Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Castell de Palaldà (els Banys d’Arles)
Situació Vista aèria del nucli de Palaldà, centrat per l’església parroquial i les dues torres de l’antic castell ECSA - Camara JP Joffre Les restes del castell, conjuntament amb els vestigis de l’antic recinte fortificat, són a la part alta del nucli vell d’origen medieval del poble de Palaldà, prop de l’església de Sant Martí Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 15″ N - Long 2° 40′ 32″ E Per a arribar-hi des del Voló o Ceret, cal agafar la carretera D-115 i seguir-la fins als Banys d’Arles, des d’on, a la riba esquerra del Tec, es veu el conjunt del nucli de Palaldà, concentrat dalt d’un turó…
El comtat d’Urgell
Presentació El comtat d’Urgell, hereu de l’antic pagus urgellità, se cenyia força als límits de l’actual comarca de l’Alt Urgell La suposada acta de consagració del 831 li atorga 129 poblacions corresponents a les valls de la Valira Sant Joan i Andorra, i la ribera del Segre des del Pont de Bar fins a Oliana Els límits amb el comtat de Pallars correspondrien a les carenes divisòries d’aigües entre la Noguera Pallaresa i el Segre Per la banda est i de migdia, els límits amb l’Islam estaven fixats a la Clua, i passaven per Madrona, Torredenagó, el sud de Solsona i Joval D’ençà de les grans…
Sant Joan Sescloses (Peralada)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de ponent F Tur Sant Joan Sescloses actualment és un santuari situat al veïnat d’aquest nom, que consisteix en masos escampats L’església és aïllada, prop del mas Xirivilla i de l’antiga riba de ponent de l’estany de Castelló, espai ocupat actualment per prats closes, conreus i aiguamolls És dins el terme històric de Vilanova de la Muga, que l’any 1974 fou agregat al municipi de Peralada Mapa 258M781 Situació 31TEG060808 L’església és al cantó de tramuntana de Castelló d’Empúries, la població més propera Des d’aquesta vila s’hi…
L’organització eclesiàstica de l’Empordà
Art romànic
El bisbat de Girona i les seves possessions a l’Empordà Com ja s’ha anat comentant, amb el domini franc i l’organització administrativa del territori no fou restaurat el bisbat d’Empúries d’època visigòtica El seu antic territori, del qual hom no en sap l’abast, restà integrat a la diòcesi de Girona Els comtats d’Empúries i Peralada foren unes unitats autònomes dependents d’un bisbat forà No fou aquest el cas del Rosselló, amb la perduració de l’antiga seu episcopal d’Elna L’organització político-eclesiàstica dels primers comtats ocupats pel poder franc després del lliurament de la ciutat de…
Introducció al romànic
Art romànic
Orígens i difusió del romànic català Mapa d’Europa amb indicació dels corrents principals i els llocs destacats d’implantació del romànic, segons l’estudi d’E Junyent A Pladevall L’art romànic és l’art que es desenvolupà després de la sedimentació de les nacionalitats que es van despendre de la descomposició de l’imperi Carolingi Fou un procés molt llarg que configurà les seves característiques gràcies al revifament de les tradicions culturals arrelades en tot l’àmbit en què va tenir projecció l’imperi Romà El romànic, que va anar precedit d’un extens període de recerques de formes i…
Societat i economia de la Noguera
Art romànic
La casa d’Urgell Pany de mur i torre de l’angle nord-oest de les antigues muralles del castell de Balaguer o Castell Formós, d’origen andalusí, que esdevingué la residència principal dels comtes d’Urgell des del segle XII al segle XV F Baltà La presència de la casa comtal d’Urgell a les terres de la Noguera, i la relació que hi manté, poden remuntar-se a l’època de Guifré, en tant que la dotació de Santa Maria de Ripoll 888-890 preveia la cessió de l’església de Santa Maria, situada a la Marca, al territori de Ponts, prop del Segre Versemblantment, Guifré degué organitzar el repoblament d’…
Claustre de Sant Domènec (Peralada)
Art romànic
Situació La vila de Peralada conserva un petit claustre romànic, l’únic vestigi que resta de l’antic convent dels augustinians L’edifici actualment es troba en un solar separat de la plaça de Sant Domènec per un mur amb portes adovellades Una vista de conjunt del claustre J Todó-TAVISA Una vista del claustre tal com és actualment des del costat de ponent F Tur Mapa 258M781 Situació 31TEG008843 Per anar-hi cal seguir les mateixes indicacions que les assenyalades per a Sant Martí de Peralada JVP Història L’antiguitat d’aquest recinte és confirmada pels vestigis d’una muralla medieval del segle…
El marc històric del romànic de la Ribagorça. Precedents
Art romànic
La prehistòria Dolmen del Forno o Cabaneta del Forno, a Cornudella de Valira ECSA - J Boix El territori ribagorçà és un dels menys investigats pel que fa a l’àmbit prehistòric El testimoni d’hàbitat humà més antic data d’uns cent mil anys enrere i se situa a l’estació a l’aire lliure de Castelló del Pla, on s’han localitzat vestigis d’indústries mosterianes corresponents al paleolític mitjà Altres empremtes menys estudiades són les troballes de materials lítics en diferents indrets de la comarca Benavarri, Olvena, Cornudella de Valira, Vilaller i Viu de Llevata El paleolític superior, molt…
La represa carolíngia a l’Empordà
Art romànic
Introducció Mapa del Baix Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia L’any 785, quan els habitants de Girona lliuraren la ciutat al poder franc, a tot el territori del nord-est del Principat hi devia haver, de feia alguns anys, un veritable buit de poder Pels volts del 760 el Rosselló havia caigut sota el poder de Pipí el Breu, després del lliurament de les principals ciutats de la Septimània…
El marc històric del romànic del Baix Cinca
Art romànic
Antecedents Jaciment del Pilaret de Santa Quitèria, a la riba esquerra del Cinca i al nord de Fraga, amb troballes datades des de l’època ibèrica fins a la paleocristiana ECSA - JI Rodríguez La comarca del Baix Cinca presenta una situació estratègica, ja que es troba a l’aiguabarreig dels tres rius de més cabal dels Països Catalans, l’Ebre, el Cinca i el Segre, valls que afaiçonen entre les serres una mena de passadís estret, amb riques terrasses fluvials, i amb comunicacions privilegiades que menen directament cap a la Ibèria interior Els feréstecs i despoblats altiplans dels Monegres, a…