Resultats de la cerca

En els seus orígens aquesta església no era més que una capella del terme de Montbui dependent de la parròquia de Santa Maria del castell de Montbui El terme de Montbui és conegut des de l’any 936, en què el prevere Guisenult i Odelda van vendre a Brandor una peça de terra situada al comtat de Manresa, dins el terme de Montbui La parròquia de Santa Maria de Montbui fou erigida al segle X, al mateix moment en què s’aixecà el castell de Montbui La referència més antiga a la capella de Santa Coloma de Montbui es remunta a l’any 1166, data en la qual l’abat de Sant Cugat i Berenguer de Vilalta…

El llogaret de Sant Gallard és a l’extrem oriental del terme arrecerat en un turó de 625 m d’altitud, i en l’actualitat només és habitat els caps de setmana Originat a l’edat mitjana a redós d’un castell, aquest indret va pertànyer als Queralt fins a mitjan segle XIII Així, la primera referència sobre la fortalesa de Sant Gallard data de l’any 1179, quan en testar, Albert de Queralt llegà la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus De resultes d’aquesta disposició testamentària, l’esmentat cenobi posseí els drets del castell en condomini amb la família Queralt A partir d’aquest…

El lloc és documentat el 1196 El 1214 la casa de Santa Oliva —dita abans Llobregat— en una disputa amb Pere de Fonollar és adjudicada a Bernat de Fonollar El 1587 la capella era a la torre de Gaspar Muntaner

Actualment no és visible cap vestigi d’aquest castell, a l’oest de Canet, el qual fou possessió d’una família dita de Vilarnau, vassalls dels senyors de Canet El veïnat de Vilarnau és esmentat des del segle XI villa Arnal El castell és mencionat a partir del 1321 castrum de Vilarnaldo Superiori , però el seu origen era probablement anterior a aquesta data

Només una única referència informa de l’existència en època medieval d’aquesta fortalesa En la convinença signada entre Ermengol VIII d’Urgell i Arnau de Castellbò, datada el 1194, s’esmenta un lloc anomenat Castronovo , prop de Vilamitjana Sens dubte correspon a l’actual casa dita Castellnovet No hi ha elements atribuïbles a l’antiga edificació, avui dia totalment desapareguda

Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’afegí poc…

Des de la segona meitat del segle XI, existia una fortalesa a Sant Esteve dita “castell de Sant Esteve del monestir” Castellum S Stephani monasterii , per la qual van prestar homenatge Guillem Bernat de Montesquiu i la seva esposa Garsenda, germana del comte Guislabert, al comte de Rosselló Guislabert II 1074-1102 els mateixos personatges prestaren homenatge al també comte de Rosselló Girard I pel mateix castell, el 1105 i el 1109 i encara els seus descendents al comte Gausfred III †1164 i al comte Girard I el 1164 Aquesta família de Montesquiu dita també de…

És difícil saber en l’estat actual, si el mas de Puig-soutré, a l’est de Castellrosselló, conserva alguns vestigis del que fou un castell d’origen romànic Des del segle XIII aquesta fortalesa era en mans d’una família dita de Puig-oltrer B de Podio Oltrer , 1203, un membre de la qual encara és documentat al segle XV G de Podio Oltrerio , 1402

Fortificació esmentada des del segle XIII villa et castrum de Lugols , 1267, de la qual resten vestigis d’una torre al nord de l’església de Sant Cristòfol de Llúgols D’aquest indret fou originària una família dita Llúgols, que apareix al segle XII Arnau i Guillem de Llúgols es documenten el 1189 El 1384, el poble tenia 7 focs i 18 el 1424

Aquesta ermita, situada a llevant del poble de Cornellà del Bèrcol, té un origen molt antic El lloc de Paravis és esmentat des de l’any 1094 i es troba documentada l’església de Santa Maria de Cornellà , segurament l’actual Mare de Déu del Paradís, el 1215 Un instrument del 1341 parla del santuari ja com de la capella de Santa Maria del Paradís, dita del Vilar