Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Sant Iscle i Santa Victòria de Gironella (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Interior de l’església, des del cor, amb la volta arrebossada i l’absis ocupat per un retaule barroc ECSA - MÀ Font L’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria és situada a l’extrem d’un prat de dalla pròxim a la masia de Gironella, que s’emplaça prop de la confluència del barranc de Peranera amb el riuet de Viu Mapa 32-10 213 Situació 31TCG182963 Per a anar-hi cal agafar el desviament que surt de la carretera N-260 que mena a Malpàs Aproximadament a 1 km de la cruïlla surt, a mà dreta, una pista que porta fins a la masia de Gironella Poc abans d’arribar-hi ja es veu la capella MAF-…
Vila de Ripoll
Art romànic
Una anàlisi de l’estructura de la vila de Ripoll, que s’estén a ponent del monestir, fa pensar que el seu origen podia ésser semblant al de la vila de Sant Joan de les Abadesses i podia correspondre a una implantació urbana traçada a partir de la definició d’una trama de carrers i parcellació de les illes resultants a base de solars i traçat viari Dissortadament no s’ha conservat cap carta de poblament ni cap resum documental o notícia que permeti assegurar-ho Les notícies més antigues que coneixem fins ara de l’existència d’una vila o grup de gent són de l’any 1131 En aquest temps Pere Fabre…
Santa Creu d’Ollers (Guixers)
Art romànic
Situació L'església de Santa Creu d’Ollers L Prat Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat sud-est F Tur Al límit entre els municipis de Guixers i de Sant Llorenç de Morunys, sortint de la vila de Sant Llorenç per la carretera de la Coma i Tuixén, a 1,5 km — aproximadament del clos de la vila i a mà dreta de la carretera esmentada, al peu d’aquesta, es troba l’ermita de Santa Creu, que s’integra dintre el terme parroquial de Morunys Mapa 292M781 Situació 31TCG834665 La clau per visitar-la cal demanar-la a la casa rectoral de Sant Llorenç de Morunys MRR Història De la seva…
Granges de Santa Maria de Santes Creus
Art romànic
El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les…
Castell de Rialb o de Sòls de Riu (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Seti on s’aixecava aquest castell, antic centre de la baronia del mateix nom, conservat tan sols a nivell del basament dels seus murs i actualment cobert per la vegetació ECSA - V Roca Castell situat a l’extrem d’un serrat, exactament damunt de la casa de Sòls de Riu que ha de restar colgada Per l’aigua del pantà de Rialb i de la confluència del Rialb amb el Segre A prop seu hi ha la fortificació coneguda com el castell dels Moros Mapa 34-13329 Situació 31TCG518468 Seguint la pista que va de Polig cap a Gualter, a 3 km, quan comença a baixar, cal deixar l’automòbil en un camp que hi…
EI marc geogràfic del romànic del Camp de Tarragona
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp, amb les divisions de municipis, i les principals vies de comunicació El Camp de Tarragona és una unitat física i històrica que presenta una superfície total de 1 567,6 km 2 La seva forma recorda un triangle escalé limitat, per les bandes nord i oest, per tot un seguit de relleus muntanyosos, i per la banda sud-est, pel mar Dins aquest amfiteatre de muntanyes s’obre la plana, el Camp pròpiament dit El cert és que aquesta realitat física no té un contrapunt en l’àmbit humà, ja que el Camp de Tarragona es…
Laterals d’altar de la Vall de Ribes (Ribes de Freser)
Art romànic
Pintura sobre taula Procedents de la vall de Ribes, es troben, al Museu Episcopal de Vic, dues taules laterals d’altar, la trajectòria de les quals, fins a arribar al Museu, desconeixem Aquestes dues taules fan 98 × 84 cm Es conserven en bon estat, si bé una mica malmeses a la part baixa, la qual cosa no impedeix llur estudi i interpretació Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, on és catalogat amb el núm 9 694 Representa els apòstols Pere i Pau G Llop Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, catalogat amb el núm 9 695 Representa sant Miquel i el diable en l’…
EI marc històric del Pla de l’Estany
Art romànic
Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…
Castell de Montsoriu (Arbúcies)
Art romànic
Situació Silueta del castell que va dominar gran part de la comarca i fou el centre de les possessions del vescomtat de Cabrera TAVISA Aquest castell és situat al cim d’un turó, als contraforts meridionals del Montseny S’hi albira la conca de la Tordera, per on passava la via de tradició romana que unia Barcelona amb Girona, i la vall d’Arbúcies, zona de nexe entre la Selva i la Plana de Vic Mapa 365M781 Situació 31TDG619259 De la carretera que uneix Breda i Arbúcies surt la carretera que va a Fogueres del Pla A uns 2 km neix, a mà dreta, una pista en força mal estat que porta o bé sota el…
Orígens i formació de la ciutat de Vic
Art romànic
Orígens i formació Una vista del nucli antic de la ciutat de Vic, centrat per la catedral, al costat de la qual emergeix el campanar, bonic exemplar del romànic llombard Pagans-TAVISA L’antiga ciutat romana d’Ausa, que havia de donar nom al comtat i a la diòcesi d’Osona, era situada damunt el turonet on encara es conserva actualment el temple romà de Vic Amb el desgavell de l’ocupació sarraïna, que sembla que ací fou violenta, i el despoblament que seguí a la revolta d’Aissó posterior a l’alliberament carolingi, l’antiga ciutat sembla que restà força destruïda Això no obstant, alguna…