Resultats de la cerca

El lloc de Cercedol, actualment despoblat, figura en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, del 912, entre les poblacions amb què fou dotada la nova església i en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost, del 1040, a qui es donà una vinya situada a Sercedol En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, també del 1040, la parròquia de Cercedoll consta entre els béns amb què fou dotat el monestir, com també un mas a Sercedol La vila apareix de nou l’any 1093, quan l’alou de Cercedol fou llegat per Guillem Arnau, bisbe electe d’Urgell, a Santa…

Aquesta església, sufragània de la de Sendes, fou en un principi un monestir que ja no tenia comunitat l’any 914 D’aquest mateix any s’ha conservat un document, al cartulari de Tavèrnoles, relatiu a uns"cenobis” sotmesos al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles pels bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i pel comte Sunifred, els quals s’han identificat com a pertanyents a la vall de Castellbò, on consta el de Sant Martí vinculat a la vila d’ Abezed , parròquia vinculada a Sant Vicenç de les Torres o dels Torrents En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, entre les…

L’actual santuari de Nostra Dóna de la Val és situat a la sortida de l’engorjada vall de Sant Jacme, al S de la vila de Caudièrs de Fenolhet Les primeres referències d’aquesta església es troben en dues butlles atorgades pel papa Sergi IV al novembre del 1011 En una es confirmaren els béns del monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre ells un alou “ in vallis Sanctae Mariae ” En l’altra es procedí a confirmar la fundació del monestir de Sant Pèire de Fenolhet Segons consta en aquesta butlla el comte de Besalú Bernat I Tallaferro havia dotat el nou monestir, entre d’altres béns, amb…

Situació Una vista dels escassos vestigis que han restat d’aquesta capella J Pahissa Les restes de la capella de Sant Marçal es troben a ponent de Castellciuró i del camí de Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF190846 Per arribar-hi cal anar fins al capdamunt del carrer Antoni Gaudí, on comença la carretera de Vallvidrera llavors s’agafa un corriol que, seguint la mateixa direcció, passa per sobre un torrent fins a arribar a una cruïlla En aquest punt se segueix un altre corriol que va per sota d’una conducció elèctrica i puja fins a un turó on trobarem un bosquet de pins després s…

A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del…

El poble de Baells és situat en una petita vall entre Montdevalls i el Volterol, vora la riera de la Coma Una de les primeres referències indirectes de la seva església, dedicada a Santa Maria, es troba en la donació que l’any 1090 feren el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania a l’abadia de Sant Pere d’Àger, de totes les esglésies que hi havia o que en un futur es bastissin als castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells, cosa que el mateix vescomte confirmà anys després 1103, 1107 El papa Alexandre III ratificà l’any 1179 a la canònica d’Àger,…

Castissent s’aixeca dalt d’un turó a 721 m d’altitud, des d’on es domina la riba de la Noguera Ribagorçana, a uns 15 km a l’oest del nucli de Fígols La primera notícia d’aquest castell és proporcionada per l’historiador musulmà ibn ‘Idārī L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, sortí cap al comtat de Pallars i prengué, entre altres, els castells de Sarroca de Bellera, de Castissent i de Mola de Baro, i feu un gran nombre de morts i captius entre els quals el fill gran del comte Ramon, Isarn L’any 1066 Galind Bradila vengué al comte Ramon IV de Pallars una vinya situada al Castell…

Aquesta església es trobava situada dins de l’antic terme del castell de Riquer No es coneix que exercís funcions parroquials, segurament sempre fou una sufragània o capella de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbassí Depengué de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, si bé més tard el terme passà al monestir de Santa Maria de Montserrat i segurament l’església també Les primeres notícies del castell i de l’església corresponen a l’any 1103, que es jurà el testament de Pere Bremond, la qual cosa es feu sobre l’altar de Santa Maria de l’església de la mateixa advocació del castell de Riquer El difunt…

Situació Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la porta original i el campanar d’espadanya que corona el mur de ponent ECSA - F Parra Aquesta capella, actualment utilitzada com a magatzem, es troba situada vora la casa Sant Martí, al sector d’interfluvi conegut com els Plans, al límit amb Güel Mapa 32-11 251 Situació 31TBG948845 El mas de Sant Martí és vora l’antic camí de Roda a Güel Sense pujar al poble de Roda, cal donar la volta al tossal de Roda i agafar el primer branc a l’esquerra que en direcció sud-oest mena vers la serra de Güel, passant pels barrancs de Santes Creus i…

Situació Aquest castell es troba en una plana, lleugerament enclotat Es bastí aprofitant la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola Si anem de Girona a Sant Gregori, hom troba a mà dreta la carretera que va a Cartellà poc abans d’arribar-hi, surt a l’esquerra un camí carreter que porta fins al davant del castell Mapa L38-12295 Situació 31TDG807515 JBM Història Arbre genealògic dels Cartellà Els Cartellà són documentats en diferents documents del segle XII L’any 1107, Arnau de Cartellà, segons F Monsalvatje, signà com a testimoni dels capítols matrimonials realitzats entre el comte de…