Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Sant Jaume de Vallverd (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església després de la seva restauració o quasi reconstrucció E Pablo L’església de Sant Jaume de Vallverd és situada sobre un esperó emplaçat a l’extrem del torrent de Mascarell, a uns 650 m d’altitud És construïda sobre un gran bloc de pedra L’envolten totalment una vegetació densa i pins Les restes d’una construcció, possiblement el castell o casal de Vallverd, se situen al seu costat nord i a un nivell més alt que el de l’ermita Hi ha escales i camins moderns que pugen per l’esperó fins accedir a l’església Mapa 363M781 Situació 31TDG231138 Del poble de Sant Llorenç…
Sant Marcel de Planès (Planoles)
Art romànic
Acta de consagració de l’església de Sant Marcel de Planès 1018-1046 "Audi Israel, dominus Deus tuus Deus unus est Non habebis deos alienos coram me Non facies tibi sculptile, neque omnem similitudinem que est in celo desuper et que in terra deorsum et eorum qui sunt in aquis Memento ut diem sabbati sanctifices Honora patrem tuum et matrem, ut sis longevus super terram Non occides, non mecaberis, non furtum facies, non loqueris contra proximum tuum falsum testimonium Non concupisces rem proximi tui  Crismons  Initium sancti evangelii secundum Matheum Liber generationis Iesu Xpisti domini…
Sant Víctor de Dòrria (Toses)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb el mur frontal de ponent a primer terme F Tur L’església parroquial de Sant Víctor de Dòrria es troba situada al bell mig del grup de cases que constitueixen el petit nucli de la població Mapa 255M781 Situació 31TDG242858 El camí per a anar-hi surt de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, a la collada de Toses, uns 4 km més amunt de Planoles JAA Història L’església de Sant Víctor de Dòrria fou consagrada el 3 de juliol del 903 pel bisbe d’Urgell, Nantigís, a petició del sacerdot Samarell i de tots els feligresos que l’havien erigida…
Sant Romà de Sau (Vilanova de Sau)
Situació Una curiosa perspectiva, que potser es podrà repetir ben poc, de l’església, envoltada per les aigües del pantà de Sau J Pagans-TAVISA L’antiga església parroquial de Sant Romà de Sau, es trobava a l’esquerra del Ter, al sector dominat pels cingles de Tavertet, a mig aire de la vall de Sau, avui inundada pel pantà de l’edifici generalment hom només podrà veure emergir la punta del campanar L’església només és visitable en anys de gran sequera, quan baixa el nivell de les aigües Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…
Santa Maria de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
La primera notícia que se’n té l’aporta un document de l’any 1067, pel qual Amaltruda, senyora de Peracamps, donava al seu fill Arnau, l’alou també de Peracamps amb l’església de Santa Maria És esmentada novament l’any 1072, al testament d’un personatge de nom Em, el qual, bo i puntualitzant que l’esmentada Amaltruda era senyora de Peracamps, feia donació d’un alou a l’església de Santa Maria Uns anys després, el 28 de març de 1084, Arnau Bonfill de Sanç, de Llobera, fill d’Amaltruda, donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell la meitat del castell de Peracamps, amb la meitat de l’…
Bibliografia sobre el marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Bibliografia A Altisent i Altisent Diplomatari de Santa Maria de Poblet , vol I, Anys 960-1177 , Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993 X Ballestín Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del Tagr al-’alā Balagà, Lārida, Turtūša , “Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus Homenaje a José M Fórneas”, VI, CSIC, Madrid 1995, pàgs 489-532 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell , “Urgellia” la Seu d’Urgell, IX 1988-89, pàgs 7-312 C Baraut i Obiols Els documents…
Santa Magdalena de Puig-sac o de Pardines
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des del costat nord-oriental M Anglada La capella de Santa Magdalena de Puigsac queda al vessant de tramuntana de la serra Cavallera dins el veïnat de Puigsac a prop de Pardines a una altitud de 1 275 m Mapa 256M781 Situació 31TDG365845 Per anar-hi cal sortir de Pardines per l’extrem de llevant, on hi ha una pista que hi mena amb un trajecte de 2 km, després de travessar el riu Sagadell i havent passat el veïnat de Vilaró MAB Història Si bé el lloc de Pardines surt esmentat en la documentació des del segle X, l’església de Santa Magdalena de Pardines o de…
Sant Jaume del Cós (Tavèrnoles)
Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Savassona Fou una sufragània de la parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles, per passar després a una simple capella rural L’església és documentada a partir de l’any 1091, quan feia poc que s’havia construït L’any 1162 és esmentada com a Sant Jaume de Cursu L’església era un alou de la canònica de Vic i tant l’església com els seus béns depenien dels canonges vigatans La principal notícia d’aquest temple és la seva dotació i construcció consta en ella que Berenguer Ató la feu construir i la dotà amb béns propis L’edifici…
Sant Bartomeu de Llaés (Ripoll)
Art romànic
Situació La parròquia de Sant Bartomeu de Llaés es troba situada en una vall enlairada, al peu de la serra de Milany, al cantó extrem del terme, al sud-est, en un indret d’una gran bellesa Mapa 294M781 Situació 31 TDG315772 Per a arribar-hi, el camí més normal és una pista que es troba en relatiu bon estat de conservació, la qual surt de la carretera N-152, a mà dreta, anant a Ripoll, tot just passada la baixada de Terradelles Aquesta pista travessa el riu Ter i s’enfila vers el mas Serra, tot passant per sota Sant Vicenç de Puigmal i el gran mas de la Vila de Llaés, enfront del qual hi ha el…
Castell de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell de Peracamps, amb la torre, de robusts murs, mig partida L Prat El castell o torre de Peracamps és inclòs al llogaret del mateix nom, agregat de Llobera de Solsonès, situat al cantó sud-oriental del terme municipal, enlairat de cara a la Segarra, i a una altitud de 831 m Des de la fortificació, bastida al cim d’una petita elevació, hom domina tota una àmplia plana de conreus i boscs Mapa 329M781 Situació 31TCG705418 Per anar a Peracamps des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a l’Hostal Nou punt quilomètric 16,500 D’aquest lloc…