El lloc de Palierolus apareix documentat en una permuta del 901 i en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Es poden trobar altres esments del lloc en documents dels anys 918, 935 —on ja apareix escrit Pallerols—, 996, 1024 o 1061. En l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, la vila de Pallerols hi apareix com una de les possessions del monestir. Posteriorment, amb la supressió d’aquest, passà a formar part de la col·legiata de Santa Maria de Castellbò. Al començament del segle XVI, la vila de Pallerols del Cantó, del vescomtat de Castellbò i dins la divisió d’aquest, era integrada en el primer quarter, com a part de la vall de Santa Cecília o d’Elins. La jurisdicció civil de la vall era de Santa Maria de Castellbò, mentre que la criminal i el mer i mixt imperi eren del vescomte, encara que després de les controvèrsies que hi hagué entre ambdós senyors per raó de la jurisdicció criminal, el bisbe d’Urgell, Pere de Cardona (1472-1515), concedí aquesta jurisdicció al prior de Castellbò. L’advocació de sant Romà “in valle Elisitana… in villa que vocant Avelaned…” és esmentada en un document del 1086, que, malgrat la seva vinculació a Avellanet bé podria tractar-se de Sant Romà de Pallerols. L’església de Sant Romà fou visitada els anys 1312 i 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, dins de la visita general que, per manament d’aquest, es féu a les esglésies del bisbat d’Urgell. L’església era integrada al deganat d’Urgell, i així apareix també en la relació de la dècima del bisbat del 1391. L’actual església dedicada a sant Romà i sant Marc és un edifici molt transformat i reformat, i no conserva vestigis de l’obra original. És supeditada a la parròquia de Noves de Segre i té com a sufragànies les esglésies de Canturri, de Cassovall i de Sant Climent de Saulet.