Resultats de la cerca

Des del segle XI es documenta el llinatge dels Clairà, que eren senyors del lloc i vassalls del senyor de Canet Al segle XIII consta que Clairà era de domini comtal El 1233 Nunó Sanç va atorgar una carta de privilegis als habitants del castell i la vila de Clairà, que més tard fou confirmada per Jaume I 1244 i l’infant Jaume 1262

Es tracta de l’església parroquial de la població, esmentada des del segle XI “ecdesia S Vincentii de Clairano” , 1091 Fou enterament reconstruïda al segle XV, i en gran part altre cop al segle XIX Al segle passat encara es conservava al costat del portal una làpida del 1279 pertanyent a Ermengarda, muller de Ramon Jausbert de Clairà

Situació Façana de ponent de l’església de Sant Pere del Vilar, que en els seus orígens fou un priorat de la Grassa ECSA - A Roura És situada a l’oest del poble de Clairà, a la riba esquerra de l’Aglí, a uns 2 km de Clairà vers l’antic lloc de Peracalç Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 45” N - Long 2° 55’ 54,6” E Per arribar-hi, cal prendre la carretera que comença prop del dipòsit d’aigua de la població PP Història El lloc del Vilar i la seva església són esmentats per primera vegada l’any 951, en la butlla per la qual el papa Agapet II confirmà al monestir de…

Església del lloc desaparegut de Labejà Labeianum , 916, esmentada des del 1162 i fins al segle XVII Sta Eugenia de Laveja, 1654 Era situada al terme del Vegariu , a la riba dreta de l’Aglí, al sud del poble de Clairà En l’actualitat se n’ignora l’emplaçament originari

Antiga església del lloc de Peracalç villa Petra Calce , 928, era situada a la riba esquerra de l’Aglí, a prop de la carretera de Salses a Perpinyà L’ “ecclesia S Jacovi de Peracaus” apareix documentada per primera vegada el 1334 Ha desaparegut totalment, com la localitat i el pont del mateix nom “pons de Pera e caus, vocatus de Sant Jacme, qui antiquitus erat in Aglino” , 1455

Aquesta església, avui completament desapareguda, ha donat nom a una partida del terme, prop del límit amb Torrelles i Clairà Sembla que la primera referència de l’església és de l’any 963, en una donació a Santa Eulàlia d’Elna de dues vinyes situades a Torrelles, al camí de Sant Esteve

Mapa dels castells i fortaleses militars del Rosselló anteriors al 1300 MLI Ramos Alenyà Castell de Boaçà Argelers Vila fortificada d’Argelers Castell de Pujols Castell de Tatzó d’Avall Castell d’Oltrera Torre i construcció del puig de Miravent Torre de la Maçana Bages de Rosselló Poble i castell de Rard Baixàs Vila fortificada de Baixàs Banyuls de la Marenda Construcció del puig de les Forques abans puig d’Espill Fortalesa de Puig Sec Castell Serradillo Mota del puig del Mas o de Banyuls Banyuls dels Aspres Vila fortificada de Banyuls Torre de la Guàrdia Mota de la Vila Vella de Banyuls Baó…

Mapa de les esglésies del Rosselló anteriors al 1300 C Puigferrat Alenyà Santa Eulàlia d’Alenyà Sant Martí de Boaçà Argelers Santa Maria del Prat o d’Argelers Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall Sant Julià del Roar Sant Bernat Sant Jeroni Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava Sant Pere de la Cellera o dels Forquets Sant Llorenç del Mont Santa Maria de Torreneules Santa Maria de Vallbona Bages de Rosselló Sant Andreu de Bages Sant Joan de Rard Baixàs Santa Maria de Baixàs abans Sant Esteve Banyuls de la Marenda Sant Joan Evangelista de Banyuls o de la Rectoria Sant Joan Baptista de la…

Situació Vista general de l’indret de Juegues Darrere les vinyes hom pot veure com sobresurt el llom de la mota i al fons la capella de Santa Maria de Juegues J Castellví La mota de Juegues és situada en una plana, al costat de l’Aglí Prop seu passava un camí que anava cap a Clairà i travessava aquest riu, prop de la mota, mitjançant un gual El territori de Juegues en alguns moments es pot inundar Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 18” N - Long 2° 59’ 3,6” E S’ha d’arribar fins a l’ermita de Santa Maria de Juegues, situada al nord-oest de Torrelles La mota és pocs metres a l’oest…