Resultats de la cerca

La capella gòtica de Santa Magdalena és la capella baixa del castell reial de Perpinyà La seva construcció s’inicià vers l’any 1279 sota el govern de Jaume II de Mallorca Tot i que es desconeix la data exacta de l’acabament de la seva construcció, és gairebé segur que les obres finiren abans del 1295, any en què la documentació esmenta la capella de la Santa Creu, que en ser bastida sobre la de Santa Magdalena, indica que aquesta ja devia estar finida L’any 1309 consta que es féu la dotació oficial de lesdues capelles del castell Aquesta església, dita també capella de la Reina, comunicava,…

Situació Antic pont medieval sobre la riera de Caldes, modificat en la seva part alta per exigències de l’actual utilització Rambol Aquest pont, conegut vulgarment com a “pont romà”, forma part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent És al final del carrer del Pont i prop de l’antic portal del mateix nom La seva missió és la de salvar el fort desnivell que provoca la riera de Caldes Per aquest pont passava el camí, de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Ègara Terrassa encara avui, malgrat que el camí ha caigut en desús, continua comunicant el nucli de la…

Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquesta església, on s’observa l’arrencada de l’arc presbiteral de l’absidiola oberta al mur de tramuntana i l’arrencada del brancal esquerre de l’arc presbiteral de l’absis principal ECSA - JA Adell Les ruines de l’església de Santa Maria són uns 50 m a ponent del nucli principal del conjunt d’habitatges troglodítics de Lavansa, totalment emboscades i difícils de trobar Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG406508 Història Fins a l’actualitat es tenen escasses notícies…

Situació La torre del castell des del costat de migjorn, molt malmesa F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell, sota les quals s’arredossa l’església de Sant Andreu, s’estenen al cim d’un serral que es dreça a la banda ponentina del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic, des d’on es fa ben albirador Long 2°04’52” - Lat 41°49’19” Per a visitar les ruïnes del castell i l’església cal agafar la carretera esmentada Després del quilòmetre 25 hi ha, a mà esquerra, un camí carreter que, en poca estona, mena als peus del turó on són encimbellades les construccions medievals FJM-AMB Història…

Situació Vista de conjunt des del costat sud-est És un edifici tan modificat que gairebé ha perdut el seu caràcter original F Junyent-A Mazcuñan L’església, que és la parroquial de Casarilh, es dreça a la banda occidental de la població, composta per un reduït grup de cases que s’escampen al costat de la carretera del port de la Bonaigua, a la riba dreta de la Garona Mapa 149M781 Situació 31TCH225300 S’hi arriba des de Vielha per la carretera C-142, amb un recorregut d’uns 3 km aproximadament FJM-AMB Església Es tracta d’una construcció d’origen romànic, actualment emmascarada per un seguit…

Les primeres notícies Les primeres notícies històriques i el trasllat, hipotètic o real, de la catedral d’Urgell de Castellciutat al vicus d’Urgell són temes poc tractats, però que és necessary reconsiderar per entendre la problemàtica que presenta I’establiment de l’inici de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva acta de consagració Per ilIustrar millor la nostra versió exposarem els fets a partir del final de l’episcopat del bisbe Fèlix Després de la mort de Fèlix a Lió el 818, i de la probable intervenció del bisbe Leidrad de Lió com a bisbe administrador d’Urgell vers el…

Introducció En la consolidació del nou comtat d’Osona tingué molta importància la restauració de l’antiga seu episcopal, obra del comte Guifré, el qual des d’un principi es decantà per la restauració de l’antic bisbat, al marge dels d’Urgell, Girona o Barcelona Des de l’entrada dels carolingis a terres catalanes les seus episcopals antigues s’incorporaren a l’arxidiòcesi de Narbona, ja que l’antiga metròpoli de Tarragona estava en mans dels musulmans, per això el comte Guifré sollicità del metropolità narbonès, l’arquebisbe Segebod, la creació de la nova diòcesi o restauració de la d’Osona en…

L’arquitectura civil i militar al Bages Mapa del Bages amb la senyalització de tots els castells d’època alt-medieval A de Fluvià Les restes del romànic, i les del pre-romànic, civil i militar a la comarca del Bages, són ben minses i donen una pobra idea del que degué ésser el poblament de la comarca que, en paraules del doctor Josep Maria Gasol, passà de 8 a 10 habitants per km 2 el segle X a tenir-ne uns 15 el segle XII vegeu Senyorius laics i eclesiàstics al Bages anteriors al 1300 Aquest augment d’un terç de la població en un termini d’unes sis generacions, havia de traduir-se en una…

L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…

Situació Vista aèria de les ruïnes d’aquest antic priorat de Ripoll, situat a la riba dreta del Segre, que fou volat al començament del 1939 ECSA - M Catalán Les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Gualter són a la riba dreta del riu Segre, uns 3 km al nord de la vila de Ponts Mapa 34-13329 Situació 31TCG507435 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Ponts a Tremp, per Folquer i el coll de Comiols Just passat el pont sobre el Segre hi ha les ruïnes del monestir JAA Història Primeres notícies de l’indret La primera documentació escrita sobre Gualter és de l’any 888, quan el comte…