Resultats de la cerca

Situada dins el terme antic del castell de Gaià De molt aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva El castell de Gaià és documentat des del 936 i l’església apareix citada el 996-997 abans del 1154 ja tenia la categoria de parròquia L’actual edifici no respon a una construcció romànica

Situada dins l’antic terme del castell de Calders, al lloc de Monistrol Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia que ha conservat fins a l’actualitat El lloc de Monistrol és documentat des del 974, i l’església apareix el 1017, mentre que el 1075 la trobem amb la categoria de parròquia L’edifici actual no respon a una edificació romànica

Situada dins l’antic terme del castell de Castellet Molt aviat degué tenir categoria de parròquia, per perdre-la després i recuperar-la més tard El lloc de Castellet és documentat des del 1013 i l’església apareix esmentada com a parròquia de Castelleto abans del 1154, i el 1205 la parròquia és citada amb l’advocació de Sant Vicenç El 1361 encara conservava la categoria de parròquia, que el 1685 havia perdut i s’havia convertit en sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, per recuperar-la després L’actual temple no conserva res de la possible construcció romànica de…

Situada dins l’antic terme del castell de Gaià, al lloc de Terradelles Tingué categoria de sufragània, per passar a parròquia al final del segle passat El lloc de Terradelles és documentat des del 1011 i l’església apareix esmentada el 1063 abans del 1154 era sufragània de Santa Maria de Gaià, caràcter que encara conservava el 1686 Adquirí la categoria de parròquia l’any 1887 i aleshores es construí una nova església a uns centenars de metres de l’antiga Aquesta església té les mateixes peculiaritats que la de Sant Amanç de Pedrós i per les mateixes raons l’hem…

Aquesta església adquirí la categoria de parròquia l’any 1904, en què es creà la parròquia de Sallent d’Organyà, que a més d’aquesta vila incloïa les cases de Setcomelles i d’Estremós, i es desvinculà de Montanissell, de qui havia depès, almenys, d’ençà del segle XVI substituí, com a centre eclesiàstic del terme, l’església de Sant Andreu Amb motiu d’erigir l’església parroquial s’ordenà la construcció de cementiri, de pica baptismal, de campanar i d’altres insígnies que indiquessin la seva nova categoria, i que degueren modificar notablement l’edifici preexistent…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Joncadella Després de ser capella rural adquirí categoria de parròquia, per passar finalment a santuari marià Depengué de la canònica manresana El lloc és documentat des del 1064 i l’església apareix citada el 1031 La categoria de parròquia encara no la tenia poc abans del 1154 el 1218 és el primer cop que apareix amb aquesta funció, que perdé el 1879, quan fou unida a la de Sant Martí de Torroella, conservant, això no obstant, el caràcter de santuari marià molt conegut a la comarca L’actual edifici data del 1748 i no conserva cap…

Situada dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc d’Argençola No ha tingut sempre la categoria de parròquia que té ara, sinó que fou sufragània de diverses parròquies El lloc d’Argençola i l’església apareixen documentats el 993 Deuria ser sufragània o simple capella rural de la parròquia de Sant Ramon de Subirana de Ferrans, per passar, abans del 1685, a sufragània de Sant Andreu de Castellnou de Bages actualment comparteix amb Sant Andreu la categoria de parròquia, bé que el fet que el 1361 aparegui un rector d’Argençola pot donar peu a pensar que durant…

Situada dins l’antic terme de Gaià, al lloc de vila Pedrós Molt aviat tingué categoria de parròquia, que perdé tot seguit, i passà a sufragània, per acabar com a capella rural El lloc de Pedrós i l’església són documentats el 982 L’església apareix esmentada com a parròquia el 1063 vers el 1154 encara té aquesta categoria, però el 1686 figura com a sufragània de Santa Maria de Gaià Actualment ja no té culte Aquesta església administrativament pertany al municipi de Santa Maria de Merlès i, per tant, a la comarca del Berguedà tot i que el seu edifici ja s’estudiarà al…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellbell, al lloc anomenat el Vilar Segurament que, almenys al segle XIII, degué tenir categoria de parròquia, com en l’actualitat El lloc del Vilar és documentat des del 1294, mentre que l’església és citada el 1047 i el 1057 com a Santa Maria de Castellbell, i el 1294 ho és com a Santa Maria del Vilario de Castellbell El 1298 es produeix una donació per a la rectoria ad opus recturila , la qual cosa fa pensar que no era l’església parroquial del terme o bé que en aquesta època adquirí la categoria de…

Segons S Cardús ambdues fortificacions tindrien més la categoria de cases fortes que no de castells Les escasses referències que en tenim són tardanes, del segle XIII El 1247 n’era el propietari Guillem de Viladecavalls Quant a Viladecavalls sobirà, el 1247 el posseïa Guillem de Castellbell El 1317 n’era el propietari el cavaller Berenguer de Pera El 1517 la fortalesa de Viladecavalls sobirà havia passat a la categoria de quadra, i hi consta com a propietari Felip Aymerich Pel que fa a Viladecavalls jussà, sembla que el senyorejaven la família Viladecavalls El 1242 n…