pont de…
Castell d’Estopanyà
Art romànic
Situació Vista del poble d’Estopanyà, amb les imposants muralles de l’antic castell a segon terme ECSA - J Bolòs Les imposants muralles del castell presideixen el turó on s’esglaonen les cases de la vila d’Estopanyà, que s’emplaça a 730 m d’altitud a la solana d’un contrafort de la serra de la Roca Foradada Mapa 32-13 327 Situació 31TBG967525 De la carretera que va de Lleida a Benavarri N-230, al Pla de Castillo, surt a la dreta la carretera que porta a Estopanyà Podem pujar al poble per una carretera que fa una gran volta cap a l’oest El castell és al cim del poble, envoltat de cases Cal…
Epigrafia d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Introducció A la ciutat de Barcelona destaca l’amplitud del conjunt d’epigrafia funerària dels segles IX-X, únic en el context català, i que revela l’existència d’un important grup aristocràtic, laic i eclesiàstic, molt probablement associat al casal comtal, el qual entre el final del segle IX i l’inici del X va adoptar la pràctica de dotar algunes de les seves sepultures d’epitafis destinats a singularitzaries i a fer-ne perdurable la memòria És digne d’atenció com la generalització d’aquesta pràctica se situa just en el període posterior al govern de Guifré I, quan el poder comtal es…
Castell i muralles de Figueres
Art romànic
Situació Al segle XIII, les muralles envoltaven l’anomenada avui Vila Vella de Figueres també hi havia un castell prop de l’església D’aquestes fortificacions medievals, en especial de la muralla, sembla que gairebé només en resta algun vestigi cap a la torre Gorgot encara se n’endevina però el traçat en un pla actual de la població Mapa 258M781 Situació 31TDG967798 Figueres, capital de l’Alt Empordà, és un important nus de comunicacions la carretera N-II, l’autopista A-A-17 i el ferrocarril de Barcelona a Portbou en són els principals accessos JBH-JBM Història Al segle X, l’any 962, ja surt…
Sant Joan el Vell (Perpinyà)
Art romànic
Situació Interior de la nau central, en curs de restauració, amb la porta de ponent al fons i els arcs formers que la separen de les naus laterals ECSA - J Ponsich L’església de Sant Joan el Vell, predecessora de la catedral de Perpinyà, es troba al recinte de la mateixa seu, a tramuntana de la capella de la Mare de Déu dels Correes PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 52,8” E Història La primera referència documental de l’església més antiga de Perpinyà data del 16 de maig de 1025, en què fou consagrada pel bisbe d’Elna Berenguer de Gurb Berenguer II sota la invocació…
Santa Maria de les Franqueses (Balaguer)
Art romànic
Situació Dues vistes d’aquest antic monestir cistercenc, fundat el 1186 per la comtessa Dolça d’Urgell des de la banda de migjorn a baix s'evidencia el seu grau de deteriorament ECSA - E Pablo ECSA - J Giralt El monestir de Santa Maria de les Franqueses és situat al sud del nucli urbà de Balaguer, al marge dret del riu Segre i al mig de l’horta Mapa 32-14359 Situació 31TCG173265 Per a arribar-hi cal prendre la carretera que partint de Balaguer mena a Menàrguens i a Lleida després d’haver fet uns 2 km, s’ha d’agafar una altra carretera que surt d’aquesta en direcció est Cal seguir-la tot fent…
La catedral de Girona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt catedralici des de la part nord TAVISA La catedral de Girona o Santa Maria de Girona es troba a la part alta de la ciutat, a l’extrem NE, a tocar de l’antiga muralla, al vessant esquerre de l’antiga vall Umbrosa o de Galligants Mapa L39-13334 Situació 31TDG857487 Història Primeres notícies històriques Es creu, per raó de la continuïtat històrica i per la seva situació excellent, que la catedral primitiva, erigida en el moment en què es va consolidar la diòcesi de Girona, es devia trobar situada al mateix lloc que l’actual, bé que cap vestigi ni troballa…