Resultats de la cerca

En una casa particular del poble de Guils del Cantó es conserva una porta adovellada, i es diu que prové de l’antiga capella de Sant Magí, que es tractaria d’una obra d’època moderna, possiblement del segle XVI El lloc de Sant Magí apareix en el Spill … del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, dins de la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò, com a lloc “derrhuït y deshabitat, e no és memòria de hòmens l’agen vist poblat vaga e tot és boscatges” No es pot descartar l’existència en aquest antic llogaret d’una església dedicada a sant Magí que…

El lloc de Palierolus apareix documentat en una permuta del 901 i en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Es poden trobar altres esments del lloc en documents dels anys 918, 935 —on ja apareix escrit Pallerols—, 996, 1024 o 1061 En l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, la vila de Pallerols hi apareix com una de les possessions del monestir Posteriorment, amb la supressió d’aquest, passà a formar part de la collegiata de Santa Maria de Castellbò Al començament del segle XVI, la vila de Pallerols del Cantó, del vescomtat de…

Aquesta església, que encara avui té culte com a parròquia, tot i que supeditada a la de Noves de Segre, és documentada des d’antic encara que l’edifici actual respon a una construcció moderna No hi ha vestigis de l’església consagrada pel bisbe d’Urgell, Nantigís, a precs del prevere Adeudat, que havia reconstruït i engradit l’edifici antic, i construït de nou un campanar La notícia queda recollida en el trasllat del segle XI del testament d’Adeudat, del 8 de maig del 901, on prega als preveres Elet i Volfi i als seus germans Andalec i Dacolina que dotin l’església de Sant Fruitós amb un…

El mas de Canturri, dividit des del segle XIX en el mas de Dalt, al qual pertany la capella de Sant Vicenç, i el mas de Baix, situat a l’esquerra del riu de Pallerols, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò El lloc de Canturri figura entre les donacions fetes a l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, en la seva acta de consagració del 1080 En el Spill … del vescomtat de Castellbò del 1519 Canturri de la vall de Santa Cecília consta com a mas habitat per dos germans La jurisdicció civil era del prior de…

Situació Edifici romànic d’una tipologia singular, semblant a d’altres d’aquesta zona, que s’aparten dels cànons tradicionals ECSA – JA Adell L’església de Sant Sadurní o Sant Serni és al centre del petit poble de Vila-rubla al qual s’accedeix des de Guils del Cantó per una pista que passa per Solans, o bé des del coll del Cantó per una altra pista que passa per Biscarbó MLIC Mapa 34–10215 Situació 31TCG548900 Història El lloc de Vila-rubla, de l’antic terme municipal de Guils del Cantó, annexat posteriorment al de Castellbò, és situat a la vall de…

A prop del coll del Cantó, en els límits amb el Pallars, el castell de Vila-rubla apareix només documentat en la donació d’Ermengol VII a Bernat Sanç, el 1159

L’església de Sant Sadurní, parroquial de la Roca del Vallès, és situada al centre de la vila La primera notícia documental d’aquest temple és precisament la seva acta de consagració, que tingué lloc el juliol de l’any 932 i anà a càrrec del bisbe de Barcelona, Teodoric La dedicació d’aquesta església s’ha d’emmarcar probablement dins una important campanya de reorganització i repoblació del Vallès, fet que es pot constatar amb la construcció d’altres edificis religiosos a la zona El control d’aquesta repoblació era a càrrec, en part, de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, la qual…

Solans, un llogaret aigües amunt de la vall de Castellàs, amb una connexió fàcil amb Guils i la vall més oriental del Cantó, segons el document del 1159 que esmenta les fortificacions del vescomtat de Castellbò, posseïa un castell Sembla que no en queden restes

Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es…

Al lloc de Vilamorós, dins el terme de Navàs que estem tractant, hom hi ha descobert recentment una tomba excavada a la pedra, del tipus rectangular A És un enterrament d’adult, orientat, com de costum, seguint l’eix est-oest i el cantó del cap es presenta lleugerament arrodonit