Resultats de la cerca

Església desapareguda, situada al lloc dit Candell , al nord-est del poble, a la riba dreta del Rard L’any 946 fou venuda juntament amb altres béns, per una dona anomenada Ermetruita l’arxipreste Amalric d’Elna Poc després va passar a dependre del monestir de Sant Andreu de Sureda, que encara la conservava en el moment de redactar-se l’acta de consagració d’aquest cenobi de l’any 1121 Al segle XII es documenta sota la doble advocació de sant Miquel i sant Salvador 1173 Per raons que desconeixem Sant Miquel de Candell passà al segle XIII a dependre de Sant Salvador de…

Església de l’antic terme de Talló que va dependre del monestir de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011 adreçada a aquest cenobi Desconeixem on era situada

El llogaret de Sant Gallard s’arrecera en un turó de 625 m d’altitud a l’extrem oriental del terme Actualment només és habitat els caps de setmana El poble, originat a l’edat mitjana al voltant d’un castell documentat des del segle XII, va pertànyer a la família Queralt fins a mitjan segle XIII, en concret fins el 1247, quan passà a dependre definitivament del monestir de Santes Creus per la cessió que li feu de tots els drets que posseïa en aquest indret Albert de Queralt El topònim d’aquest lloc fa suposar, versemblantment, que la primitiva església que tingué, bastida…

Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Claramunt Inicialment fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt Després, sense deixar de ser sufragània, passà a dependre de la nova parròquia de Sant Martí de Carme Les primeres notícies del terme de Claramunt corresponen a l’any 978, data en què el papa Benet VII dirigí una butlla al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat i les possessions, entre les quals hi havia el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt L’església es documenta a partir de l’any 1205, que en el seu testament, Ramon de…

No es disposa actualment de notícies històriques documentals d’aquest temple, que degué dependre jurisdiccionalment del cenobi de Santa Maria de Meià A mitjan segle XVII, Roig i Jalpí la relaciona amb l’advocació de “ Nuestra Señora del Rosario, en el lugar de Garsola, suffraganea de Argentera ” Actualment és l’església parroquial del lloc de Gàrzola

La capella del primitiu castell de Peralada, a la part alta de la població, era dedicada a sant Fruitós, advocació que permet de suposar-li una antiguitat considerable L’any 1390 passà a dependre del monestir femení de Sant Bartomeu de Bell-lloc installat en una part del solar d’aquest castell No sembla que n’hagi perviscut cap rastre

Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Piera Inicialment fou sufragània de la parròquia de Piera i passà posteriorment a dependre de la de Cabrera, fins que en temps moderns adquirí la titularitat parroquial Les primeres notícies del castell de Piera corresponen a l’any 955, en què Duran i Vènia donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia, on anomenen Piera Apiaria El lloc i l’església es troben esmentats per primera vegada l’any 1184, data de la consagració de l’església de Santa Maria de Piera, ja…

Aquesta església va dependre del monestir de Santa Maria d’Ovarra per mitjà del petit priorat de Santa Maria de Nocelles El 1023 membres de la família Lierp o Vilanova dotaren l’església de Nocelles amb l’oratori de Sant Martí, al damunt de Torrueco, amb delmes, primícies, una heretat a Vilanova, defuncions i oblacions La dotació de l’església de Merli registra també una terra al Camp de Sant Martí 1122 Tot i que no en trobem esment, sens dubte després del conveni del 1295 passà al priorat de Roda

Antiga església parroquial, ara del tot desapareguda, que es trobava prop de la confluència del Ter amb el torrent de Fontejau, al NW de la ciutat L’església havia estat víctima de molts aiguats, fins que fou destruïda el setembre de 1808 per facilitar la defensa de la ciutat davant els assetjaments francesos L’any 1268 és anomenada Sancti Pontii de Fonteajallo , nom que el 1362 trobem sota la forma Fonte agello A partir del 1809 el lloc va dependre religiosament de Talaià, raó per la qual a vegades és anomenada impròpiament Sant Ponç de Talaià

Aquesta església es troba al poble de Fet, actualment abandonat Fou una parròquia que va dependre de l’abadiat de Sant Pere d’Àger Arnau Mir de Tost vinculà els delmes de Fet 1046 i també la seva església a l’esmentada canònica El papa Alexandre III en confirmà la propietat a Àger, amb les seves pertinences, els anys 1162 i 1179 Les diverses aportacions de l’abadiat per a la dècima de Terra Santa consignen l’església de Fet regida per un capellà, amb pobres rendes L’actual edifici, en ruïnes, dataria dels segles XVI i XVIII