Resultats de la cerca

Aquest castell, avui desaparegut, sorgí dins el terme del castell d’Alforja, del qual Riudecols formava part El terme d’Alforja fou concedit l’any 1158 a Ramon de Ganegod per part del comte Ramon Berenguer IV El topònim Riudecols és conegut des del 1170, que apareix entre les afrontacions del terme del castell d’Escornalbou El senyor del castell d’Alforja, Ramon de Ganegod, subinfeudà el lloc de Riudecols a Pere de Puig l’any 1182 Aquest degué alçar un castell tot seguit i començà la repoblació del terme El seu fill I hereu Guillem de Puig, degué adoptar el cognom Riudecols,…

Aquesta capella es localitza a la casa Solana, a llevant del Mall, i ha estat convertida en magatzem L’acta de dotació deSant Esteve del Mall del 1016 menciona una terra deSantPere al vilar i al coll de Solani Després trobem documentats diversos habitants que n’agafaren el cognom, com Berenguer de Santpere 1186 o Pere i Domènec de Santpere 1385

Capella rural documentada des del 1511, però que existia de molt abans, perquè el cognom Santromà ja apareix des del 1280 al terme de Buixalleu Es troba a poca distància vers al nord-est de l’església parroquial de Sant Feliu Avui dia es coneix el seu emplaçament original en unes ruïnes conegudes com Sant Romà vell, per a distingir-les de Sant Romà nou, una moderna capella feta fa poques dècades

Els primers membres de la família que habitaren aquesta fortalesa són Pere de Vilamajor i el seu fill Guillem, casat amb Elissendis el 1239 va succeir-los Simó de Vilamajor casat amb Sança La família perdurà en el casal i malgrat l’entrada d’algun pubill el cognom es conservà A partir del principi del segle XV els Vilamajor actuaren més com a pagesos rics que com a senyors o cavallers Les ruïnes de l’edifici antic es troben al puig que hi ha sobre el mas actual, refet amb les pedres de l’antic casal

D’emplaçament desconegut, bé que cal situar-la a l’apèndix del terme on hi ha la capella de Santa Maria Savall, lloc on s’enterraven els antics cavallers Cassoles o Casulis Cassoles és citat com una vila rural del terme del castell de Sant Esteve l’any 898 Els cavallers Cassoles són coneguts des del 1121 i el 1200 Dolça de Cassoles, pubilla, es casà amb Bernat Alfanec de Muntanyola El cognom, però, no va desaparèixer fins els volts de l’any 1350, quan la família s’havia refós amb els Castellcir La domus és citada com un simple mas l’any 1370 i el segle següent ja se’n perd la…

Al vell nucli de la Salsa, vora el camí antic d’Ogern a Oliana, s’aixecava al costat de l’església de Sant Sadurní el petit castell de la Salsa, refós més tard amb el d’Ogern, dintre de la baronia d’Ogern És esmentat des del 1025 en la deixa d’un alou a Sant Andreu de Centelles, situat al terme de kastrum de Salsa… Dins el segle XII s’esmenta una família noble amb el cognom de Salsa, però en refondre’s el seu terme amb el d’Ogern, com ja s’ha dit, no apareix més en la documentació Cal suposar que es trobava al costat i protegint l’església i l’antic nucli de la Salsa

És la domus on residia la família Farners, documentada des del 1064 amb un Ramon Ramon de Farners, cognomenat també en alguns documents com Ramon Ramon de Santa Coloma Ell és el cap d’un llinatge que es perpetuà fins al segle XVIII amb el cognom Farners i que tenien el càrrec de castlans o senyors inferiors de Santa Coloma, i molts alous dins el terme i veïnatge Un dels seus membres, Ramon de Farners, va erigir i fer consagrar, el 1200, la capella de Santa Maria de Farners, situada als peus del castell El casal era prop de l’església de Santa Coloma i fou incendiat el 1874 durant…

A l’extrem septentrional del terme, molt a prop de la moderna autopista, s’aixeca un gran casal rectangular, conegut com la Casa del Temple, que té annexa la capella de Santa Magdalena, que li dóna el cognom El lloc fou donat als templers el 1190 i prengué la categoria de comanda el 1209 Després del 1314 va passar a mans dels hospitalers i va continuar com a centre administratiu de les possessions d’aquest ordre al Gironès El casal actual fou aixecat al segle XVII, i transformat més tardanament guarda alguna espitllera o record de la fortificació inicial A la façana destaquen…

Les primeres notícies de la família que habitava aquesta casa forta es documenten a partir del 1050 amb dos personatges anomenats Guerau, un casat amb Sinner i l’altre amb Peronella Amb el cognom Vilar no apareixen fins el 1117 amb Guillem de Vilar Aquesta família de cavallers s’entroncà amb els de Conanglell el 1377 i amb d’altres famílies de la petita noblesa comarcal El 1737 Felip V concedí reconeixença de noblesa als Desvilar La pubilla Maria de Desvilar el 1831 es casà amb Fèlix Muntanyà de Seva Els Muntanyà foren propietaris del casal fins fa pocs anys i encara conserven l’…

Església parroquial esmentada des del 964 Entre els anys 1072 i 1198 la documentació l’anomena indistintament Sant Fruitós in Kastro Terciolo o Castrotercioli i Sant Fruitós de Genebreda , bé que del final del segle XII en endavant sempre s’esmenta únicament amb el cognom de Castellterçol L’apellatiu de Ginebreda el devia rebre de l’antiga villa o gran propietat de la Ginebreda, encara subsistent al nord de la vila L’església de Sant Fruitós va esdevenir el centre d’una gran parroquia i població El 1130 l’església amb la seva sufragània de Sant Julià d’Úixols fou cedida al…