Resultats de la cerca

L’església de Sant Llorenç es troba en la confluència dels carrers de Sant Llorenç, de l’Arc de Sant Llorenç i el dels Descalços, i és la seu de la confraria dels pagesos de Sant Isidre Un dels primers esments documentals d’aquesta església data de l’any 1199, en una concòrdia dictada per l’arquebisbe Ramon de Rocabertí per a dirimir el litigi que sostenia amb els sagristans major i menor sobre la reciprocitat de drets i deures En aquesta concòrdia es recull que el sagristà major tenia unes cases iuxta ecclesiam Sancti Laurentii L’església de Sant Llorenç fou una de les que l’…

Santuari dels Munts Sant Agustí de Lluçanès © CIC-Moià Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies s’inicien l’any 1227, quan consta l’existència de l’església de Santa Maria del Mont de Monfe, que en endavant rebia diferents llegats dels feligresos de la comarca la devoció augmentà amb la creació, l’any 1335, d’una confraria de fidels de la Mare de Déu dels voltants El segle XVII fou d’un gran esplendor del santuari car l’any 1679 el papa Innocenci XI revitalitzà la confraria…

Aquesta església, avui desapareguda, és documentada des del segle XIII Tenia confraria pròpia Sembla que s’aixecava al tossal de la Mola, on és la barriada de les Vendes

Fou la segona parròquia de Perpinyà, fundada extramurs vers el 1244, sobre el puig dels Leprosos, a llevant de la vila, anomenat després el puig Sant Jaume A la fi del segle XIV fou reconstruïda en estil francogòtic Conserva importants retaules i és la seu de la confraria de la Sang

Aquest església és la parròquia de Granyena, lloc que és documentat des del 1054, en la concessió del puig de Gramuntell que feren els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis La parròquia de Granyena és esmentada per primera vegada en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII Fou d’aquest bisbat fins a la creació del de Solsona al segle XVI Amb la constitució de la comanda templera de Granyena al segle XII sembla que els templers passaren a tenir importants drets sobre la parròquia El càrrec i l’administració parroquial eren independents de la…

Aquesta església, situada a l’extrem d’un contrafort que davalla del coll de les Moles, és un dels santuaris marians més cèlebres del Vallespir És documentat des de l’any 1267, en què el noble Guillem Hug de Serrallonga feu un llegat de 10 sous a l’església de Santa Maria del Coral Al segle XVII hi ha constància de l’existència d’una confraria de la Mare de Déu del Coral La parròquia de Prats hi celebrava una processó anual i el mateix feien altres parròquies veïnes Durant els segles XVII i XVIII el santuari es refeu totalment

Església i antiga ermita, situada al sector marítim, prop del barri de Can Sanç Se n’ignora l’origen, però es podria situar en època del romànic Surt esmentada ocasionalment el 1368 en un document en què consta que tenia donades o ermitanes que en tenien cura El 1508 s’esmenta com “Sant Pere prop l’arena del mar” Sembla que inicialment era un lloc d’hostalatge en el camí ral que passava prop d’ella Es va refer al segle XVII i fou des d’aleshores centre d’una confraria de pescadors L’església de Sant Pere ha estat de nou refeta el 1917 i el 1953

Aquesta esglesiola era situada dins el recinte del Fòrt, el qual fou fet construir pel vescomte Arnau I de Fenollet l’any 1172 Tot i que la capella, de la qual es desconeix l’advocació, degué ésser bastida contemporàniament a l’esmentada fortalesa, hom no disposa de referències documentals del seu passat medieval Les escasses notícies que n’han pervingut daten ja d’època moderna així, hom sap que l’any 1628 el cònsol Abrias, membre de la confraria dels penitents blancs, li atorgà un llegat de 100 lliures per a les obres de reparació que s’hi estaven duent a terme, però, malgrat…

Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala en primer…

La fundació d’aquest monestir data del 23 de maig de 1155 Aquest dia el bisbe de Barcelona, Guillem, de comú acord amb el cardenal i legat de Roma, Jacint, i de l’arquebisbe de Tarragona, Bernat, dotà l’església d’un patrimoni i disposà que hi romangués una comunitat de canonges regulars que seguissin la regla de sant Agustí L’església, però, ja existia abans i era situada prop del Portal Nou Al seu voltant, en temps de sant Oleguer, s’havia fundat una confraria, que pel cap baix ja funcionava el 1140 i que en els quinze anys que precediren la fundació de la comunitat de canonges…