Situació
Visió de conjunt després de buidar les tombes.
J. Bolòs
Damunt una codina força plana, situada al costat d’un camp, hi ha un conjunt de sepultures excavades a la roca, algunes de les quals són infantils.
Si seguim la carretera que va de Torà a Solsona, a 5,9 km de la primera població, immediatament després del primer trencall de Fustegueres, surt a mà esquerra una pista que va a Socarrats i a d’altres masies. Poc després del trencall, a uns 50 m, cal agafar una pista que s’enfila cap a la dreta. Uns centenars de metres més enllà, abans de passar la riera, hem de trencar a mà dreta i seguir un camí carreter cobert d’herba. Havent deixat el mas can Piquer a mà esquerra, després de fer una pujada, veurem a mà dreta un marge fet amb pedra seca i a mà esquerra un camí de carro que baixa per damunt la roca. Cal seguir aquest camí i travessar la meitat del camp que trobem al davant.
Necròpoli
Planta de dues de les tombes d’aquesta necròpoli, una d’adult i l’altra infantil.
J. Bolòs
Damunt la plataforma rocosa, hom pot veure actualment cinc tombes d’adult, amb una longitud d’uns 200 cm o més, dues sepultures de mida mitjana, amb uns 140 cm de llarg, i, finalment, unes cinc tombes petites, les quals han donat nom a la necròpoli. Cal cridar l’atenció sobre la disposició d’aquestes cinc sepultures infantils en relació amb les grans; aquestes tombes més petites sembla que formen un grup que és envoltat per les d’adults o d’adolescents.
Les sepultures que ara podem veure no són, però, segurament totes les que s’hi excavaren. Actualment, algunes són força malmeses. A l’extrem septentrional, vora el camp, n’hi ha una de trencada. Moltes han sofert un fort desgast. I, encara, pot ésser que d’altres restin colgades sota terra.
Això no obstant, les més ben conservades permeten de saber la forma que devien tenir. En general, llur capçalera és més aviat recta i, en canvi, el peu sol ésser arrodonit. L’orientació és bàsicament d’est —el peu— a oest —la capçalera—, encara que aquesta darrera pugui ésser lleugerament desviada cap a tramuntana.
Aquesta necròpoli es molt difícil de datar. Pot ésser que les sepultures fossin fetes per comunitats cristianes que vivien en un territori sota domini musulmà i, per tant, haurien d’ésser aleshores dels segles VIII o IX. No podem, però, rebutjar la possibilitat que corresponguin a comunitats cristianes vingudes del nord i establertes en aquestes contrades més muntanyenques ja el segle X. Tampoc no es pot abandonar la hipòtesi —en alguns llocs confirmada— que fossin fetes per habitants de l’època del domini visigot. De fet, hi degué haver segurament una certa continuïtat en el tipus d’enterrament, des l’època visigoda fins al moment en què es començaren a fer les tombes amb el cap diferenciat, que molt sovint són situades al voltant de les esglésies. Jaume Coberó, en aquesta zona que hi ha a tramuntana de la plana del Llobregós, possible terra de refugi, territori boscos amb petites valls i amb algunes clapes de conreu, ha trobat un gran nombre de conjunts de tombes excavades a la roca o bé fetes amb lloses, dels quals aquesta necròpoli es un bon exemple.
Bibliografia
- Jaume Coberó: Vallferosa. Un terme ric en art i arquelogia, “Muntanya”, núm. 720, Barcelona 1982, pàgs. 61-62.