Resultats de la cerca

El castell de Vila, segons Francisco de Gracia, era situat al cap del poble Tenia planta triangular a llevant hi havia el fossat, un pont de fusta, la porta amb contramur 16 pams d’alt, defensat per cinc baluards, el mur principal 250 × 50 d’alt i 5 d’ample i sengles torrasses als angles El recinte constava de dues places d’armes, l’església i dues torres la mestra, amb cinc campanes, i l’altra, amb un capitell de llicorella Finalment, parla també de ruïnes d’edificis antics que podrien ésser romànics i d’una peça rectangular on es podia aplegar molta gent

L’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal és documentada des de l’any 906 com a possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses El seu caràcter parroquial és confirmat per la seva inclusió a les tres llistes parroquials del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154, i l’any 1175 en el testament del vescomte Hug de Bas, que li llegà cinc sous Fou sempre una parròquia de migrada vida, i a causa del despoblament ocasionat per les crisis demogràfiques de la segona meitat del segle XIV, quan només tenia cinc masos habitats, fou convertida en sufragània de l’església de…

D’aquesta desapareguda capella de l’antic terme de Sant Pere de la Gornal, gairebé no en tenim notícies Tanmateix, al final del segle XIII segurament ja devia existir, ja que Saurina de Cort, muller de Ramon de Ribes, feu testament el 1298 i llegà a Sant Martí de Castro Novo cinc sous per a unes tovalles d’altar Aquesta església es trobava ja en molt mal estat al segle XVIII Consta que el 1777 hi hagué la intenció de reconstruir-la

Torre de guaita de l’actual partida de la Plana, que a l’edat mitjana fou una petita demarcació que depenia originàriament del terme de Mont-roig Més tard passà al terme de Cambrils L’única constància d’aquesta torre és un document del segle XIV en què es consigna a la Plana una torre de defensa i quatre o cinc edificis més, en el que sembla que era un petit nucli de població No resten vestigis d’aquesta fortalesa

La masia del terme anomenada Sansamison conserva les ruïnes d’una antiga capella dedicada a sant Simeó L’any 1298 Saurina de Cort, muller del cavaller Raimon de Ribes, féu testament i entre altres llegats donà cinc sous a l’obra de Sant Simeó És molt possible, doncs, que en aquest moment aquesta capella s’aixequés o es reedlfiqués Després d’aquesta data, les notícies sobre Sant Simeó són força escadusseres Apareix documentada una altra volta el 1319 Sant Simeó es reedificà al segle XVIII i avui dia es troba en un lamentable estat

Situació Conjunt d’almenys cinc sepultures situades al Puig Ventós, turó proper al mas Santamaria de Serrateix Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 97,9 — y 43,7 31 TCG 979437 Per anar-hi, de la plaça de Serrateix estant, cal agafar una pista que mena cap al sud-oest deixem a la dreta el camí que va al mas Cebers i hem d’arribar gairebé al mas Santamaria, situat, aproximadament, a 1 quilòmetre de Serrateix El turó és a la dreta del camí, immediatament abans d’aquest mas les…

Situació Visió de conjunt després de buidar les tombes J Bolòs Damunt una codina força plana, situada al costat d’un camp, hi ha un conjunt de sepultures excavades a la roca, algunes de les quals són infantils Si seguim la carretera que va de Torà a Solsona, a 5,9 km de la primera població, immediatament després del primer trencall de Fustegueres, surt a mà esquerra una pista que va a Socarrats i a d’altres masies Poc després del trencall, a uns 50 m, cal agafar una pista que s’enfila cap a la dreta Uns centenars de metres més enllà, abans de passar la riera, hem de trencar a mà dreta i…

El llogaret de Paderniu es localitza al damunt d’Eixea, als vessants meridionals del Turbó 1 180 m i a la capçalera del barranc homònim Es tenen referències de l’església des de l’any 1092, en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda amb les quartes episcopals de l’església de villa Paternini , cosa que confirmà el 1093 El 1198 Gombau de Camporrells, bisbe de Roda-Lleida, donà al refetor dels canonges de Roda els cinc diners anuals que li tributava l’església de Santa Eulàlia El 1255 l’església de Paderniu depenia de la infermeria de Roda Des d’aleshores…

Les restes del despoblat de Castelltallat s’alcen a l’extrem occidental del mont de Conques i damunt del camí vell que va de Conques a Figuerola d’Orcau Ens han pervingut poques notícies sobre el castell que li donà nom Entre el 1055 i el 1098 els comtes Ramon V i Valença de Pallars Jussà establiren la batllia de Castelltallat “ baglia et Castel Tallad ” als seus feudataris, Arnau i el seu pare Otger Castelltallat és citat en el testament que Arnau Valgari dictà l’any 1116 abans d’emprendre el pelegrinatge al Sant Sepulcre de Jerusalem En el fogatjament del 1381 figura amb cinc…

Bé que el topònim de Cortscastell és documentat a partir del segle IX, les primeres notícies directes del castell no es troben fins al segle XI Vers el 1057, els comtes de Pallars Sobirà Artau I i Llúcia establiren una convinença amb Mir i Radolf sobre aquest castell Els drets del castell sobre els plets foren objecte de diverses donacions, apropiacions i empenyoraments al monestir de Gerri al llarg de la segona meitat del segle XI L’any 1305 era senyor del castell Guillem d’Erill, i anys més tard, el 1381, estava en mans de Guillem de Vilamflor Aquest castell s’aixecà probablement on avui s’…