Resultats de la cerca

Introducció Els primers llibres que tingué la nova seu episcopal encara procedien, segons sembla, de l’antiga tradició visigòtica, i probablement devien venir de les diòcesis veïnes, Girona o Urgell, però aviat n’arribaren d’escrits a la Gàllia Poc a poc a la mateixa diòcesi es creà un scriptorium i uns especialistes de l’escriptura d’entre aquests sempre n’hi havia un que despuntava i és generalment qui redactava els documents més solemnes, com són les actes de consagració de les esglésies, en les quals els fundadors o el bisbe consagrant acostumen a fer donació de llibres litúrgics,…

Situació Un aspecte de les roques on s’adossaven els habitatges medievals ECSA-J Bolos Les ruïnes d’aquest antic vilatge, centrades per les anomenades Roques de Vimpèlec, es troben vora el camí de la Calçada o de Vimpèlec, uns 3 km a llevant d’Alguaire, a la dreta del reguer de la Mitjana i vora els termes municipals de la Portella i de Vilanova de Segrià Mapa 32-14 359 Situació 31TCG022224 Nucli urbà Es tracta d’un antic assentament situat prop d’un aflorament rocós, orientat est-oest Aquesta penya rocosa presenta gran quantitat d’orificis o cavitats dipòsits de diferents mides i formes,…

Situació Necròpoli situada a la vila de Santa Coloma, al carrer de l’Orfeó Català, fora del nucli històric, a la riba esquerra del Gaià Mapa 34-15390 Situació 31TCG655996 Necròpoli La realització d’unes obres de serveis públics al carrer de l’Orfeó Català va posar al descobert un seguit d’enterraments d’època medieval, la qual cosa va fer que el Servei d’Arqueologia de la Generalitat hi portés a terme una campanya d’excavació el mes de febrer del 1988 Es van estudiar set sepultures alineades en direcció N-S aproximadament, a una fondària entre 1 i 1,5 m, i es van documentar restes d’almenys…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…

Situació Interior de l’església un cop acabada l’excavació del 1986, on es poden veure els murs laterals i la capçalera de l’església primitiva JR González L’antiga església parroquial de Sant Joan de Térmens es troba vora les restes de l’antic castell, a la part alta de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG137213 S’arriba al temple, ara convertit en centre cultural, pel carrer Major, que puja des de la plaça del mateix nom, l’autèntic nexe entre la vila vella i la nova Història Durant l’etapa que el castell de Térmens fou dels Anglesola no tenim cap prova de la construcció d’…

El territori La configuració geogràfica de l’Empordà ha condicionat aquesta terra fonamental, en molts dels aspectes, la qual cosa l’ha diferenciada força de la majoria dels altres territoris o comarques de la Catalunya Vella Cal tenir en compte la seva condició de territori eminentment marítim i que, per altra banda, la plana empordanesa es troba al peu dels passos naturals més accessibles de la carena pirinenca L’extrem oriental del Pirineu els colls de l’Albera, per l’esmentada facilitat de pas, ha estat sempre un punt de contacte i mai no ha constituït una barrera natural des d’èpoques…

Situació El priorat de Sant Nicolau de Calabuig era situat uns 2 km al sud-est de Calabuig, a l’indret on avui hi ha la masia anomenada Can Pagès i abans Mas Margall Mapa 296M781 Situació 31TDG938669 Un camí, des de Calabuig, que s’agafa a la carretera de Bàscara a Vilaür, porta fins a l’esmentada masia JBH Història El priorat de Sant Nicolau de Calabuig pertanyia a l’abadia de Sant Esteve de Banyoles Fou fundat sobre les restes d’un edifici de l’antiguitat, en un indret on els materials que apareixen pels camps dels encontorns evidencien una ocupació des d’època romana És esmentat en una…

Situació Les ruïnes d’aquest vilar es troben uns 30 m a migdia de les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Freixe, en un terreny força més baix, proper al marge dret de la riera JBH-BBG-ECV-MDPC Història Freixe, com a lloc de poblament, ja és esmentat en l’acta de consagració de Sant Martí de Baussitges de l’any 946, com ja hem indicat abans Una de les donacions a aquesta església era un camp de la “ villa Frexano ”, vora la riera i, entre els alous que li cedí el bisbe Gotmar, hi ha el “ villare qui dicunt Frexani cum fines et terminos suos ” JBH-BBG-ECV-MDPC Edificis Les ruïnes del vilar…

Ramon d’Abadal I Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegracion de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la Rablb el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Ramon d’Abadal I Vinyals Els diplomes carolingis a Catalunya , Memòries de la secció històrico-arqueològica, Institució Patxot, Diputació de Barcelona, Barcelona 1952 Ramon d’Abadal I Vinyals Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1972 J Arce El Edictum de Pretiis y la diócesis Hispaniarum Notas sobre la economía de la Península Ibérica en el Bajo Imperio romano…